L'Ajuntament del Vendrell es va convertir ahir en el primer del Camp de Tarragona que ha debatut les ja famoses mocions relatives als referèndums sobre la independència, que, amb denominacions diverses, proliferen en diversos ordres del dia. Al matiner ple d'ahir al Vendrell la iniciativa va arribar a través de l'únic regidor republicà en un dels ajuntaments amb una aritmètica política més complicada (hi governa CiU en minoria, empatada en nombre de regidors amb el PSC i amb quatre edils de Plataforma per Catalunya a l'oposició). Per tant, la proposta d'Eladi Llop (ERC) era complicadíssim que pogués tirar endavant, molts ja ens ho ensumàvem, però poc ens esperàvem un exercici de malabarisme polític com el que va provocar que, finalment, sortíssim de la sala amb una segona moció sobre consultes populars aprovada, però amb el vot en contra del mateix republicà.

Però anem a pams. ERC apostava perquè l'Ajuntament enviés una delegació oficial a l'assemblea del dissabte 3 d'octubre que organitza la plataforma Decidim.cat, i a més reclamava «encoratjar» la societat civil vendrellenca perquè presentés una proposta de consulta semblant. El plantejament va arrencar, però, tot un seguit d'acusacions d'electoralisme que van deixar Llop sol defensant la moció de les votacions. El PP s'hi va oposar, és clar, i va afirmar que «no és el moment» de prioritzar aquest tipus de temes; la Plataforma va donar llibertat als seus regidors (tres es van abstenir i un va votar-hi en contra), i els regidors del PSC van decidir no decantar-se per cap opció i simplement van quedar de braços plegats, sense votar. «No hem de vendre fum, perquè només generarem frustració», va considerar el portaveu socialista, Josep Lluís Pascual.

I què va fer CiU? Doncs a banda de compartir amb els socialistes molts dels arguments en contra de la moció d'ERC, es va treure del sarral una segona moció que no esmentava la delegació a l'assemblea de Decidim.cat i que no encoratjava, sinó que donava senzillament suport a qualsevol entitat cívica que volgués impulsar una consulta popular. Això sí, la moció defensada pel convergent Jaume Domingo carregava tot el pes sobre les espatlles del govern de la Generalitat, al qual va demanar «que es pronunciï de forma clara i contundent a favor de les iniciatives de consulta popular», a banda que va fer una crida al Parlament de Catalunya perquè també voti una moció semblant. Els convergents sí que van aconseguir tirar endavant la proposta, ja que els vots dels seus set regidors van tenir més pes que els quatre contraris de la curiosa aliança del PP i ERC, però potser el contingut de fons va quedar desdibuixat enmig de tanta lluita pels matisos.