La unió de Caixa Girona

El consell s'escuda en uns indicadors bons per demostrar la viabilitat en solitari i convèncer les autoritats monetàries

El consell d'administració de Caixa Girona s'escudarà en els seus bons resultats per demostrar la viabilitat en solitari de l'entitat i per convèncer les autoritats monetàries que no calia la fusió amb les caixes de Manlleu, Sabadell i Terrassa. Trobaven la fusió precipitada i improvisada, com un matrimoni forçat, sense amor. L'únic impediment per acceptar la sobirania de Caixa Girona podria ser un cop d'autoritat del Banc d'Espanya i del govern de l'Estat espanyol. Que desenvolupin una mena de Loapa financera. Alguns consellers ho temen. Aquest escarment seria que s'obligués a fer fusions intercomunitàries, com ara entre una caixa catalana i una castellana. Això, que seria una alegria enorme per al Partit Popular, que ja n'ha expressat el desig, seria vist com una ingerència colossal per CiU i ERC. Probablement, enfangar-se en aquest camí no interessa al PSC, per les repercussions electorals que comportaria.

Precisament per això, molts consellers pensen que aquesta amenaça no es complirà, i tot plegat ho atribueixen a un rumor eixit de l'àmbit de la conselleria d'Economia i Finances, per la mala acollida de la decisió gironina.

No obstant això, el consell de Caixa Girona no està resignat a res i no està disposat a tancar-se a res, sobretot davant d'una bona solució. El mercat, la realitat, marcarà el camí que han de seguir les caixes a tot l'Estat espanyol. El FROB, fons de reestructuració ordenada bancària, va fracassar per les errades del govern estatal, sobretot per haver trigat tants mesos a dur-lo a la Unió Europea, que hi va fer introduir unes modificacions d'última hora que van reobrir el debat sobre la conveniència de la fusió.

La solució a l'atomització vindrà de dins les caixes i no per imposicions del Banc d'Espanya. Arribarà de la mateixa Confederació Espanyola de Caixes d'Estalvis (CECA). Pot apostar per les fusions fredes o pels sistemes institucionals de protecció (SIP). Mantenen la identitat i eviten les temudes absorcions, allò que veien a venir els consellers de Caixa Girona i el poder econòmic gironí. I no s'han de descartar ni oblidar les quotes participatives, una mena de privatització de les caixes, supervisades pel Banc d'Espanya i per la Comisión Nacional del Mercado de Valores (CNMV); cotitzaran en borsa, però els seus posseïdors no tindran els drets polítics que atorguen les accions. I això agrada als bancs, grans rivals de les caixes.

Uns bons números

Caixa Girona té un resultats per presumir-ne. El 2009 va guanyar 17,7 milions d'euros, un 33,2% menys que en l'exercici anterior, però a causa, sobretot, de l'esforç important en provisions, que van créixer en un 22,4%. Una de les claus del «no» a la fusió va ser la bona posició del rati que mesura la solvència: el core capital –que relaciona el capital i les reserves, de què es pot disposar immediatament, amb el valor dels deutes de què s'ha de fer càrrec l'entitat per les seves operacions–, que ha millorat 40 punts per situar-se en el 7,5%. El marge d'interessos, que recull la diferència entre ingressos i costos financers, va augmentar un 9,8%. A més, l'eficiència, que mesura l'esforç per guanyar 100 euros, és del 45,7% i es considera bona. Caixa Girona interpreta aquesta evolució dels marges com a «favorable», tenint en compte l'actual entorn de poc creixement dels volums de negoci tradicionals, i la conjuntura econòmica actual, més aviat complicada.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.