Un cas sense precedents

El desembre del 2006 l'Audiència de Barcelona va reclamar a l'alcalde de Santa Susanna, el convergent Joan Campolier, que fes efectiva la sentència d'inhabilitació per a càrrec públic durant quatre anys a què havia estat condemnat per prevaricació. A finals de gener, Joan Campolier dimitia com a cap de l'Ajuntament d'un municipi que havia governat amb àmplia majoria des del 1976. Era l'últim capítol d'un llarg procés que es va destapar el 1997. El delicte de prevaricació que s'imputa a Joan Campolier té les arrels el 1997, quan l'arquitecte Jordi Masip –exsoci de l'arquitecte municipal Antoni Padullés, que va haver d'abandonar el càrrec públic, i del seu company Jordi Goula– va destapar una trama urbanística en què participaven aquests tècnics i l'alcalde de Santa Susanna. La trama consistia en el fet que Padullés rebia encàrrecs i cobrava projectes municipals al marge del sou que tenia com a treballador de l'Ajuntament. Per a Antoni Padullés, a qui el fiscal imputava un delicte de prevaricació i falsedat de document públic, l'Audiència va dictar finalment l'absolució, però en el cas de Joan Campolier hi va veure indicis de delicte. Inicialment se li van imputar sis delictes, però l'octubre del 2003 l'Audiència va dictar una sentència en la qual inhabilitava per a càrrec públic l'alcalde per un període de set anys i vuit mesos per un delicte de prevaricació. Els advocats de Campolier van interposar un recurs al Tribunal Suprem i paral·lelament un recurs d'empara al Tribunal Constitucional. Aquesta segona mesura l'alcalde la defensava afirmant: «Encara crec en la justícia i considero que sóc víctima d'una situació en què sempre vaig buscar el que era millor per al poble.» El Tribunal Suprem va desestimar el recurs el 2005 i el govern de Santa Susanna va cremar l'últim cartutx adreçant a l'Estat una petició d'indult per a Campolier. Aquest va arribar en part el setembre del 2006, quan el llavors ministre de Justícia va rebaixar la sentència ratificada pel Tribunal Suprem de vuit anys i set mesos a només quatre.

La política municipal tarragonina va quedar esquitxada pels escàndols en matèria urbanística quan, l'estiu del 2004 i sota el govern de Convergència i Unió i l'alcalde Joan Miquel Nadal, es va destapar el cas Terres Cavades, referit a un pla parcial que preveia construir prop de cinc mil habitatges en una zona de l'àrea de Llevant de Tarragona coneguda com a Terres Cavades. La polèmica va sorgir quan va es fer públic que l'aleshores regidor d'Urbanisme del consistori, Àngel Fernàndez, havia votat a favor del pla parcial, sabent que hi tenia vinculacions tant familiars com personals, ja que el seu germà Juan n'era un dels promotors, i que, en aquests casos, la llei obliga a abstenir-se. Poc després, va transcendir que el mateix Fernández, mà dreta de l'alcalde Nadal des de la seva arribada a l'alcaldia el 1989, també hi tenia interessos perquè era accionista d'una de les set empreses promotores.

Les presumptes irregularitats a l'àrea d'Urbanisme de l'Ajuntament de Salou van sacsejar la segona meitat del passat mandat, i van estar molt relacionades amb el posterior descens de vots el 2007 i la marxa del fins llavors únic alcalde que havia tingut Salou, l'independent Esteve Ferran. Entre el 2006 i el 2007, des de l'Associació d'Afectats pel Desviament del Barranc de Barenys, ERC i ICV es van fer arribar a la fiscalia les denúncies de quatre casos diferents, les quals van provocar que durant el 2008 haguessin de declarar com a imputats davant del jutjat d'instrucció fins a onze persones, inclosos el ja exalcalde Ferran, el seu fill i exregidor d'Urbanisme, Esteve Ferran Gombau, i l'advocat Phillipe Trujillo.

Després de moltes anades i vingudes als jutjats de Tarragona –hi van anar com a testimonis diversos regidors i fins i tot el llavors batlle, Antoni Banyeres–, el cas va quedar silenciat en espera que el jutge decidís si la causa s'arxivava o si se celebrava el judici oral, disjuntiva sobre la qual, fins avui,tampoc no s'ha posicionat la fiscalia.

Sant Adrià de Besòs, com ara la seva veïna Santa Coloma, va viure a la dècada dels anys noranta un entrellat judicial que va maleir tot un barri, la Catalana –degradat pels plans urbanístics fallits des del 1953–, i que va enverinar la vida política municipal, especialment el seu alcalde en aquella època, el socialista Antoni Meseguer. Aquest malefici va ser servit pel promotor francès Gerard Gómez, que va comprar per 924 milions de pessetes uns 61.000 m² de la Catalana a Regesa, societat pública del Consell Comarcal de Barcelona, per construir-hi un centre comercial, aprofitant la centralitat guanyada per la ronda Litoral feta pels Jocs del 1992. El 1990 el promotor va querellar-se contra l'alcalde i els responsables de Regesa ja que assegurava que l'havien enganyat perquè va descobrir que el planejament urbanístic del 1984 que permetia fer un centre comercial a la Catalana estava anul·lat. Aquesta acusació, coneguda per cas Regesa,i uns enfrontaments al barri del Besòs van provocar que l'oposició tragués l'alcaldia a Meseguer. El consistori estava en fallida tècnica. De cara enfora, el PSC va mantenir el suport a Meseguer, que el 1995 va guanyar per tercera vegada les municipals. Un any després, però, amb l'espasa de Dàmocles del cas Regesa i enemistat amb els companys de partit, va deixar l'alcaldia a Sito Canga, l'alcalde actual. El març del 1997 l'exalcalde Meseguer i tres persones més van ser jutjades. La fiscalia els demanava set anys de presó pels delictes d'estafa i falsificació en documents. Un mes després l'Audiència els va absoldre a tots afirmant que no hi havia prou proves per estimar l'engany premeditat. A més, s'hi precisava que el promotor estava molt ben assessorat, fins i tot per l'exjutge Pascual Estevill. El promotor, diuen, va muntar-ho tot per justificar una pèrdua de capital, mentre que el barri de la Catalana –on ara es construeixen nous pisos– ha hagut d'esperar més de mig segle a ser dignificat.

Una interlocutòria dictada per la magistrada Núria Bassols, de la sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), va imputar el 2006 l'exalcalde de Sant Cugat Joan Aymerich en el cas de les presumptes irregularitats comeses en haver permès la instal·lació a Sant Cugat de l'empresa farmacèutica Boehringer Ingelheim España SA (Biesa). La instrucció d'aquest cas està en marxa des del 2000, després que Jesús Contreras –propietari d'uns terrenys al turó de Can Mates– i les empreses Tafecsados i Cobyser presentessin una querella per prevaricació i falsedat documental, entre altres delictes, en la reparcel·lació aprovada el 1994 d'aquests terrenys, situats molt a prop de la carretera de Rubí. Els querellants consideraven que el consistori es va enriquir i va afavorir la multinacional alemanya, i va perjudicar els interessos dels propietaris minoritaris de la zona. Tot i que el consistori i la Generalitat van aprovar el projecte, una sentència del TSJC de l'abril del 1997 va decretar nul·la aquella reparcel·lació i l'Ajuntament va aprovar un projecte nou el 2001, amb Lluís Recoder a l'alcaldia. Bassols va retirar la imputació a Recoder perquè va considerar que l'alcalde havia refet la irregularitat que havia comès Aymerich.

El mateix escrit, però, continuava mantenint com a imputats l'exalcalde Joan Aymerich, l'exregidor d'Urbanisme Joan Franquesa i sis persones més per presumptes irregularitats. Amb els criteris nous sobre la taula, els treballs d'urbanització van passar de 1.550 milions de pessetes a 1.180. De la mateixa manera, amb la nova reparcel·lació Biesa va haver de pagar cent milions més, i els querellants van aconseguir pagar 140 milions en comptes dels 280 anteriors. El text de la magistrada establia que a partir del dictamen dels pèrits urbanístics que van participar en la instrucció «se suposa una actuació grollerament contrària a dret, amb un contingut d'arbitrarietat que ha de ser incardinat en l'àmbit penal». De l'exalcalde Joan Aymerich, en va dir que «podria ser considerat l'impulsor de tot el que s'ha fet en l'àmbit urbanístic». Aymerich, però, «va intentar descarregar tota la responsabilitat en els altres imputats», segons la jutgessa. L'exalcalde va recórrer contra la decisió.

Segur que no han estat els únics càrrecs electes que han rebutjat diners o regals. Però han estat dels pocs que es van decidir a explicar-ho, i el seu relat resulta exemplar. Màrius Díaz va ser el primer alcalde democràtic de Badalona. Va governar només quatre anys, pel PSUC, però encara ara se li reconeix el carisma i el seu paper durant una etapa més que complicada. En una entrevista concedida l'abril passat a El Punt, Díaz recordava els diversos intents de suborn de què havia estat objecte. «Ho van intentar no un cop, sinó molts. Em van portar caixes, sobres, però sempre els retornava. Un dia va venir el director d'un banc a oferir-me diners a canvi d'algun favor. Vaig fer cridar el secretari i l'interventor i, davant d'ells, els van ingressar al compte dels valors independents i auxiliars del pressupost, com si fossin un donatiu per a la ciutat. L'operació es va repetir amb una altra persona que, vés per on, va acabar sent regidor d'un ajuntament», va explicar.

Per la seva banda, l'exalcalde de Sabadell, el desaparegut Antoni Farrés (ICV-EUiA), va denunciar l'any 1995 un intent de suborn per part de l'empresari terrassenc Benet Carbonell, llavors amo de Copcisa, una de les empreses catalanes més potents pel que fa a l'obra civil. Carbonell va ser processat i condemnat, en primera instància, a sis mesos de presó, per haver-li ofert tres milions de pessetes per al finançament de la campanya electoral de la seva formació política. Farrés va explicar en aquell moment que va rebre l'empresari al seu despatx, ja que Carbonell li havia demanat audiència per parlar de diferents obres de la ciutat, i que en un moment donat li va entregar una carpeta i li va dir: «Miri's aquesta documentació.» Farrés va obrir la carpeta i entremig dels papers hi va veure els diners. L'alcalde va fer fora Carbonell del despatx i ho va denunciar a la Guàrdia Civil. En el judici, l'empresari terrassenc va admetre que volia fer una donació a ICV perquè veia que Farrés feia el que més necessitava la ciutat però va negar que fos un intent de suborn.

La fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va presentar una querella l'any 2005 per presumpta malversació de fons públics contra dos exdirectius de CiU i sis persones més que podrien haver cobrat comissions il·legals per adjudicar obres públiques. Concretament, s'investigava el possible cobrament de comissions per part d'alguns exalts càrrecs de CiU, gràcies a adjudicacions d'actuacions fetes des de l'empresa pública Adigsa.

La polèmica va esclatar quan Pasqual Maragall, sent president de la Generalitat de Catalunya, en un ple del Parlament de Catalunya va afirmar que aquesta pràctica era habitual durant els governs de Jordi Pujol. «El problema de CiU es diu 3%», va insinuar l'expresident socialista, però més tard, durant la investigació que conduïa el jutge d'instrucció número 3 de Barcelona, es va arribar a apuntar que s'havien pogut arribar a cobrar comissions del 20%.

El constructor José Antonio Salguero va acusar directament Josep Maria Penín (parent llunyà de Felip Puig) d'encarregar-se personalment de cobrar un 20% més del valor real de les obres de reforma dels pisos de segona mà adquirits per Adigsa. El cas també esquitxa l'aleshores president de l'empresa pública de la Generalitat i actual primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Badalona, el convergent Ferran Falcó, que sempre ha mantingut que no portava cap qüestió relacionada amb el dia a dia, ni la contractació, ni l'adjudicació d'obres menors.

En total, vuit persones van resultar imputades per la fiscalia, entre militants de CDC, funcionaris i contractistes. A més de Penín i Falcó, la querella es dirigeix contra Josep Anton Fondevila, exconseller delegat de l'empresa; Jordi Huguet, excap de l'àrea tècnica d'Adigsa, i els exempleats de la Generalitat Xavier Sala i Jorge Honrubia. El fiscal José María Mena els va acusar d'estar implicats en una trama de cobrament de comissions il·legals entre els anys 2002 i 2004 per adjudicació d'obres públiques (en el marc del pla Jove dissenyat des d'Adigsa), així com de frau, tràfic d'influències, prevaricació i falsedat documental.

La fiscalia també imputa en el cas dos constructors: Àngel Egido i José Antonio Salguero (denunciant de les irregularitats). En la interlocutòria del jutge es considerava Josep Maria Penín el principal artífex de la trama. La seva funció era taxar immobles i estudiar la seva viabilitat econòmica. No consta que procedís així, sinó que, sempre segons el jutge, s'ocupava de portar constructors a veure els pisos quan les obres ja estaven fetes. Penín i Honrubia (que és cunyat de Penín) haurien cobrat 60.000 euros al constructor Salguero per les obres adjudicades. Prèviament s'augmentava un 20% el valor de les reformes. El text també precisava que Penín va cobrar 28.895 euros entre l'abril i l'octubre del 2003 per taxacions no efectuades.

A hores d'ara el cas continua obert, després de múltiples interrogatoris i que l'Audiència de Barcelona obligués a reobrir la investigació, quan el jutge ja havia decidit enviar a judici set dels implicats. Des del punt de vista polític, la polèmica va obrir una important bretxa entre CiU i el PSC però els ànims es van anar calmant després d'un pacte tàcit entre les dues forces.