L'advocat Jordi Salgas té sobre la taula uns quants casos de gironins afectats pels SWAP, assegurances del tipus d'interès que, amb la baixada de l'Euríbor, tenen enganxats milers de clients de bancs i caixes.
–Què és un SWAP?
–«És un producte financer, que no té una estructura única. Hi ha diferents models, alguns més complicats que d'altres. Els SWAP són contractes bilateral per assegurar recíprocament un tipus d'interès. És un joc, es podria comparar a la borsa. Hi ha un capital de referència i un tipus d'interès de referència, amb un límit per dalt i un per baix. Si el tipus d'interès puja més enllà del límit, paga el banc. Si baixa, paga el client. Aquesta oscil·lació es mesura en funció de l'Euríbor. A Catalunya, els SWAP normalment van lligats a un préstec personal o hipotecari. I s'ofereix una assegurança del tipus d'interès. Com que als darrers temps l'Euríbor ha baixat, s'ha donat un efecte contrari al que volia el client.»
–El podem qualificar com un producte d'alt risc?
–«És elevat el risc quan jugues a la borsa? El SWAP és un producte d'un resultat aleatori, incert. Per tant, comporta un risc per a les dues parts que signen el contracte. Personalment, crec que el problema no és si es tracta d'un producte d'alt risc sinó la coneixença que té el client del seu funcionament i dels possibles resultats de l'operació. També cal valorar la necessitat del client de subscriure un SWAP per obtenir un finançament bancari. En definitiva, és un règim d'economia de mercat: el major risc va lligat a la perspectiva d'un major guany i, el menor risc, a la perspectiva de menys benefici.»
–Aquest risc, sigui elevat o no, és igual per a les dues parts, client i entitat financera? Ho dic perquè ara molts afectats es troben que per anul·lar el contracte han de pagar quantitats astronòmiques.
–«Els contractes vinculen les dues parts. Quan un firma ha de saber que ha de complir el que està escrit. Si és un contracte que té una duració en el temps, cap de les dues parts el pot trencar si no s'ha pactat prèviament. I molts d'aquests clients no ho van pactar.»
–El problema és que potser els clients no van estar ben informats?
–«Una de les sentències que hi ha sobre aquesta qüestió explica que el client tenia tanta confiança en l'interlocutor de l'entitat financera que va signar sense llegir-ho. Quina gran negligència! Abans de signar, un s'ha d'assessorar. Tothom sap com funciona un préstec personal clàssic, però el SWAP és molt complex.»
–I què ha de fer una persona que es troba que ha de pagar quotes extres tan importants i que no té recursos per anul·lar el contracte?
–«Primer, anar a veure un advocat expert en la matèria perquè els pugui assessorar de si el contracte que van signar està viciat, pot ser anul·lat i així recuperar la quantitat que ha pagat de més. Cal tenir clar, però, que cada cas és diferent.»
–Què vol dir que el contracte estigui viciat?
–«Fins ara s'ha utilitzat l'argument del vici de consentiment del client. És a dir, demostrar que no tenia prou informació ni sabia el que signava. Però, com dic, en el judici s'ha de demostrar que es té raó.»
–I com es demostra?
–«Veient com estan redactats els contractes. Fins avui, els casos que han prosperat han estat per això que explicàvem, el vici de consentiment. Una altra línia que ara tot just estic estudiant és el supòsit que el client sap el que es fa però que la seva empresa o negoci necessita vitalment el préstec per poder subsistir. Però tot just ho començo a analitzar.»
–Els afectats s'estan organitzant a través de fòrums d'internet i molts d'ells opten per una altra via de reclamació, que és acudir al servei d'atenció al client i, després, al Banc d'Espanya.
–«Crec que és ajornar la solució del problema. A l'Estat espanyol, l'únic òrgan per dirimir les diferències són els jutjats. La resta és utilitzar moviments de pressió. Però el dard no va directe a la diana.»
–I els que han decidit retirar tots els diners del banc i deixar de pagar el que deuen?
–«Pot ser contraproduent perquè demostres la voluntat d'incomplir. Difícilment pots exigir els teus drets si no compleixes els teus deures.»
–Però el procés judicial és llarg i amb un resultat incert.
–«En la via judicial hi ha tres elements: el factor temps, el factor cost i el factor risc. Però no hi ha altra manera perquè a la persona se li reconeguin els seus drets.»
–I no pot arribar suport per altres bandes? Parlem de centenars o milers d'afectats. L'administració o altres entitats no hi poden fer res?
–«A la demarcació no hi ha cap associació, corporació o entitat que fins ara hagi ofert assessorament, i suport en el seu cas, als afectats.»
–Hi ajudaria?
–«Comerciants i empresaris agrairien molt que alguna corporació els oferís una via d'assessorament. Hi ha molta gent que no sap què ha de fer. Algú els hauria d'indicar el camí. No és de necessitat absoluta aquest suport però hi ha un cert clam.»
–En definitiva, entenc que amb els bancs pequem de no llegir la lletra petita.
–«No només d'això. També hi ha un excés de confiança, de no veure el que hi falta i una certa reserva d'anar a l'advocat per assessorar-se.»
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
Elpunt.cat no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusiva de llurs autors. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població del llurs autors.
Elpunt.cat es reverva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.