ERC i ICV discrepen de la fórmula per exigir la nul·litat del «cas Companys»
El tripartit vol consensuar un acord de govern per instar la fiscalia a actuar
El govern tripartit, format pel PSC, ERC i ICV-EUiA, serà el primer executiu de la Generalitat que demanarà a l'Estat la nul·litat del judici a Companys. Aquesta demanda històrica, però, no serà aliena a les diferències polítiques entre els uns i els altres. L'origen de les discrepàncies entre republicans i ecosocialistes sobre el futur acord de govern que ha d'exigir la nul·litat del judici franquista a Companys prové de l'enfrontament arrossegat des de l'aprovació de la llei de la memòria històrica al Congrés. ICV va votar-hi a favor críticament, per «pragmatisme», mentre que els diputats d'ERC van votar-hi en contra perquè no declarava nuls els judicis del franquisme.
La revisió d'un cas davant el Tribunal Suprem requereix la presentació d'un argument jurídic nou. ICV vol introduir com a element nou que la llei de la memòria històrica, aprovada el desembre del 2007, declara que «els tribunals franquistes i les seves condemnes, dictades per motius polítics o de creença, són declarats il·legítims». Malgrat que els judicis franquistes no hagin estat anul·lats, el preàmbul de la llei estableix que la justícia no podrà rebutjar les revisions invocant les lleis de la dictadura com ha passat fins ara.
ERC creu que el Suprem –com ja va fer amb els casos de Joan Peiró i Salvador Puig i Antich– no accedirà a l'anul·lació, i per això considera que l'objectiu és deixar la porta oberta a la reclamació davant els tribunals internacionals. En cas que s'hagi de recórrer a arguments jurídics, fonts de la direcció d'ERC diuen que no només es vol citar la llei de la memòria històrica, sinó apel·lar «al dret internacional, els convenis de Ginebra i els tractats sobre drets humans». Tot i això, ERC no és gaire partidària que el futur acord de govern introdueixi un grau de concreció jurídica molt gran, i, en canvi, preferiria una declaració política molt més contundent.
Tot i la confiança en l'acord de govern expressada per Saura dimecres passat, els negociadors republicans del text volen presentar alguna esmena al «primer esborrany», i avisen que «encara s'ha de veure» quina fórmula es farà servir. Quedi com quedi l'històric acord, el que els tres socis donen per fet és que arribaran al consens i que es farà públic durant la setmana del 15 d'octubre coincidint amb l'efemèride de l'afusellament de Companys.
De Madrid a Mèxic
El procés per la declaració de nul·litat del judici franquista a Companys s'està fent llarguíssim: va començar ara fa més d'un any amb la petició formal del govern al Ministeri de Justícia de la declaració de reparació i, si entrés a judici al Suprem, la sentència podria trigar anys. El primer pas serà el lliurament del document de reparació a la néta de Companys, Maria Lluïsa Gally, per part del ministre de Justícia, Francisco Caamaño. A l'acte, íntim per voluntat del ministre espanyol i a Mèxic per voluntat de la néta, també hi serà el conseller Joan Saura. en representació de la Generalitat. Amb la declaració de reparació a la mà, el govern demanarà la revisió del judici a la fiscal superior de Catalunya, Teresa Comte, la qual l'hauria de traslladar a la fiscalia general de l'Estat. Si es produeixen aquests dos passos, la decisió acabarà depenent del Suprem.
Sense nul·litat per a Peiró i Puig i Antich
El cas de Companys podria ser diferent, ja que avui hi ha un element diferencial: que la llei de la memòria històrica considera «il·legítims» els judicis del franquisme. Fins ara, però, les demandes per obtenir la nul·litat dels judicis franquistes a Julià Peiró –ministre de la CNT durant la Segona República– i Salvador Puig i Antich –anarquista i membre del MIL– van topar amb la inflexibilitat dels jutges de la sala militar del Tribunal Suprem.