Amenaçats públicament

Prendre partit, alegrar-se i felicitar els autors de la defenestració de la fusió de Caixa de Girona potser va ser precipitat. Sovint, el sentimentalisme és problemàtic. Fa segles un filòsof xinès digué: «Les decisions s'han de prendre amb els peus calents i el cap fred!» S'augurava una reacció bancària d'àmbit català i moviment del govern autonòmic el qual, no ho oblidem, ha de rendir comptes. Així jo deia fa poc: «Cal preparar-se per a una lluita ferotge pel mercat» i afegia: «S'ha resistit el primer embat amb fermesa, tot i que les circumstàncies fan pensar que sols serà una treva.» Em vaig quedar curt! Ha entrat en joc un front d'amenaces i de represàlies. Vilert ha estat el primer a prendre posicions: «Jo no en sé res, d'aquest afer!», ha dit en titulars a primera plana d'El Punt. S'ha de creure. Fruit d'aquesta política de por, diverses caixes que s'havien negat a la fusió han tornat a negociar. El dia 24, el conseller d'Economia, Antoni Castells, es reuní amb la direcció de Caixa Girona i els recordà la seva responsabilitat. Exigí un pla de viabilitat sobre la forma d'acarar el futur. Les amenaces van ser educades però fermes. El mateix dia 24, el Banco de España reprenia els tossuts i premiava els fusionats amb xifres tals com 380, 525 i 1.250 milions d'euros, del FROB, Fons de Reestructuració Ordenada Bancària, tret del barret. L'acció no té encara el vistiplau de Brussel·les, que ho veurà després de Setmana Santa. L'acció del govern no és una amenaça: és una vertadera represàlia. En el fons, és el centralisme agreujat per la crisi i la pressió dels grans bancs, els quals el govern mima com noies casadores. Hi ha una allau de notícies i opinions divergents i un desconcert creixent. Com sempre, a Madrid o res o massa. El que ha estat una prova del centralisme insaciable han estat les declaracions del governador del Banc d'Espanya, a València, el qual ha dit que està disposat a intervenir les caixes no fusionades. «Estamos dotados de instrumentos legales para que más allá de lo que piensen los consejos de las cajas y los gobiernos autonómicos, podamos intervenir las cajas de ahorros que no hagan sus deberes y liquidarlas o venderlas», ha dit sense manies. El governador es posa amb tot i tothom i, en canvi, el procés de reestructuració financera –que hauria d'haver anat al davant de la resta– avança lentament. El nostre admirat i punxegut dibuixant i ninotaire Joan Antoni Poch és el que millor ha retratat la situació de les caixes sense dir ni paraula. Dos prohoms –financers, polítics o governants– es donen la mà amb la rialla entre llavis. Enmig de les dues mans que premen amb força, un desgraciat és aixafat sense misericòrdia. Són les caixes. Seria molt dur que poc després d'haver felicitat el consell de Caixa Girona, l'hagués d'acompanyar en el sentiment. És, però, el que han previst a la Villa del oso y el madroño.