CCOO i la UGT convoquen pel 2 de juny vaga en el sector públic contra la retallada de sou

Els pensionistes es mostren «indignats» amb la congelació de les seves retribucions, iniciativa que el president de la Unió de Pensionistes, Jubilats i Prejubilats de Catalunya, Francesc Garsaball, qualifica de «nefasta, negativa i greu» per a un col·lectiu que cobra de mitjana entre 700 i 800 euros al mes. Garsaball va assegurar ahir que és hora de mobilitzacions «agressives» i va recordar que quan va començar la crisi financera es van apuntar altres mesures, com ara una reforma del sistema financer i un control de les retribucions dels alts directius. En canvi, s'ha optat «per la solució més fàcil», que és carregar contra els més dèbils.

La federació de pensionistes i jubilats de CCOO de Catalunya també va anunciar ahir mobilitzacions contra un govern que «torna a utilitzar les pensions per tranquil·litzar els mercats financers internacionals, fent que les capes més dèbils de la societat paguin la crisi. El secretari general de la UGT de Catalunya, Josep Maria Álvarez, va comentar que si es portés a terme la congelació de les pensions s'estaria «trencant» el Pacte de Toledo, que en preveu la revisió en funció de la inflació.

El president de la patronal de les farmacèutiques Farmaindustria, Jesús Acebillo, va dir ahir que és «inassumible» la rebaixa del preu dels medicaments anunciada pel govern espanyol, al qual va demanar que reconsideri la revisió del preu dels medicaments exclosos del sistema de preus de referència. En roda de premsa, Acebillo va afirmar que aquesta nova retallada en el pressupost sanitari de 1.300 milions d'euros posa «en greu risc la viabilitat de moltes companyies», i implicarà la pèrdua de 5.000 llocs de treball directes i uns 15.000 d'indirectes pel tancament de plantes productives i la deslocalització de companyies multinacionals. Segons Farmaindustria, les mesures suposaran que dos terços de les empreses farmacèutiques tindran pèrdues l'any que ve i que més d'un terç es veuran abocades a cessar la seva activitat.

La consellera de Salut, Marina Geli, va demanar que la contenció de la despesa pública en medicaments sigui compatible amb el manteniment de l'activitat de la indústria farmacèutica catalana. La consellera va recordar que aquesta indústria és «molt potent» i aporta «molts assajos clínics» per a la millora del coneixement científic al conjunt de l'Estat. «Hem d'aconseguir minimitzar els riscos per a aquestes empreses», va indicar.

El PSOE ha elaborat una instrucció, que ha repartit entre tots els seus dirigents, amb consells per «no ficar-se en embolics» ni parlar «del que no se sap» a l'hora d'explicar les retallades. Els socialistes han estat il·lustrats per justificar aquestes mesures partint de l'argument que l'altra alternativa per fer baixar el dèficit era reduir les prestacions als desocupats, que no es veuran afectades. «Però no cal parlar del que no se sap», precisen fonts de la direcció federal, fent referència al cas concret d'una possible pujada d'impostos, que no és una de les mesures previstes de moment i la concreció de les quals o no ha de decidir l'executiu.

El manual no ha arribat a algun ministre, o no se l'ha llegit, perquè al matí la vicepresidenta econòmica, Elena Salgado, assegurava que la pujada d'impostos «no és a la taula en aquest moment»; el ministre de Foment, José Blanco, deia que el govern no la descarta però «encara no ha pres cap mesura», i el vicepresident tercer, Manuel Chaves, assegurava que l'executiu està estudiant mesures per «als que més tenen» i que seran adoptades «a curt termini».

La direcció del PSOE també vol que els dirigents del partit s'abstinguin d'aventurar-se en altres qüestions encara no definides, com és la progressivitat exacta que s'aplicarà en els salaris públics i quins es retallaran menys del 5% i quins més. Així mateix, el partit socialista està preocupat per la repercussió de la congelació de les pensions i vol que arreli el missatge que les mínimes i les no contributives mantindran el seu poder adquisitiu el 2011.

Sobre la llei de dependència, el missatge és que no retallaran drets amb l'eliminació de la retroactivitat, sinó que es fa un ajustament per evitar situacions de «desequilibri» com les que, segons els socialistes, s'han produït al País Valencià i a Madrid, que demoraven «considerablement» els tràmits i després calia abonar els retards.

La comissió de Treball del Congrés va aprovar ahir el projecte de llei que regula la prestació per cessament d'activitat dels treballadors autònoms, que serà d'entre sis mesos i un any segons el període de cotització. El projecte, aprovat per unanimitat, preveu prestacions de tres tipus: de sis mesos per als autònoms que hagin cotitzat menys de 43 mesos; de vuit mesos per als que ho hagin fet entre 43 i 48 mesos i d'un any per als treballadors per compte propi que hagin cotitzat més de 48 mesos. A més, s'ha inclòs una esmena que permet que els que tinguin entre 60 i 64 anys cobrin un any de prestació amb una cotització mínima de 43 mesos.