El tèxtil maresmenc va entrar, segons va explicar ahir la consellera Mar Serna, en una fase de maduresa després d'expirar l'Acord Multifibras de l'Organització Mundial del Comerç. Des de llavors, gairebé s'han duplicat les importacions a la Unió Europea d'articles procedents de països amb menors costos i al mateix temps s'han engreixat les llistes de l'atur amb el degoteig continu de tancament d'empreses autòctones. Els productors europeus, inclosos els catalans, s'han enfrontat a un mercat molt competitiu, i una gran part de producció s'ha deslocalitzat a països com ara la Xina, l'Índia o el Marroc. El perfil dels afectats pels expedients de regulació és el d'una persona (53% homes i 47% dones), majoritàriament del país, que té entre 25 i 54 anys. Tot i que tenen un perfil qualificat en el món del tèxtil, això no implica necessàriament que tinguin una elevada formació.

Al marge de les conseqüències negatives derivades de la crisi, l'any 2009 el sector tèxtil va patir un altre cop dur a la capital del Maresme. Es tracta de l'operació que va dur a terme els Mossos d'Esquadra contra els tallers regentats per ciutadans xinesos que, de la nit al dia, va deixar sense feina centenars de compatriotes seus i va provocar un sotrac en la dinàmica del sector. Set mesos després, l'alcalde de Mataró, Joan Antoni Baron, manifesta que encara es «molt difícil» avaluar les conseqüències de tot plegat perquè els falten alguns elements, com el sumari, que continua sota secret. Baron manté que desconeix, ara per ara, quina és la situació. Malgrat això, en altres ocasions sí que va afirmar el perjudici que havia tingut la batuda a la ciutat perquè moltes d'aquestes empreses, amb permisos en regla, jugaven un paper molt important en l'entramat de la cadena de producció tèxtil.