El retard de la jubilació començarà a aplicar-se gradualment l'any 2013, de manera que l'any 2025 els treballadors es retiraran als 67 anys, si prospera la proposta que el Consell de Ministres va aprovar ahir remetre a la comissió parlamentària del Pacte de Toledo. El document també planteja la necessitat de canviar la manera de comptar la base reguladora de les pensions –ara es fa tenint en compte les cotitzacions dels últims quinze anys–, però no especifica de quina manera; proposa que en determinats casos les pensions de viduïtat no siguin vitalícies, i vol dificultar les jubilacions anticipades en les empreses amb beneficis. La iniciativa del govern espanyol ha topat amb l'oposició frontal dels sindicats i les crítiques de la resta de partits polítics.
La ministra d'Economia, Elena Salgado, va explicar, en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, que la reforma és necessària per raons demogràfiques, ja que en els últims 35 anys s'ha triplicat el temps de cobrament de la pensió de la jubilació, i s'ha passat de la mitjana de 5 anys de 1975 a la mitjana de 15 anys actual. En aquest sentit, va recordar que la jubilació als 65 anys es va establir el 1919 i que des de llavors l'esperança de vida ha augmentat fins a situar la població espanyola en la segona posició mundial, només superada per la del Japó.
Interrogada pel rebuig frontal dels sindicats, la vicepresidenta primera, María Teresa Fernández de la Vega, va assenyalar que el govern espanyol treballarà per convèncer-los «amb arguments, amb dades, amb raons i amb diàleg». Va posar l'accent que la proposta de reforma respon a la «responsabilitat de país», que obliga a actuar amb la vista posada en el mitjà i el llarg termini.
Altres estats que preveuen retardar l'edat de jubilació són Alemanya, Dinamarca i el Regne Unit. Els dos primers han aprovat elevar-la als 67 anys de manera progressiva (entre el 2012 i el 2029 en el cas alemany, i entre el 2024 i el 2027 en el danès), i els britànics preveuen un augment entre el 2024 i el 2026, fins als 68 anys.
Comentaris
Constantment , s’escolten i es llegeixen molts disbarats de tots tipus i de tots els temes ; alguns no poden tenir cap transcendència , tota vagada que no tenen cap sentit ni cap argument , fruit de les ganes de parlar i per intentar tenir un mínim de protagonisme ; però hi ha altres disbarats , que per ser exposats per gent de rellevant prestigi i responsables d’entitats i institucions , fan que el disbarat sigui mes greu; s’està debatent la conveniència d’allargar el període laboral fins als setanta anys , argumentant la davallada de contribuents a la Seguretat Social ,amb una demografia preocupant , repercutint als seus ingressos, que en un futur pròxim , pot perillar els sistema de pensions establert al nostre país ; jo de matemàtiques només arribo fins al que em permet els dits de les mans , però el sentit comú em va molt mes enllà, i això es el que manca , tal i com molt es diu , que es el menys comú de tots els sentits; si a la majoria dels obrers de la construcció , del transport, metal·lúrgia , agricultors i ramaders, etc.---etc.---, en arribar a seixanta dos anys els poguéssim posar a les oficines dels bancs i caixes d’arreu de l’estat o que tinguessin un treball el qual l’artrosi no els impedís portar a terme la seva activitat, tindria un sentit escoltar tant de disbarat , com el que estic dient jo en aquest comentari; el 90% de la població obrera , en arribar als seixanta dos anys , ja es comença a baixar el rendiment laboral , majoritàriament per l’absentisme ,justificat mitjançant el diagnòstic i la baixa medica, repercutint a l’empresariat , que si això ho prolonguem fins als setanta anys , es pot convertir en un suplici per el sector empresarial.
El que s’hagi allargat l’esperança de vida en una mitjana fins als vuitanta dos anys , no vol dir que sigui un gran èxit , si no va acompanyat de una millor qualitat, des del moment que hi ha moltisims casos que les famílies en son dependents i conseqüents , suportant els desequilibris d’aquesta circumstancia , amb una qualitat de vida que en molts casos no es la que mareig un ciutadà que tota la vida a lluitat i contribuït per un estatus digne; per mes que el govern digui que fa en benefici del benestar, això no arriba enlloc , mentre que per tirar una família endavant , es tingui de tancar la porta per tenir d’anar tots treballar , quan hi ha feina , i si no n’hi ha , encara es pitjor. .
No es poden rebaixar impostos si volem serveis de qualitat i garantits, però sí que es poden reduir despeses , procurant mes rendibilitat en aquells sectors que els seus sous depenen dels pressupostos de l’estat , que vol dir que son diners de tots els ciutadans , i controlar factures i pressupostos , perquè les comissions no encareixin el producte, o perjudiquin la qualitat; que un President de una Diputació , pugui cobrar 98.000 € a l’any, davant dels 14.000 € de la majoria dels ciutadans que tenen la sort de tenir una feina , crec que es vergonyós , i insultant ; de ben segur que no es l’únic cas que mereix una revisió administrativa ; però una vegada mes es fa evident que el polític prioritza els seus interessos ,als dels ciutadans .
Nadie se acuerda de ellos, son los olvidados de los sindicatos, los parados mayores de 50 años de las pequeñas y medianas empresas. Los sin nadie que los defienda.
Si tienes la desgracia de caer en el paro con 50 años prepara el pañuelo. Nadie te va a dar trabajo porque muy posiblemente no tienes los estudios que se requieren hoy para tu puesto de trabajo, nadie quiere en sus plantillas a gente mayor, solemos tener algún tipo de pequeña enfermedad o estamos a punto de tenerla y tienen miedo a las bajas laborales, y por eso no te darán más que buenas palabras.
Pero además cobrarás el paro y luego un subsidio, pero todo ese dinero escaso (el subsidio es de 400 euros) es el que te contará como cotización para la jubilación, no existen días vacíos en tus 15 años de cotización que toman para sacar la pensión, y serán esos malos años los que te cuenten a la hora de jubilarte, aunque hayas empezado a trabajar a los 14 años y lleves 37 años cotizados.
Si otra persona cotiza solo 15 años pero los últimos de su vida laboral, cobrará mucho más que tú de jubilación.
Con tus cotizaciones han estado pagando las jubilaciones de todas una generación, pero ahora las empresas no te quieren y la Seguridad Social está muy contenta con que vayas al paro porque así se ahorrará un buen montón de euros en tu jubilación.
¿Los sindicatos? bien, gracias.
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
Elpunt.cat no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusiva de llurs autors. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població del llurs autors.
Elpunt.cat es reverva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.