ERC comença nova etapa a Badalona
Avui Mateu Chalmeta és nomenat regidor i Miquel Estruch és elegit president local d'Esquerra
La mort el passat mes d'agost de Jaume Vives, l'únic candidat d'ERC que el 2007 va aconseguir l'acta de regidor a Badalona, ha forçat tot una sèrie de canvis dins el grup municipal que avui cristal·litzen. Aquesta tarda, a partir de les sis, s'inicia l'era post Vives amb el nomenament de Mateu Chalmeta (número 2 de la llista) com a regidor de Badalona. Ocuparà la cartera de Cultura i Patrimoni Cultural, en què aquest mandat ja ha exercit de director de l'àrea, i la de regidor delegat del districte tercer.
Aquest relleu obliga a moure altres peces de l'organigrama municipal. L'assemblea d'ERC ha d'aprovar aquest vespre (20h) tota una sèrie de canvis. Jordi Albaladejo, que avui és previst que deixi la presidència d'ERC a favor de Miquel Estruch, deixa el càrrec d'assessor del grup municipal per passar a desenvolupar la tasca que fins ara tenia assignada Mateu Chalmeta. A hores d'ara tot indica que Miquel Estruch podria ser alhora el recanvi d'Albaladejo dins el grup municipal i desenvolupar la doble tasca de president d'Esquerra i d'assessor del grup dins l'Ajuntament.
Però, a banda dels canvis que s'efectuaran en un termini d'hores, és inevitable que es comencin a fer càbales sobre l'elecció del proper cap de llista d'ERC, responsabilitat que en els últims dos mandats havia recaigut en Jaume Vives. A les files d'ERC sonen dos noms amb força, i un tercer es cola en la travessa. Mateu Chalmeta (que pot agafar embranzida en els prop de dos anys que resten per a les municipals gràcies al càrrec de regidor) i Miquel Estruch (que a partir d'avui pot exercir un paper clau en la formació) s'entreveuen com els dos aspirants a disputar la pugna per encapçalar la llista. No es pot oblidar, però, que dins del partit hi ha un sector que aposta pel diputat badaloní d'ERC Uriel Bertran. Ell mai no ha amagat que el seu interès se situa en la política nacional però caldrà veure com queda la seva situació després de les eleccions al Parlament del 2010.
L'actual president d'ERC, Jordi Albaladejo, assegura que encara no és l'hora de parlar de candidats i que ara toca «treballar a favor de la cohesió del partit i elaborar un projecte propi de ciutat». En l'etapa que avui s'inicia, ERC també buscarà «una major implicació en la societat civil».
LES FIGURES CLAU
Reagrupament ja té grup propi a la comarca
M.MTot i que el congrés fundacional de Reagrupament.cat no es farà fins al 3 d'octubre, un grup de persones del Barcelonès Nord s'ha constituït en assemblea. Una junta gestora s'ocupa de la coordinació del col·lectiu. Carles Gispert, portaveu de l'assemblea de Reagrupament al Barcelonès Nord, assegura que estan «satisfets de la resposta obtinguda fins ara i del fet que cada dia hi hagi més adhesions». Tot i que és reticent a parlar de xifres, avança que ben aviat podrien arribar a ser un centenar de persones. «Tot està anant molt ràpid i estem a l'expectativa», hi afegeix Gispert, que diu que el grup fundacional està format per moltes persones que no han militat mai a cap partit polític i també per exmilitants i simpatitzants d'ERC i de CiU perquè, segons diu, «hi ha molta gent que se sent enganyada pels partits». Entre els adherits hi ha Francesc Lleal, candidat d'ERC a Badalona el 1999. Gispert explica la filosofia del moviment: «Volem facilitar la creació d'una candidatura transversal en les properes eleccions que aplegui persones de totes les tendències que vulguin assolir la independència i la regeneració política».
El ple del PP
S.MEl ple extraordinari d'aquesta tarda no serà només el del nomenament de Mateu Chalmeta com a regidor. També es farà el debat sobre el projecte de l'avinguda de Navarra i la venda de part d'aquests terrenys a la Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, celebrat a petició dels set regidors del grup municipal del PP. Els populars volen saber com es donarà compliment al conveni amb el CF Badalona, ara que el consistori s'ha venut part dels terrenys. Aquest acord comprometia l'Ajuntament a pagar 630.000 euros anuals a l'entitat esportiva durant trenta anys.