El PSC suspendrà Bartomeu Muñoz de tots els càrrecs en l'executiva de dilluns

Els socialistes expulsaran del partit l'alcalde de Santa Coloma, el regidor d'Urbanisme i el director gerent d'alcaldia

La reacció del PSC va ser fulminant, un cop es va conèixer l'acte dictat pel jutge Baltasar Garzón. Els socialistes han convocat una executiva d'urgència per dilluns en què s'acordarà l'ordre d'expulsar del partit Muñoz –primer secretari de la federació del Barcelonès Nord–, Dobarco, –primer secretari dels socialistes a Santa Coloma– i Vela. També se'ls demanarà que renunciïn als seus càrrecs públics, com a alcalde de Santa Coloma, regidor d'Urbanisme i director gerent d'Alcaldia i serveis municipals, dels quals la formació no els pot destituir. D'aquesta manera, s'executarà amb tota duresa el que ja va anunciar, dimarts, quan els van detenir, el secretari d'organització, José Zaragoza, mitjançant la lectura d'una declaració. Zaragoza també va avançar que el partit proposarà en el ple de l'Ajuntament de Santa Coloma l'elecció immediata d'un nou alcalde. El president de la Diputació de Barcelona, Antoni Fogué, és el més que probable substitut de Muñoz al capdavant del consistori colomenc. Igualment, els socialistes nomenaran dues comissions gestores de l'agrupació de Santa Coloma i la federació socialista del Barcelonès Nord –el primer secretari des del 1981 era Muñoz–. Mentre no es creïn, les seves funcions les prendrà la secretaria d'organització dels socialistes.

Pel que fa a CiU, la federació va evitar pronunciar-se sobre aquest tema i no valorarà fins avui les possibles mesures a prendre contra Macià Alavedra i Lluís Prenafeta, que també han ingressat a presó.

Endurir la legislació

Hores abans de la decisió de Garzón, el president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, s'havia pronunciat per primer cop després de l'esclat de l'operació Pretòria. Des de Brussel·les, Zapatero va obrir la porta a millorar la legislació contra els casos de corrupció, però no va concretar el com ni el quan. Es va limitar a dir que l'executiu estatal abordarà aquesta qüestió «en el futur», i la vicepresidenta María Teresa Fernández de la Vega va prometre «tolerància zero» i l'impuls de «totes les mesures necessàries» per fer-hi front. Les reaccions a Catalunya van continuar multiplicant-se. El líder de CiU, Artur Mas, va lamentar l'«impacte moral» que ha generat la detenció de dos històrics de CDC. ERC va proposar un pacte per a la «regeneració democràtica». El president espanyol va aclarir que no descarta millorar els instruments legislatius vigents per lluitar contra la corrupció, però va deixar clar que de moment no hi ha «intenció, decisió o pla per fer millores legislatives». Més bel·ligerant que Zapatero es va mostrar la vicepresidenta primera, María Teresa Fernández de la Vega, que va garantir «totes les mesures que siguin necessàries» per eliminar la «xacra intolerable» de la corrupció. Curiosament, el PSOE es va comprometre dimarts, en una moció al Congrés pactada amb ERC, a incorporar en una futura modificació de la llei orgànica del Codi Penal una ampliació dels delictes «relatius a la corrupció pública i privada» i a incrementar-ne les penes atenent les recomanacions d'un informe del maig del Grup d'Estats contra la Corrupció.

El PP també és partidari d'endurir les penes per estafa, suborn i altres delictes relacionats amb diners públics. La presidenta catalana dels populars, Alícia Sánchez-Camacho, va dir que plantejarà al grup parlamentari al Congrés que estudiï una proposta de reforma del Codi Penal. El líder de CiU, Artur Mas, va centrar-se de nou en les detencions dels dos exalts càrrecs de CiU Lluís Prenafeta i Macià Alavedra. Mas va lamentar l'«impacte moral» que hagin pogut causar a les seves famílies i a CDC. ERC va plantejar un gran acord polític en pro de la «regeneració política». ICV va afegir-se a les crítiques contra Jordi Pujol, que, parlant del cas Millet, va insinuar que si es descobreix el pastís seran molts els perjudicats. Per ICV, les declaracions són «intolerables».

«No va anar més enllà»

El síndic major de la Sindicatura de Comptes, Joan Colom, va al·legar ahir que les irregularitats que aquesta institució va detectar el 2003 a Santa Coloma de Gramenet eren més greus del que és habitual, però que no va poder «anar més enllà» per falta de competències i de mitjans. El Tribunal de Comptes, que va rebre una còpia de l'informe, va assegurar que el va remetre al ministeri fiscal i a la secció d'enjudiciament. No obstant això, Esquerra Republicana va atribuir a la sindicatura «tanta o més responsabilitat» que als partits, que no van debatre el document al Parlament, per no haver aprofundit en les irregularitats detectades. El PP va avançar que presentarà una reforma de la llei de la sindicatura perquè els seus informes sobre administracions locals s'hagin d'abordar a la cambra catalana.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.