El Suprem ordena anul·lar clàusules de targetes de crèdit, préstecs i hipoteques per «abusives i desproporcionades»
El Tribunal Suprem ha ordenat anul·lar clàusules incloses en els contractes de targetes de crèdit, préstecs i hipoteques subscrits per clients del Banc Santander, BBVA, Bankinter i Caixa Madrid per considerar que són «abusives», «desproporcionades» o «confuses».
En una sentència publicada ahir, la sala civil de l'alt tribunal estima així parcialment el recurs que va interposar l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) contra la decisió que va prendre el 2005 l'Audiència Provincial de Madrid de declarar vàlides diverses de les clàusules denunciades.
Entre les anul·lades destaquen les clàusules que descarregaven en els propietaris de targetes o llibretes els perjudicis en cas de robatori o ús fraudulent, mentre els fets no s'haguessin comunicat a l'entitat. La sentència estableix que la pèrdua o robatori s'ha de comunicar sense demora, però entén que les clàusules que eximeixen de responsabilitat les entitats bancàries són abusives. Així, considera que el banc no pot passar tota la responsabilitat al client quan el PIN o contrasenya d'una targeta s'ha obtingut amb coacció.
Pel que fa a les hipoteques, el Suprem declara abusives les clàusules que prohibeixen el lloguer de finques hipotecades, si bé admet que aquest tipus d'accions poden disminuir el valor de l'immoble.
També considera d'una naturalesa abusiva «inqüestionable» que les entitats puguin incloure en els contractes la renúncia del client que rep un préstec a ser informat de la seva cessió a una altra entitat.
En l'apartat de préstecs, una altra de les condicions anul·lades és la que permetia al Banc Santander compensar deutes de clients amb saldos positius que tinguessin en altres productes, i també qualifica d'«il·lícita» la potestat d'una entitat de resoldre anticipadament els préstecs quan es produeixi l'embargament de béns de l'afectat o se li redueixi la solvència. En aquest sentit, els magistrats creuen que aquesta condició pretén «que qualsevol incidència negativa en el patrimoni del client pugui servir d'excusa» per resoldre anticipadament el contracte.