Zapatero s'empatolla amb les jubilacions

Canvia un document enviat a la CE per suprimir-ne la «simulació» d'ampliar a 25 anys el període cotitzat per calcular-les

Divendres, la vicepresidenta segona, María Teresa Fernández de la Vega, va explicar la intenció d'anar elevant gradualment l'edat legal de jubilació des dels 65 anys actuals fins als 67 anys el 2025, per «garantir la sostenibilitat de les pensions el 2030». El que no va dir és que el govern espanyol ja ha fet els números, comptant que l'import de les pensions es calculin en funció dels últims 25 anys cotitzats, 10 més dels que es compten ara.

En el document que ha enviat a la CE per explicar com pensa reduir el deute públic, el govern espanyol exposa la seva proposta de revisió del sistema de pensions, que qualifica d'«importància capital» perquè: «En concret, cada any que es retarda l'edat legal de jubilació es redueix un punt del PIB la despesa de les pensions; cada any que s'amplia el nombre mínim d'anys [ara són 15] per obtenir una pensió s'obté una reducció addicional de 0,2 punts percentuals. Per tant, si al llarg de la dècada del 2020 s'incrementen dos anys en aquests paràmetres i si, a més, s'augmenta una dècada el nombre d'anys considerats per calcular la pensió, la retallada total de la despesa de les pensions podria arribar a quasi 4 punts percentuals sobre el PIB a partir de 2020.»

El document –penjat a la plana web del Ministeri d'Economia– va començar a circular ahir al matí, i tothom interpretava el mateix: que el govern espanyol proposarà en les reunions del Pacte de Toledo sobre les pensions que aquestes es calculin segons els últims 25 anys de cotització. El govern espanyol es va afanyar a dir que les referències al canvi de còmput es feien a tall d'exemple, i a afirmar que és «absolutament fals» que hi hagi una proposta tancada en aquest sentit. Posteriorment, el Ministeri d'Economia explicava que al matí havia enviat a la CE una correcció a l'actualització del Programa d'Estabilitat, en la qual s'elimina «una simulació que s'ha pogut interpretar com una proposta concreta».

En el cas que la «simulació» acabés sent una proposta, els sindicats ja han dit que la rebutgen. El secretari general de CCOO, Ignacio Fernández Toxo, va rebutjar l'allargament del període de còmput i va demanar al govern socialista que deixi de «posar la població en una espècie d'ensurt continu», ja que la seva dinàmica «compulsiva» de deixar anar «pensades» està creant un clima «pròxim a la crispació social». La UGT, per una altra banda, va fer una nota informativa en la qual s'explica que l'increment del període de càlcul implicaria una disminució de la pensió mitjana, i que retallar 4 punts del PIB en la despesa de les pensions ens allunyaria encara més d'Europa. També s'oposa a pujar a 17 anys el temps mínim de cotització per tenir dret a una pensió mínima, perquè comportaria l'«expulsió» d'un nombre important de futurs pensionistes.

Vaga general?

Joan Carles Gallego, secretari general de CCOO de Catalunya, va dir ahir que en aquests moments l'allargament de la vida laboral fins als 67 anys encara no és una proposta ferma, per la qual cosa per ara els sindicats no es plantegen convocar una vaga general, però va afegir que «depèn de com avanci hi haurà una resposta o una altra».

La central anarcosindicalista CGT, en canvi, ha fet un manifest en el qual afirma que cal anar cap a la vaga general per exigir sortides a la crisi que no comportin tenir cinc milions de desocupats reals, per l'acomiadament lliure i gratuït, per jubilar-se als 67 anys, pels embargaments i els desnonaments, per la repressió i per la retallada dels drets laborals i socials.

Socialista en contra

El diputats socialista aragonès i portaveu de la comissió de Treball del Congrés dels Diputats, Jesús Membrado, va dir ahir que no està d'acord amb la proposta de reforma que divendres va aprovar el govern espanyol, perquè ha generat una «alarma social» que «no es correspon amb la realitat». La transmissió de la proposta i la «pedagogia de la comunicació» són errònies, segons aquest diputat del PSOE, que va afegir que el procés per aprovar una reforma d'aquesta magnitud té «tants sedassos» que no es pot aventurar quin serà el final.

Membrado es va mostrar convençut que de la subcomissió parlamentària del Pacte de Toledo sobre les pensions, «no en sortirà una proposta d'allargar la jubilació fins als 67 anys amb caràcter general», ja que «ningú està disposat a plantejar una cosa així».

Ministres citats al Congrés

Els portaveus dels grups polítics dela Comissió del Pacte de Toledo van instar ahir el ministre de Treball i Immigració, Celestino Corbacho, i la vicepresidenta segona del govern i ministra d'Economia i Hisenda, Elena Salgado, a comparèixer per explicar la proposta de reforma de les pensions. Així ho va acordar per majoria la reunió de la taula i junta de portaveus d'aquesta comissió, que va sol·licitar primer la compareixença de Corbacho, previsiblement per la setmana del 15 de febrer, i més tard la de Salgado. També va fixar que acudeixin al Congrés diferents associacions de viduïtat, col·lectius de jubilats i discapacitats.

El portaveu del PP en aquesta comissió, Tomás Burgos, va preveure que «d'aquí a dues o tres sessions» acabin les compareixences i que la Comissió del Pacte de Toledo pugui començar a redactar un document de recomanacions. Va dir que el govern estatal no pot «accelerar» els treballs de la comissió, i va qualificar de «subhasta» la possible elevació a 25 anys en el càlcul de cotització per cobrar les pensions.

El diputat del PNB Emilio Olabarría va criticar que el govern hagi pres la iniciativa de reformar les pensions sense «consensuar» abans la reforma laboral amb els grups parlamentaris ni amb els agents socials. Va assenyalar que és «inacceptable» incrementar fins als 67 anys l'edat de jubilació, perquè «milers de treballadors que ara estan aturats no podran cobrir el període que els manca per tenir dret a la pensió».

Per una altra banda, el diputat d'IU Gaspar Llamazares va criticar les propostes i «retallades i marxa enrere» de l'executiu, i va reclamar «respecte» per la Comissió del Pacte de Toledo.

El portaveu de CIU en el Congrés, Josep Antoni Duran i Lleida, també va criticar la prolongació de l'edat de jubilació i va dir que és «incompatible» amb el sistema actual de prejubilacions. Va dubtar que cotitzar deu anys més per tenir dret a la pensió respongui més a una reforma necessària que a l'actual conjuntura econòmicam, que «busca reduir la despesa pública», i va dir que el govern arriba tard per plantejar reformes.

Dèficit públic del 9,8% el 2010

El govern espanyol ha calculat que el dèficit públic conjunt de les administracions públiques per aquest any estigui encara en el 9,8% del PIB, 1,6 punts per sota del registrat el 2009. Segons els càlculs del Ministeri d'Economia el dèficit s'hauria d'anar reduint al 7,5% el 2011, el 5,3% el 2012 fins arribar al 3% el 2013 com reclama la Comissió Europea (CE). Aquestes previsions consten en l'actualització del programa d'estabilitat 2009-2013 que l'executiu espanyol ha enviat a la CE.

Segons les previsions, el dèficit del 9,8% del PIB per aquest any es deurà a un saldo negatiu del 6,2% en el cas de l'Estat, del 3,2% per a les comunitats i del 0,7% per als ajuntaments, respecte d'un superàvit estimat del 0,2% en la Seguretat Social, el mateix que tindrà en els tres exercicis següents fins al 2013. Per a l'any que ve, es calcula un dèficit total del 7,5% de el PIB, amb un saldo negatiu de l'Estat del 2,5%, que serà major en el cas de les comunitats, del 4,2%, mentre que el dels ajuntaments serà de l'1%.

Aquesta forta baixada del dèficit estatal i l'augment de l'autonòmic el 2011 es deuran al fet que les autonomies han de fer cara a la liquidació negativa pels lliuraments a compte del 2008, i retornar a l'administració estatal els diners que van rebre de més, segons va explicar divendres la ministra d'Economia, Elena Salgado.

Pel 2012, l'executiu socialista calcula un dèficit del 5,3%, amb un saldo negatiu de l'Estat del 3,8%, de l'1,5% per a les comunitats i del 0,3% en els ajuntaments. Finalment, Economia confia complir durant el mandat europeu la reducció del dèficit al 3% del PIB, i per això el dèficit espanyol haurà de ser de l'1,9%, l'autonòmic de l'1,1% i el local del 0,2%.

Quan el Consell de Ministres va aprovar divendres passat aquesta actualització, així com el Pla d'Austeritat, no va detallar quines haurien de ser les xifres de dèficit de les autonomies i els ajuntaments i només va oferir els seus càlculs per al global de l'Estat i la Seguretat Social, amb la qual cosa no es van donar les xifres del conjunt de les administracions.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.