Tarragona, Reus i Tortosa només retallaran els sous dels funcionaris si la llei els hi obliga

Ajuntaments com ara el de Reus defensen que ja han fet tot el que havien de fer per contenir la despesa i, per tant, no els ha de tocar el rebre amb les mesures proposades pel govern de l'Estat. Així, per exemple, Reus fa els pressupostos quadrats a zero, per no desequilibrar despesa i ingressos. Han aplicat mesures d'estalvi ambiental i energètic, com ara la reducció del paper, la gestió integrada de l'energia i la racionalització del subministrament d'aigua als edificis municipals, el reg públic i sanejament després de fer una auditoria que detectava els punts de pèrdua d'aigua. I tot i que l'alcalde no té intenció de modificar els salaris dels funcionaris, sí que apliquen la congelació del sou als càrrecs electes i al personal directiu. A Tarragona, els sous dels càrrecs electes també estan congelats des del 2008 –abans, però, hi va haver una actualització–, s'han reduït les despeses de protocol i s'ha reduït plantilla perquè no s'han ocupat vacants. També s'han aplicat mesures d'estalvi energètic i ambiental, i a través del superàvit d'algunes empreses públiques es paguen factures pendents. «Les mesures ja les vam prendre quan la crisi ens afectava més», recorda el regidor d'Hisenda de Tarragona, Pau Pérez, que assegura que el pressupost ja és de contenció.L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, afirma que també es va aprovar la congelació del que perceben els regidors.

La Federació de Municipis de Catalunya ha convocat pel proper 28 de maig una reunió extraordinària del comitè executiu i del consell nacional. Consideren que la trobada és imprescindible perquè l'aplicació i l'impacte que tindran aquestes mesures en el dia a dia dels ajuntaments fa absolutament necessari que es faci un debat en el món local sobre aquestes qüestions. L'objectiu és l'anàlisi de les mesures econòmiques proposades pel govern de l'estat per reduir el dèficit públic. El vicepresident de l'ens i també alcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez, veu «injust» que els municipis hagin de fer una retallada de la despesa, ja que hi ha ens locals que no produeixen dèficit i que a més tenen un finançament «molt poc adequat» per les seves necessitats de despesa. Tot i això, Pérez ha assumit que la retallada serà «inevitable» i ha demanat «flexibilitat» en la seva aplicació i que no hi hagi una «generalització», de manera que la retallada de despesa no hagi d'afectar d'igual manera tots els municipis, ja que n'hi ha que tenen superàvit i contribueixen així a un menor dèficit.

El grup Dincat (Discapacitat intel·lectual Catalunya) ha fet públic el seu desacord per l'eliminació de la retroactivitat entre el reconeixement de la malaltia i l'inici efectiu de l'ajut, de la cobertura de la llei d'autonomia personal i d'atenció a les persones en situació de dependència. Dincat assegura que una part important del col·lectiu que defensa quedarà afectat: la retallada «recau en un dels grups socials més vulnerables». A Catalunya hi ha 42.756 persones amb discapacitat intel·lectual, que «abans del nou paquet de mesures ja estava afectat pels efectes de la crisi econòmica». Dincat demana al govern voluntat per «mantenir compromisos adquirits sobre millores socials».

Per la seva banda, la Confederació d'Associacions Veïnals de Catalunya denuncia que totes les mesures plantejades van «contra els veïns i veïnes de la classe treballadora i suposen sumar-se a una llarga llista de rebaixes socials que estem patint, i contra la qual haurem de fer alguna cosa». També alerta que l'estalvi imposat a comunitats autònomes i entitats locals incidirà sobre els serveis socials de més proximitat.