Clam polític per anul·lar el judici a Companys

La figura del president de la Generalitat republicana va unir ahir, almenys per un dia i amb matisos, el govern d'esquerres i CiU. «Companys simbolitza la lluita per la llibertat i la resistència d'un poble en el moment més tràgic de la nostra història», va concloure Montilla en la declaració solemne. I el president de CiU, Artur Mas, va afegir-se a la petició del tripartit d'exigir d'una vegada la nul·litat del judici que el va condemnar a mort. L'acord de govern inicia el procediment, previst a la llei de la memòria històrica, per instar la fiscalia general de l'Estat a demanar la revisió del cas a la sala militar del Tribunal Suprem.

Aquest consens parcial, però, no va impedir els retrets mutus pel retard a fer oficial la petició. Artur Mas, el líder de CiU, va criticar que «arriba tard» i que «s'ha perdut un temps preciós», ja que «la llei de la memòria històrica –aprovada el desembre del 2007– ja ho possibilitava». El PSC i ICV-EUiA coincideixen a criticar el retard d'anys en la rehabilitació, però en culpen la inacció dels governs de Jordi Pujol durant 23 anys. El president del grup d'ICV-EUiA, Jaume Bosch, va recordar que la petició d'ahir del govern l'hauria pogut fer CiU quan van governar amb o sense llei de memòria.

Tots sí que van estar d'acord en el fet que la rehabilitació política i judicial no només ha de ser per a Companys sinó per a totes les víctimes de la Guerra Civil espanyola i de la dictadura franquista. El més contundent va ser Joan Puigcercós, el president d'ERC, que va reivindicar que «hi ha moltes víctimes i sembla que hi hagi hagut un pacte en la democràcia entre alguns partits per oblidar i deixar passar uns anys». L'actual líder del partit de Companys va manifestar que no accepta «l'argument que hi va haver crims en els dos bàndols perquè un d'ells va ser represaliat i assassinat i l'altre va disfrutar d'un règim durant 40 anys». «Això no s'acaba aquí», va advertir.