Inoxpa de Banyoles fabricarà en unes plantes pròpies de l'Índia i la Xina
Les noves instal·lacions produiran les línies de menys valor afegit, que no surt a compte fer a Catalunya
Aquesta empresa del Pla de l'Estany fa peces i sistemes complets d'acer inoxidable per a les indústries alimentària (de llet, de vi, de sucs de fruita), farmacèutica i cosmètica. Arran de la globalització i la irrupció dels fabricants de països en vies de desenvolupament, ja fa temps que a Inoxpa no li surt rendible la fabricació de les peces més senzilles. Uns anys enrere van decidir deixar aquestes línies i centrar els esforços en els productes més complexos, de més valor afegit, als quals encara no afecta la competència de països com ara l'Índia i la Xina, contra els quals no es pot competir en preus. La maquinària per fer aquelles peces simples es va guardar per a una millor ocasió, que ha arribat ara: Inoxpa està a punt d'obrir dues plantes, a Pune i Jiaxing, i les està equipant amb aquella maquinària en desús. D'altra banda, les noves plantes seran la plataforma per a la penetració de l'empresa banyolina en uns països –els que estan en fase de desenvolupament– que tenen uns creixements econòmics superiors als que es produeixen a Europa i, per tant, seran uns mercats molt importants a mitjà i a llarg termini. L'any passat, Inoxpa va facturar per valor de 38 milions d'euros, i el 2008 havia tingut una facturació de 42 milions. Amb la posada en marxa de les factories de l'Índia i la Xina, es compta tornar a aquell volum de vendes.
«No és deslocalització»
Les instal·lacions de l'Índia tenen una superfície d'uns 4.000 m², i les de la Xina, de 2.000 m². Actualment els tècnics de la casa hi estan acabant la posada a punt. Quan d'aquí a un temps estiguin a ple rendiment, donaran feina a unes 150 persones, entre totes dues fàbriques. «Es parla molt de deslocalitzacions, però això que fem no ho és, en absolut», destaca el director general i fundador de l'empresa, Candi Granés. La seu de Banyoles (un conjunt de 15.000 m² de naus al polígon industrial del sud de la ciutat, on treballen unes 150 persones) continuarà sent el cervell del grup, a més del lloc on es fabricaran la majoria de components i es faran les proves de maquinària.
A Portugal, Inoxpa hi té instal·lacions dedicades a la maquinària per al sector alimentari, i a l'Estat francès, un centre que produeix per als sectors de la cosmètica i la farmàcia. «S'ha d'estar a prop del client, per aprendre'n i atendre'l millor; el contacte amb el client és indispensable per mantenir-ne la fidelitat», resumeix Granés. A Alemanya tenen un centre de recerca.
Esforç en innovació
R. EL'empresa diu que fonamenta els seus plans de futur en aquests tres conceptes: gestió, globalització i innovació. A una d'aquestes tres bases, la innovació, hi destina el 4,7 per cent del pressupost anual, que s'aplica tant als propis centres de recerca com als convenis que té establerts amb instituts d'investigació i universitats. Tenint en compte que els articles de baix preu cada cop més vindran dels països emergents, als centres d'Inoxpa d'Europa s'han d'esforçar en la producció de sistemes complexos (equips de mescla, de fabricació de salses o de gestió de gasos, per exemple), als quals s'ha d'aplicar el resultat d'aquella recerca. D'altra banda, de portes endins, darrerament s'ha invertit molt a millorar determinats aspectes del procés productiu, per fer-lo més eficient. amb l'aplicació d'una nova planificació interna o l'automatització del magatzem, que permet tenir informació a temps real les existències des de la central mateix o des de qualsevol delegació.
Premi estatal a la competitivitat
R. E
L'empresa banyolina ha estat guardonada recentment amb el gran premi Príncipe Felipe a la competitivitat empresarial del 2009, en la modalitat de petita i mitjana empresa. Considerat com el màxim reconeixement que es pot fer a una empresa a l'Estat espanyol, el premi el va instituir el 1993 el Ministeri d'Indústria i fins ara només dues altres empreses establertes a les comarques de Girona –Metalquimia i Simon– havien obtingut algun d'aquests guardons. En aquesta edició del 2009, Inoxpa també va ser finalista en la modalitat d'internacionalització. «Rebre una cosa que no has buscat, com és el cas d'aquest premi, implica el reconeixement a tota una vida de treball –comenta Candi Granés respecte del Príncipe Felipe–, ve a ser una mica la culminació de 40 anys de dedicació, precisament quan jo compleixo 65 anys. És una gran satisfacció tant des del punt de vista empresarial com personal.»
Anteriorment, Inoxpa havia obtingut el reconeixement pel sistema Winebrane (un mecanisme que serveix per optimitzar i regular la concentració dels gasos dissolts al vi) a la fira Intervitis de Stuttgart del 2007. El mateix sistema ideat per Inoxpa va ser nominat al premi al millor treball d'innovació del Col·legi d'Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona el 2008.
«La improvisació no et permet ser eficient, cal un sistema»
Tot i que admet que el factor humà és important, remarca que perquè una empresa rutlli cal una gestió basada en un mètode
r. e
De les bombes de ferro als sistemes informatitzats
R. E
De la mateixa manera que als pobles de la costa van haver d'inventar-se una indústria naviliera, o que a les muntanyes arbrades s'hi van muntar serradores, a Banyoles –una ciutat vertebrada a partir de la xarxa de recs medievals i on no falten pous– hi van prosperar primer els tallers i després les fàbriques d'estris per bombejar l'aigua.
D'un dels fabricants pioners, Bombas Félez, en sortirien Bombas Lago i Bombas Espa. I, de manera indirecta, també Inoxpa. Candi Granés, un banyolí a qui agrada definir-se com «un emprenedor» i que havia agafat experiència treballant a Comexi, a principi de la dècada dels setanta, va entrar a Félez, on va ser-ne apoderat. «Al cap de poc temps la família Félez em va vendre l'empresa», recorda avui Granés. Va ser així que el 1972 va néixer oficialment Inoxpa. De la primera fàbrica –situada al carrer Girona, al barri de la Farga, amb una plantilla que no passava de les deu persones– sortien quatre models de bombes de ferro destinades sobretot als pous i que es venien a alguns clients catalans i de la resta de l'Estat. De mica en mica, el panorama va anar canviant i es van començar a fabricar també bombes d'acer inoxidable. El ferro va desaparèixer definitivament quan es va començar a vendre a empreses dels rams de l'alimentació i l'enologia.
L'altre salt qualitatiu va venir amb la internacionalització. Es va produir a principi de la dècada dels vuitanta, quan va sorgir l'oportunitat de treballar amb una empresa de Perpinyà. Va ser en aquella època que la fàbrica es va traslladar a la nova seu. El creixement i l'expansió arreu del món s'han produït paral·lelament amb l'evolució dels articles que fabrica Inoxpa. Els sistemes que dissenyen i fabriquen ja disposen en molts casos de mecanismes automatitzats que es manegen a través d'un sistema informàtic.
Present a 16 països
R. EQuan Inoxpa va començar a treballar al carrer Girona amb una desena d'empleats, al 1972, el mercat era molt reduït, tant des del punt de vista quantitatiu com de distribució geogràfica. «Més que de mercat s'havia de parlar de clients, perquè eren quatre o cinc, i tots del país», recorda Granés. Quatre dècades després, el panorama és ben diferent. Al marge dels centres productius o de muntatge oberts a Portugal, França i Rússia, i de les plantes que és a punt d'estrenar a l'Índia i la Xina, a les últimes dècades Inoxpa ha anat establint delegacions i punts de distribució arreu del món. L'expansió fora de les fronteres estatals va començar al 1980 amb la constitució d'una empresa a Perpinyà. Des d'aleshores, ha implantat delegacions en d'altres punts de França i a Alemanya, Itàlia, Polònia, Gran Bretanya, Dinamarca, Suècia, EUA, Rússia, Portugal, Austràlia, Sud-àfrica, Turquia, Xile i Algèria. «És indispensable ser molt a prop del client; per això hem d'estar presents a tots aquests llocs», argumenta Granés.
