Zapatero baixa un 5% els sous públics, congela pensions i elimina el «xec nadó»

El conseller d'Economia, Antoni Castells, va avalar les mesures anunciades per Rodríguez Zapatero, en considerar que «van en la bona direcció», i va anunciar que estudia «retocar» a l'alça dos impostos que gestiona l'executiu català, el de transmissions patrimonials i el d'actes jurídics documentats, que pujarien «en paral·lel» a l'IVA. En aquest punt, va afirmar que està valorant «si podem retocar l'impost de transmissions patrimonials, i també el d'actes jurídics documentats, que estan en el 7%, i com que l'IVA passa al 8%, la pujada podria ser similar».

Castells també es va mostrar a favor de «replantejar algunes inversions per considerar si ara és el moment de fer-les o no». L'única cosa que va criticar a Zapatero va ser la valoració de qui té responsabilitat sobre el dèficit. «Em sembla desafortunat el missatge que les comunitats autònomes han de fer retallades perquè tenen el 50% de la despesa. Compte, perquè l'esforç fonamental l'ha de fer qui té més dèficit, i resulta que de l'11,2% de dèficit que hi ha Espanya, el 89,2% correspon al govern central», va explicar.

El secretari general de CCOO de Catalunya, Joan Carles Gallego, va alertar que la rebaixa salarial dels funcionaris anunciada per Rodríguez Zapatero «només generarà conflictivitat social». Gallego va assegurar que la retallada «no du enlloc i només generarà conflictivitat social» i va denunciar que aquest tipus de mesures, «estan qüestionant el diàleg social». «El problema –va dir– no se soluciona retallant el sou dels funcionaris, sinó reformant el sistema financer, i fent una reforma fiscal que garanteixi els ingressos públics suficients per fer les polítiques públiques necessàries.» El secretari general de la UGT a Catalunya, Josep Maria Álvarez, va acusar Zapatero de «trencar el seu compromís social» amb l'anunci de rebaixar el salari als funcionaris un 5% i va qualificar el paquet de mesures d'estalvi de «nefast». Álvarez va lamentar que el líder espanyol «hagi optat pel camí fàcil» i «hagi trencat el compromís de la funció pública».

Els dirigents sindicals de CCOO i la UGT, Ignacio Fernández Toxo i Cándido Méndez, van criticar durament la mesura de Zapatero –mereix «la màxima sanció social i una contestació massiva als carrers»– i van anunciar mobilitzacions en les properes setmanes.

Altres reaccions van ser les de la Pimec, que valora les mesures, però creu que «arriben tard i que no seran suficients per assolir la reducció del dèficit fins al 3%» i «preocupa també que el 40% de la reducció del dèficit vingui de retallar la inversió». Foment del Treball va destacar la retallada prevista, però va expressar la seva preocupació pels efectes que pot tenir la retallada de la inversió pública. La Federació d'Autònoms (ATA) va criticar que per accelerar la reducció del dèficit afectin «principalment els ciutadans i no donin exemple d'austeritat política».

També van rebutjar les mesures del govern entitats com la Unió Sindical Obrera (USO), la USTEC-STEs, la CSI-CSIF, els sindicats de la Policía Nacional i la confederació de gent gran (Ceoma), que diu que els més desafavorits seran els que alleugin el dèficit públic, en especial els més grans i les persones en situació de dependència.

Les explicacions de Zapatero no van satisfer el líder del PP, Mariano Rajoy, que li va reclamar una retallada «justa i equitativa» del dèficit, però «no el d'avui», i va assegurar que no li donarà «un xec en blanc» per protegir la seva política pels seus «antecedents, improvisacions i rectificacions». Rajoy va avançar que no donarà suport a la congelació de les pensions mentre no es redueixin les subvencions als partits, sindicats i organitzacions empresarials, una proposta que Zapatero va qualificar de «populista». Precisament, pel que fa al PP, després de guanyar les eleccions el maig del 1996, l'aleshores ministre d'Administracions Públiques, el mateix Rajoy, va anunciar que congelarien de nou el salari dels funcionaris per al 1997. Els sindicats van respondre quatre mesos després amb una vaga del sector públic, la primera que va haver d'afrontar José María Aznar. El portaveu de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida, va afirmar que Zapatero havia actuat «tard» i «per la pressió internacional», en lloc de fer-ho «sobre propostes raonades i plenes de sentit comú», si bé va assegurar que estudiarà les mesures amb «sentit d'Estat». Duran va recomanar també que els diputats s'apliquin la rebaixa salarial «per coherència», una proposta que va recollir després el portaveu socialista, José Antonio Alonso.

Els partits d'esquerres van advertir que les retallades provocaran una «forta contestació social perquè suposa un cop dels mercats financers a l'estat del benestar europeu», com va afirmar el diputat d'IU, Gaspar Llamazares. Joan Ridao, d'ERC, va lamentar que el govern socialista «només sigui fort amb els febles, però feble amb els forts», i hi va afegir que el pla de reformes és «desdibuixat i difús», mentre que Joan Herrera, d'ICV, li va exigir explicacions pel fet de no apujar els impostos a les rendes més altes. Zapatero llavors va deixar la porta oberta perquè els que més guanyen facin un major esforç fiscal, i va dir que està disposat a parlar d'això més endavant i amb calma. No obstant això, fonts de l'executiu van destacar que la reforma fiscal no està damunt de la taula i van ajornar el debat.