Milers de pagesos es manifesten a Barcelona per reclamar preus més justos
Acusen les distribuïdores de controlar el mercat i pagar-los per sota dels costos de producció
Una quinzena de tractors van acompanyar els manifestants, que van fer el recorregut previst encapçalats amb una pancarta on es podia llegir: «preus justos al camp i a la ciutat. No a la indiferència del Govern».
El coordinador nacional d'Unió de Pagesos, Joan Caball, va explicar que «el govern de la Generalitat i el de Madrid han d'acordar mesures ràpides i urgents perquè els pagesos sortim d'aquesta gravíssima crisi», una de les pitjors de les últimes dècades. Concretament, Caball va criticar la Generalitat perquè considera que no fa prou «esforços» ni porta a terme «mesures reals» per posar fi a la situació dels pagesos catalans. El coordinador d'UP també va carregar els neulers a les grans distribuïdores d'aliments, a les quals acusa de «controlar els preus» del mercat i pagar els pagesos «per sota dels costos de producció».
Segons el sindicat, els abusos de les distribuïdores han comportat que la renda agrària hagi disminuït un 43% des del 2001 fins a l'actualitat. En la protesta d'ahir, UP també va criticar la Política Agrària Comunitària (PAC) i va instar el Govern espanyol a aprofitar la presidència de torn de la Unió Europea per afavorir els interessos de pagesos i ramaders. Caball va afegir que la pagesia catalana «vol continuar cultivant la terra» i que, a més, és necessària la seva supervivència «perquè els pagesos són els que han mantingut la vida als pobles».
La manifestació, que va transcórrer entre la plaça de Catalunya i la plaça de Sant Jaume, es va desenvolupar amb total normalitat i en enmig d'un ambient festiu, amb música i dos grups de tambors.
«No ens poden atribuir tots els problemes»
L'Asociación Nacional de Grandes Empresas de Distribución (ANGED) va emetre ahir una nota en què afirma que no se li poden atribuir tots els problemes que pateix el sector agroalimentari. Segons aquesta patronal, les cadenes distribuïdores comercialitzen tan sols el tretze per cent dels productes frescos procedents del camp, que els supermercats en comercialitzen el trenta-nou per cent i el petit comerç, el quaranta-vuit. Segons l'ANGED, dos terços de la producció agrària espanyola van destinats a l'exportació i a la indústria transformadora d'aliments. De tota la part que es destina al consum estatal, més del seixanta per cent es canalitza a través de Mercasa, que és la xarxa de grans mercats majoristes en la qual estan integrats, entre d'altres, Mercabarna i Mercamadrid. Pel que fa a la influència de les empreses de distribució en el preu final dels productes, la patronal ha explicat que el benefici net dels grans distribuïdors no supera el tres per cent. Finalment, la nota d'aquesta patronal insisteix que la rebaixa de preus sempre es trasllada al consumidor final.
Mandarines a 50 cèntims
Esther, una pagesa de Tortosa (Baix Ebre) que fa trenta-cinc anys que treballa al camp, explicava ahir: «Qui s'ho menja paga molt i qui ho cultiva no pot ni menjar amb el que ens paguen.» La pagesa va posar com a exemple el quilo de mandarines, que s'ha pagat aquest any a 50 cèntims, un preu semblant al de 1992, o els «mísers» 18 euros que els donen per un porc després de 6 mesos de criança. Els pagesos portaven diferents pancartes en què també es podia llegir «No som batasunos» o «Demanem viure de la terra i ens doneu més cementiris nuclears», amb referència a l'aspiració d'Ascó d'albergar un magatzem temporal per a residus.