XAVIER SALA I MARTÍN

ECONOMISTA

«Ara ha d'arribar el tsunami financer»

Catedràtic a Columbia i un dels economistes (Cabrera de Mar, 1963) més citats del món. Tresorer del Barça i creador de la Fundació Umbele, ara publica el llibre Doncs jo ho veig així. Les americanes llampants delaten un caràcter tímid però alhora provocador.
Parlant sobre el Barça de futbol, acaba per sentenciar.
–«Si tu tens un mètode, i això és un aspecte que també és molt important per a l'empresa, és molt més fàcil prendre decisions.»
–En el cas del Barça?
–«Una junta directiva ha de prendre moltes decisions cada dia, però d'importants, importants, n'hi ha poques: quin entrenador tries, si fitxes o no grans estrelles, etcètera. Però, sobretot, ha d'estar bé la filosofia, ja que és més fàcil prendre decisions.»
–Un exemple?
–«La decisió del Guardiola, que tothom pensava que era molt arriscada, en realitat era gairebé automàtica si es tenia en compte el model: no hi havia ningú més! Una persona que fos Dream Team, que entengués el Barça, la filosofia del club, educat, amb projecció... Només podia ser ell. Cap altre. Ni Mourinho, ni Scolari...»
–Per tant...
–«Aquesta és una lliçó important per al país. Hem de decidir què volem ser! Si no sabem què volem ser, anirem prenent decisions a ventades.»
–Doncs, com a país, tinc la sensació que no ho sabem.
–«És que no ho sabem. A vegades, quan faig conferències sobre lideratge, poso molt èmfasi en la paraula model i filosofia: el líder ha de saber a què juga. Si tu no saps a què jugues, no pots transmetre, als teus seguidors, treballadors o ciutadans, seguretat de cap a on vas. I ara, al Barça, tots sabem cap a on a anem i tots els equips, des dels més petits, juguen igual.»
–Quin problema tenim?
–«Doncs ens falta aquesta confiança com a nació catalana. I un dels problemes que tenim és que els nostres joves estan desesperats.»
–Expliqui's.
–«Un jove que avui fa una carrera, té dos màsters, es forma a l'estranger, torna a casa i acaba cobrant mil euros. Això és desesperant. I pensen: ‘I jo per què haig d'estudiar?'. I tenen raó. No hem creat un món on el jove veu que si treballa tindrà premi. En canvi al Barça sí. Els xavals veuen el Bojan, Pedrito, Messi, Busquets, Xavi, Puyol, Piqué, Víctor Valdés, Iniesta... Veuen una gran quantitat de gent que ha treballat des de petita, que té molt talent, i pot mostrar el missatge final: ‘Si treballes, acabes triomfant.'»
–Però la directiva és criticada.
–«Això hauries de preguntar-ho a la gent que ens critica.»
–Doncs ara mateix no puc.
–«Mira! Estic segur que al final la gent veurà que a l'època gloriosa del 2003 al 2010 es van aconseguir coses que mai no s'havien aconseguit abans. Joan Laporta passarà a la història i aquesta minoria de gent, no. No podem oblidar que hi ha gent amb moltes ganes de destruir el Barça i d'aquests també n'hi ha molts.»
–Parlant de coses negatives, econòmicament ja ha passat el pitjor?
–«No. És a punt d'arribar el tsunami financer. Els bancs i caixes encara no han fet net de la crisi immobiliària i no sabem quines seran les seves pèrdues. No està comptabilitzat del tot, ni assumit després de divuit mesos.»
–Doble crisi.
–«La primera gent que va anar a l'atur comença a deixar de cobrar i, per tant, comencen a deixar de pagar les hipoteques. Ara ja les morositats comencen a disparar-se, a més, el negoci bancari es redueix, els bancs tenen una por tremenda a deixar prestat i, sense deixar prestat, no hi ha negoci. A més, això afecta els altres negocis que no poden continuar sense crèdit: molts tanquen, creen atur i això torna a repercutir en el banc.»
–Per tant, quin impacte tindrem?
–«No sé com afrontarà tots aquests problemes el sistema bancari, que és un dels sistemes clau de l'economia.»
–Realista o alarmista?
–«Sobre el que està passant ara: realista. Jo no tinc una bola de vidre i, per tant, no faig elucubracions. No tinc ni idea sobre el futur!»
–Una recepta?
–«L'objectiu de tota la política econòmica ha de ser la productivitat. Tots els problemes de l'economia catalana i espanyola vénen per la falta de productivitat.»
–I per on comencem?
–«Per reformar els sistemes educatiu, laboral i financer i canviar la regulació per afavorir la gent que vol ser emprenedora.»
–Faria classes a Zapatero?
–«M'han dit que ja ho he fet [riu]. De fet, m'ho va dir ell. Es veu que quan era candidat i no sabia res d'economia, l'assessorava qui ara és ministre d'Indústria, Miguel Sebastián, i el Miguel li va recomanar el meu llibre Economia liberal per a no economistes i no liberals. Però no sé si li va servir de gaire [riu].»
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.