La llengua dels mil noms
Les Corts d'Aragó debaten una llei de llengües que nega la cooficialitat del català a la Franja i obre la porta a denominacions localistes
El PSOE ha presentat aquesta setmana a les Corts d'Aragó una proposta de llei de llengües que pretén regular la situació del català i de l'aragonès a Aragó. Els diputats aragonesos l'hauran de discutir en els pròxims mesos, en un debat que es preveu difícil i incert per als socialistes. I això que el PSOE ha presentat una proposta molt tèbia. La proposta reconeix el català i l'aragonès com a llengües pròpies d'Aragó, però no les fa llengües oficials, estatus que és exclusiu de l'espanyol. El coneixement del català i de l'aragonès no serà obligatori, sinó voluntari. Mai serà un requisit per accedir a l'administració, i només es podrà aprendre com a assignatura optativa en aquelles escoles i instituts que l'ofereixen, com ja es fa ara.
En el cas del català, a més, cada municipi podrà escollir la denominació oficial de la llengua, una concessió per intentar atreure els sectors contraris al reconeixement del català i que podria convertir-lo en un idioma amb desenes de noms diferents.
La denominació «català»
El fet que el PSOE hagi presentat la proposta de llei en solitari, i no com a proposta de govern –el PSOE governa en coalició amb el Partit Aragonès Regionalista (PAR)–, fa preveure que el recorregut de la llei serà llarg i tortuós, i res no garanteix que arribi a bon port. La proposta no agrada ni a la dreta ni a l'esquerra, i el nucli del debat se centra en la denominació de la llengua catalana i el no-reconeixement de l'oficialitat.
A la dreta, el PAR, soci del PSOE, i el PP, a l'oposició, són contraris a la denominació de «català» per a la llengua catalana a la Franja.
«Proposta insuficient»
En canvi, des de l'esquerra la proposta del PSOE es considera totalment insuficient. La Chunta Aragonesista (CHA), sòcia d'Esquerra en les eleccions europees, i Izquierda Unida (IU) han criticat que la proposta de llei no faci cooficials el català i l'aragonès, cosa que segons aquests grups condemna els parlants d'aquestes llengües a conviure lingüísticament en inferioritat de condicions. El PSOE, en canvi, d'això en fa virtut. El seu portaveu, Jesús Miguel Franco, destaca que la proposta vol «protegir» el patrimoni lingüístic d'Aragó «sense imposicions», i que es vol evitar «l'obligatorietat, que només genera conflicte». Al PSOE se li gira ara molta feina parlamentària, si és que de debò vol aprovar la llei, que va ser un dels compromisos del president Marcel·lí Iglésias a principi d'aquesta legislatura. Podria establir una majoria amb els grups d'esquerra, però això provocaria una gran tensió amb el seu soci de govern, el PAR. En canvi, l'obtenció del suport del PAR i el PP, com ja va fer amb l'Estatut aragonès, l'obligaria a descafeïnar encara més la proposta i assumir un secessionisme lingüístic que, en comptes de protegir el català i l'aragonès, n'acceleraria la desaparició.
«Volen que el català desaparegui»
La proposta de llei de llengües compleix els pitjors auguris que s'havien fet des de la Institució Cultural de la Franja de Ponent. Aquest organisme feia temps que reclamava una llei que protegís el català. «És una proposta nefasta, no s'oficialitza el català, sinó que fins i tot li neguen el nom; ens administren des de Saragossa uns polítics monolingües que el que volen és fer desaparèixer la llengua», es queixa Paulí Fontova, coordinador de la Institució Cultural de la Franja de Ponent.
El català el parlen el 90% dels 45.000 habitants de la Franja, tot i que el seu pes demogràfic en el conjunt d'Aragó és molt petit. L'aragonès, l'altra llengua pròpia d'Aragó, té el mateix problema, i els seus parlants són una minoria a Aragó. La llengua aragonesa es parla en municipis del nord de la demarcació d'Osca i s'imparteix en alguna escola com a assignatura optativa, com el català.