La falta de consens, la inundabilitat o fins i tot la fauna protegida, les raons contra Ascó
Els contraris al cementiri recullen 6.800 al·legacions signades per particulars, i el govern ultima els seus arguments de rebuig
La Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya (CANC) va entrar ahir al registre de la Subdelegació del Govern espanyol 6.800 còpies del full d'al·legacions redactat per l'entitat i signades per particulars. Els motius són els que ha esgrimit la CANC per activa i per passiva des que Ascó va presentar la seva candidatura: l'absència d'un procés informatiu «seriós» i la falta de consens social i institucional, radiografiada per la resolució contrària del Parlament i per les mocions de rebuig aprovades per 124 ajuntaments catalans, la majoria de les Terres de l'Ebre i el Priorat, i per les diputacions de Tarragona i Lleida i més de 150 entitats de caràcter social. També s'hi apunten criteris tècnics en relació amb la densitat de població, que en el cas de la demarcació de Tarragona (127,5 habitants per km²) és superior a la mitjana espanyola (92,6); al perill per «un trencament ocasional de preses», com cita el comitè assessor de la comissió interministerial que tutela el procés, i a les àrees industrials properes, com el mateix complex nuclear d'Ascó i el químic de Flix, en considerar que aquestes activitats poden originar accidents que farien vulnerable la sitja d'Ascó. També s'hi argumenta l'hipotètic impacte en les denominacions d'origen agrícoles de l'entorn.
«Decisió política»
«Les gairebé 7.000 al·legacions han estat recollides en només 20 dies i n'estem satisfets», va afirmar el portaveu de la CANC, Sergi Saladié, que va subratllar el fet que l'Estat hagi avançat els terminis previstos, tot insinuant que el govern de Madrid vol accelerar al màxim la decisió final, prevista per abans de l'estiu. Segons Saladié, el rebuig dels 124 ajuntaments representa més de dos milions i mig de catalans. «Si fan cas al reial decret del 2006 i al fet que el Congrés va instar recentment l'Estat, per unanimitat, a considerar el paper dels territoris i les comunitats autònomes, l'han de descartar», va concloure en referència a Ascó. La principal al·legació és el rebuig polític perquè, segons Saladié, «la decisió serà política»: «La mateixa Enresa ha dit sempre que l'important és que se situï en un lloc socialment òptim.» Al marge de les prop de 6.800 al·legacions «populars» i amb accent polític, la CANC ha elaborat, però, un dossier més tècnic, que enviarà directament al Ministeri d'Indústria, en què aprofundeix en els arguments de la seva oposició. Els contraris al cementiri, a més, confien que al pes de la seva pugna incansable s'hi afegiran les raons del govern.
La Generalitat, i en concret el Departament de Medi Ambient, va anunciar que també hi presentaria al·legacions, i, tot i que no figura en l'ordre del dia del Consell de Govern d'avui, és probable que el conseller Francesc Baltasar hi aporti un informe en què, segons publicava ahir El Periódico, també s'alerta del perill d'instal·lar el magatzem a prop del pantà de Riba-roja. S'hi sumarien, com a motius de rebuig, la proximitat d'alguns espais naturals que inclouen una setantena d'espècies que podrien resultar perjudicades en cas d'incident, com l'àliga cuabarrada o el visó europeu, i la permeabilitat de les terres afectades, on hi ha els aqüífers que proveeixen Ascó, Vinebre o la Torre de l'Espanyol.
La protecció civil
Altres departaments, com Política Territorial, estan cridats a facilitar al d'Economia, que és el que ha de tramitar el paquet d'al·legacions del govern, informacions rellevants sobre la posició de la Generalitat, però ahir fonts oficials de l'executiu no van concretar-ne l'abast. El que sí que va confirmar l'altre departament implicat, que gestiona ICV, el d'Interior, és que Protecció Civil ha elaborat un altre informe en què, més enllà d'un pronunciament favorable o desfavorable, es detallen les possibles implicacions «no tant pel dipòsit en si mateix, sinó pel transport dels materials, que implicaria que molts municipis haguessin de fer plans especials» o que s'hi implantessin nous sistemes de detecció i avís en cas d'emergència. En aquesta línia, la CANC fins i tot apunta «incompatibilitats» amb els plans d'emergència nuclear. «Si tallen una carretera important com l'eix de l'Ebre perquè hi ha de passar un comboi especial amb els residus, com es podria alhora aplicar el Penta [Pla d'Emergència Nuclear de Tarragona] i evacuar la zona?», es pregunta la plataforma.
Triomf inapel·lable del «no» a Vinebre
El rebuig formalitzat en el plenari per part de molts ajuntaments i per la majoria dels consells comarcals de la demarcació, entre els quals hi ha els quatre de les Terres de l'Ebre, ha estat un dels arguments insistents de la CANC, que ahir va valorar especialment que a darrera hora la Diputació també es pronunciés en contra d'una candidatura catalana, en el mateix sentit que el Parlament. En l'àmbit institucional, diumenge s'hi va afegir l'Ajuntament Vinebre, de la mateixa àrea nuclear d'Ascó, amb la particularitat que ho va fer a través d'una consulta popular, l'organització de la qual s'havia anunciat però no havia transcendit. El resultat va ser aclaparador, ja que dels 123 vots emesos, només 12 van votar «sí» a l'MTC per a Ascó, per 109 vots contraris, un 88,6% del total. També hi va haver dos vots en blanc. El sondeig el van organitzar l'associació de jubilats, la de dones, l'escuderia Coll d'Arruix i la societat de caçadors, i hi podien votar els majors de 18 anys empadronats al poble o amb DNI amb l'adreça a Vinebre. D'altra banda, al marge de les al·legacions canalitzades per la CANC, alguns ajuntaments també presentaran les seves directament a Indústria. Per exemple, Amposta va ratificar ahir per unanimitat (CiU, PSC i ERC) un acord de la junta de govern local en què es va prendre la decisió d'intervenir en el procés de selecció al·legant «la falta de consens polític i social a Catalunya».
Una cançó a favor
efeSí a l'MTC» és el títol d'una cançó de gairebé cinc minuts de durada que ha compost el Grup Veïnal de la Ribera d'Ebre, a favor que Ascó tingui el magatzem nuclear. Amb una lletra simple («Digues que sí, és la nostra opinió. Volem lo magatzem. / Un magatzem temporal a Ascó, digues que sí, per un bon fi. / Tots junts guanyarem, hem de ser valents, el sí és molt present»), els promotors volen convertir-la en la sintonia dels actes que organitzin, com ara una xerrada a Móra la Nova el 9 d'abril. També enviaran la cançó a les diferents emissores de ràdio de la zona perquè la gent la pugui escoltar. Per Josep Maria Alcalde, portaveu d'aquest grup veïnal, que aplega una quarantena de persones, amb aquesta iniciativa es pretén «promocionar l'MTC perquè la gent vegi que no és una cosa dolenta pel territori, sinó normal».
Demanda de Greenpeace contra el procés i recurs contra la candidatura extremenya
AGÈNCIESL'Audiencia Nacional, en una resolució del 23 de març, ha demanat al grup ecologista Greenpeace que presenti la demanda que va anunciar contra la resolució de la secretaria d'estat d'Energia relativa a les candidatures per ser la seu del cementiri nuclear. Greenpeace, a la qual dóna suport Ecologistes en Acció, es basa en l'absència de transparència del procés de selecció i de mecanismes de participació pública, i per això vol denunciar «l'actuació d'esquena als ciutadans i el fet que s'hagin negociat candidatures en secret». Com també manté la resolució del Parlament de Catalunya, Greenpeace fa referència al conveni europeu Aarhus sobre accés a la informació i participació, però va més enllà i creu que per aquest motiu, i pel fet que no s'hagi constituït el Comitè Assessor de Seguretat Nuclear previst per llei, el procés hauria de considerar-se «il·legal».
D'altra banda, pel que fa a un dels candidats que, juntament amb Ascó, aspiren a ser la seu del controvertit magatzem, el PP d'Extremadura va presentar ahir un recurs contenciós administratiu contra l'acord plenari de l'Ajuntament d'Albalá en el qual es va aprovar la candidatura. En la denúncia es considera que el ple ha de ser declarat nul perquè presenta defectes de forma, com ara el caràcter «urgent i extraordinari» de la convocatòria, que es va fer a darrera hora del termini i, segons el PP, sense que els regidors haguessin tingut «accés a la informació i la documentació necessàries».
