La demarcació té 2.424 hectàrees de conreu de producció integrada, el 82% de pomeres
Aquest sistema agrícola, que combina mètodes ecològics i tècniques tradicionals, ha anat de baixa en els darrers quatre anys
Lleida és, indiscutiblement, la demarcació que més aposta per la producció integrada. De les 30.947,47 hectàrees que es destinen a aquest sistema agrari a Catalunya, 25.023,9 es troben en terres lleidatanes. A les comarques gironines, aquesta pràctica encara és minoritària, però podem atribuir-nos el mèrit de ser líders en la producció integrada de la poma. Una altre fet a destacar és que, aquest any, s'ha incorporat per primera vegada el cultiu de la vinya amb pràctica integrada (en concret, 24,06 hectàrees).
Les dades reflecteixen, però, un descens de la superfície de cultiu en els darrers anys a la demarcació. El 2001 –són les dades més antigues que ofereix el Consell Català de la Producció Integrada– es van comptabilitzar un total de 2.964 hectàrees. Fins al 2005, el creixement va ser continuat, fins arribar a la quantitat rècord de 3.272,18 hectàrees aquell any. De llavors ençà, però, el nombre ha disminuït cada any.
Ha baixat la superfície i també el nombre de productors i elaboradors que treballen amb aquest sistema agrícola. Si el 2007 hi havia 137 productors a les comarques gironines, aquest any n'hi ha 109 inscrits. Pel que fa als elaboradors, la xifra ha baixat mínimament, de 5 a 4.
Cooperatives com ara Girona Fruits (Bordils), Costa Brava Fruticultors (Ullà) i Fructícola Empordà (Sant Pere Pescador) són alguns exemples de producció integrada a la nostra demarcació.
HECTÀREES A GIRONA
El millor de cada casa
La producció integrada combina la utilització de mètodes de lluita biològica pel control de plagues i malalties, juntament amb l'ús de tècniques tradicionals, basades en la utilització de productes agroquímics. A diferència de la producció ecològica, es poden utilitzar adobs i pesticides, però de manera restringida i només aquells que estan autoritzats prèviament per un comitè d'experts professionals. És a dir, hi ha unes normes tècniques que descriuen de manera detallada tot el procés de producció i d'elaboració. En aquest sentit, es diferencia de l'agricultura tradicional en què s'està obligat a realitzar tot un seguit de pràctiques encaminades a la protecció del medi ambient i a garantir, alhora, la sostenibilitat de l'agricultura.
Productor i consumidor
Al consumidor, la producció integrada li permet adquirir un producte de qualitat garantida i certificada, que permet un seguiment total des del seu origen fins a la seva comercialització. El productor, a través del que s'anomena quadern d'explotació, ha d'anotar cronològicament totes les operacions i els productes que ha utilitzat, i així el consumidor té la garantia que s'han complert tots els requisits d'aquest sistema de producció. El Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural i el Consell de la Producció Integrada garanteixen i controlen que es compleixi la normativa en tot el procés. Per al productor, la producció integrada suposa la posada en pràctica d'un cultiu més racional i respectuós amb el medi ambient, que assegura a mitjà i llarg termini una agricultura econòmicament viable i sostenible.
Control i certificació
El Consell Català de la Producció Integrada és l'òrgan executiu i de representació en què participa la Generalitat, productors, elaboradors, importadors i consumidors. Treballa per fomentar i promocionar la producció integrada i també vigila, controla i certifica aquest sistema agrícola. A part, hi ha la unitat de coordinació de producció integrada, que fa d'enllaç entre l'administració, el consell i els comitès tècnics que s'encarreguen de seleccionar i avaluar els productes fitosanitaris, així com d'assegurar el compliment de les normes de producció integrada en totes les fases.
Encara minoritària
La producció integrada és encara minoritària a Catalunya. Del total d'hectàrees del país, un 94,14% es cultiven amb el sistema convencional, un 4,5%, amb les pràctiques de producció integrada i l'1,36% restant es destina a l'agricultura ecològica. Per tipus de cultiu, el de la fruita és el que té més èxit en la producció integrada: 13.529,7 hectàrees, que representen el 21,17% del total de superfície –50.125 hectàrees, un 78,4%, es treballen amb el sistema tradicional, i 265, un 0,4%, amb l'ecològic–. Pel que fa a la fruita seca, el 93,7% es cultiva tradicionalment, el 4,8% amb producció integrada i l'1,4%, amb l'ecològica. En l'olivera els percentatges són 90,2%, 7,8% i 1,99%, respectivament. En els cereals, 99,1%, 0,01% i 0,84%. En les hortalisses, 94,2%, 3,49% i 2,27%. En els cítrics, 90,7%, 8,15% i 1,15%. I, en la vinya, 93,4%, 3,3% i 3,3%.