Hereu neguiteja el PSC

«L'actitud del govern és reactiva, no s'anticipa als problemes.» «La gestió és bona, però la comunicació és dolenta.» «L'alcalde ha de disposar d'un gabinet fort que l'envolti i que l'ajudi.» Aquestes són algunes de les reflexions que expressen els responsables del PSC –cap d'ells ha volgut ser citat amb nom i cognoms– quan se'ls pregunta sobre l'estat permanent de crisi en què sembla que viu el govern de Jordi Hereu i que està consolidant la imatge –avalada per algunes enquestes– del final d'un cicle polític de més de trenta anys d'alcaldes socialistes a l'Ajuntament de Barcelona. Al carrer de Nicaragua es contempla la situació amb «preocupació», segons han admès membres de la direcció del partit, fins al punt que la cúpula del partit comparteix el diagnòstic d'alguns regidors i alcaldes socialistes de l'entorn metropolità que cal que Hereu «faci un gest» dins del consistori per capgirar una tendència que el pot portar a un fracàs electoral històric d'aquí a dinou mesos. El gest que s'espera té diferents dimensions, en funció de les fonts consultades, ja que les òptiques també inclouen rivalitats, enveges i percepcions subjectives sobre la feina que fan els tretze regidors del grup del PSC i els càrrecs de confiança nomenats per l'alcalde. En boca de la majoria, però, hi ha la necessitat que Hereu abordi una crisi de govern. «Som a mig mandat i és un bon moment per fer una reestructuració del cartipàs», ha assenyalat un integrant de l'executiva nacional del PSC. «Cal moure cadires», hi ha afegit un regidor socialista de Barcelona.

Les modificacions que se suggereixen tenen molt a veure amb polèmiques recents que han posat en dubte la solidesa d'Hereu, començant pel gran desgast que ha patit aquest estiu amb les denúncies d'inseguretat, d'incivisme i de prostitució incontrolada a Ciutat Vella. Però també l'han afectat el canvi de lloc del Parc d'Acollida d'Animals de Companyia, el desacord amb ICV-EUiA sobre el projecte de reordenació dels terrenys del Barça a les Corts, el rebuig de funcionaris d'alt nivell del consistori –es parla de «la rebel·lió del nivell 28»– al nou model d'organització intern conegut com a Barcelona 2.0, de la contractació de Telma Ortiz –germana de la princesa Letícia– per fer-se càrrec de la subdirecció de Projectes del Departament de Relacions Internacionals, o dels dubtes a l'hora d'aturar la tramitació de l'hotel del Palau, enmig de les sospites que estigui esquitxat per l'actuació delictiva de Fèlix Millet.

Darrere d'aquestes qüestions hi ha, segons les fonts consultades, d'una banda, un alcalde massa sol i de vegades menystingut des dels governs amics de la Generalitat i espanyol –com quan va formular l'exigència de legislar sobre la prostitució o ara que els mateixos socialistes li demanen que sigui la punta de llança de la millora del finançament local– i, de l'altra, importants desavinences entre els membres del nucli dur de l'equip d'Hereu que porten a una planificació erràtica de la crisi i al que ja s'ha batejat com a governar a cop de titular. Les principals crítiques, tant del partit com del consistori, tenen un clar destinatari: el delegat de la Presidència, Ignasi Cardelús, a qui s'atribueixen actituds autoritàries i decisions unilaterals que han provocat més d'un maldecap. També hi ha queixes dirigides a l'individualisme del quart tinent d'alcalde i responsable d'Urbanisme, Ramon García-Bragado –que no és militant del PSC–, i es lamenta una certa inhibició del tercer tinent d'alcalde i portaveu de l'executiu, Jordi William Carnes, més enllà dels temes pressupostaris i de promoció econòmica de la ciutat sobre els quals té responsabilitat directa. Només se salva dels retrets creuats que circulen entre els socialistes el primer tinent d'alcalde, Carles Martí, per la seva incondicional i exhaustiva dedicació a la causa que encapçala Hereu, malgrat que en l'últim consell nacional del PSC també es va haver d'escoltar un suggeriment de fer «autocrítica» quan va atribuir a les campanyes dels mitjans de comunicació tots els mals que afecten el govern bipartit.

Alguns regidors també són a l'ull de l'huracà, bé perquè es multipliquen els problemes en els districtes que tenen assignats –com és el cas de la responsable de Ciutat Vella, Itziar González– o perquè no han respost a les expectatives –Gemma Mumbrú, Guillem Espriu o Sara Jaurrieta–. Per contra, alguns quadres socialistes no entenen que l'alcalde no tregui més suc de l'experiència de veterans amb solvència contrastada i que, en algun cas, se senten arraconats, i esmenten els noms de la regidora de Seguretat, Assumpta Escarp, i del seu company a Mobilitat, Francesc Narváez.