Girona ha perdut quinze posicions en quatre anys en el rànquing estatal de demarcacions amb menys taxa d'atur. Tenint en compte l'Enquesta de Població Activa (EPA), i comparant el quart trimestre de cada any, les comarques gironines ocupaven la setzena posició el 2005 (amb una taxa del 6,85%) mentre que, en el darrer trimestre del 2009, se situaven en la trenta-unena (amb un 19,24%, gairebé mig punt per sobre de la mitjana estatal). En l'àmbit català també s'ha baixat un graó. El 2005, només Barcelona i Lleida tenien un percentatge menor al gironí. Ara, Tarragona també. I és que l'impacte de la crisi ha fet molt de mal a la demarcació, que el 2007 va superar per primer cop la taxa d'atur estatal. Una situació que s'ha mantingut el 2008 i el 2009.
Tradicionalment s'ha parlat de les comarques gironines com una zona privilegiada, amb una renda per càpita elevada, com un lloc d'oportunitats, de feina i de desenvolupament industrial. El Girona rai era un lema àmpliament utilitzat. L'anàlisi de l'evolució de la taxa d'atur a la demarcació en els darrers anys ens podria portar a canviar el lema per Girona malament rai.
En el quart trimestre de l'any 2005, les comarques gironines eren la setzena demarcació, de les 52 que hi ha a l'Estat espanyol, amb menys taxa d'atur –que és el percentatge de la població activa (és a dir, amb possibilitat de treballar) que no té feina–. Per sota del 6,85% gironí només hi havia Osca, Barcelona, la Rioja, Alava, Burgos, Castelló de la Plana, Lleida, Navarra, Madrid, Saragossa, Terol, Guipúscoa, Palencia, Segovia i Sòria –que, amb una taxa del 4,09%, encapçalava el rànquing de menys atur–. En aquell moment, Girona estava pràcticament dos punts per sota de la mitjana estatal (8,70%) i gairebé a l'alçada de la catalana (6,60%). Ceuta era en aquell moment la demarcació de l'Estat amb una taxa d'atur més alta, d'un 17,58%, gairebé el triple que al territori gironí.
Canvi de panorama
Quatre anys després, la situació ha variat i molt. Les comarques gironines han baixat quinze llocs en el rànquing de demarcacions amb menys taxa d'atur. En el quart trimestre del 2009, se situen per sota de la meitat, en concret, a la trenta-unena posició, amb una taxa del 19,24%. Supera (i així ho fa des del 2007) la mitjana estatal, que és del 18,83%, i també la catalana (del 17,01%). Demarcacions com ara Tarragona, Lleó, Toledo, Càceres, Conca i Pontevedra, entre altres, que quatre anys enrere tenien una taxa d'atur superior a la gironina, han experimentat un increment més baix en aquest període, i actualment tenen un percentatge inferior al de Girona. La taxa més elevada de l'Estat, en possessió a finals del 2009 de Las Palmas (29,30%), ens queda més a prop que fa quatre anys.
En aquest sentit, en aquest període, a la demarcació pràcticament s'ha triplicat la taxa d'atur. D'un 6,85% el 2005 es va passar a un 7,31% el 2006, a un 9,27% el 2007, a un 14,14% el 2008, i fins a un 19,24% el 2009.
Si es fa la comparació en l'àmbit català, també hi surt perdent. Si la taxa a les comarques gironines s'ha triplicat, a Lleida només s'ha duplicat i, a Barcelona i Tarragona, és 2,5 vegades superior. Això ha provocat que sigui la demarcació catalana amb la taxa d'atur més alta.

























Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
Elpunt.cat no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusiva de llurs autors. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població del llurs autors.
Elpunt.cat es reverva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.