Es pot reduir dèficit i no tocar sous ni pensions

Les pressions per reduir el dèficit públic espanyol de manera que l'any 2013 torni a complir el compromís de no superar el 3%que fixa el pacte d'estabilitat i creixement de la UE van portar el govern del PSOE a plantejar retallades de despesa per valor de 5.000 milions d'euros aquest any i 10.000 milions el vinent en l'administració estatal, a les quals s'afegeixen 1.000 milions més de retallades en els pressupostos autonòmics i 200 milions en els municipals. La part més gran de la retallada de despesa que figura en el decret llei convalidat pel Congrés es fa retallant un 5% la nòmina dels sous públics a partir d'aquest mes i congelant-la el 2011, any en què no s'apujaran les pagues d'uns sis milions de pensionistes.

Era possible retallar el dèficit sense tocar els sous públics i les pensions? Els partits de l'oposició han fet diverses propostes de retallades alternatives, que no són incompatibles unes amb les altres, i si hi afegim l'eliminació de subvencions i altres despeses de l'Estat que no es pot permetre continuar pagant una societat que ara tothom diu que ha viscut per sobre de les seves possibilitats, la resposta és positiva. El 2011 es podria retallar la despesa de l'administració de l'Estat en 11.228 milions d'euros sense haver abaixat els sous del personal públic, pujant totes les pensions, continuant pagant els ajuts a la dependència des del moment que es demanen, mantenint el sistema de jubilacions parcials i no obligant les administracions autonòmiques i locals a gastar menys.

Un bon lloc per on retallar és en la despesa militar, sobre la qual ERC va fer una proposta no de llei per reduir-la un 30% i destinar l'estalvi —entre 2.800 i 5.400 milions, segons si es considera només el ministeri o tota la despesa militar— a polítiques socials. Només amb la supressió de la missió a l'Afganistan i la cancel·lació de les compres i la despesa en R+D militar pressupostades es retallarien 2.750 milions d'euros anuals.

Continuant amb Esquerra, el seu president, Joan Puigcercós, va proposar a Rodríguez Zapatero que aconseguís recursos eliminant els ministeris d'Habitatge, Igualtat, Ciència i Tecnologia i Cultura, cosa que representaria un estalvi global de gairebé 6.000 milions d'euros. A l'altra banda de l'espectre polític, el president del PP, Mariano Rajoy, es va mostrar partidari d'eliminar la vicepresidència tercera del govern i els ministeris d'Igualtat i Habitatge, i ajuntar el Ministeri d'Educació amb el de Cultura. Un criteri objectiu per a la remodelació del govern espanyol seria eliminar els ministeris que, amb crisi o sense, no tenen raó d'existir perquè es dediquen a coses que ja han estat transferides en exclusiva a les comunitats autònomes. L'eliminació d'aquests ministeris superflus —Cultura, Sanitat i Habitatge— implicaria un estalvi de 3.110 milions d'euros, el que sumen les partides que tenen assignats en els pressupostos de l'Estat del 2010, entre les quals hi ha 89 milions per subvencionar la producció de pel·lícules de cine. S'hi podrien afegir els 109,7 milions de pressupost del Ministeri d'Igualtat, totalment prescindible ja que altres ministeris destinen a les mateixes polítiques 900 milions d'euros.

És clar que l'eliminació de la despesa d'aquests ministeris comportaria la supressió dels llocs de treball que hi ha. Segons les últimes estadístiques del Ministeri de Presidència, en aquests quatre ministeris treballen 4.140 funcionaris i 3.521 contractats, i el 62% d'aquest personal està adscrit al de Cultura. Acomiadar funcionaris és pràcticament impossible, però, si hi hagués voluntat política, el govern del PSOE trobaria alguna manera de torçar o ignorar la legalitat, com ja ha fet rebaixant els sous públics incomplint el que va pactar en la mesa de la funció pública i ignorant la llei de 1985 que estableix que les pensions es revaloraran en funció de la inflació prevista. En tot cas, aquests ministeris podrien ser eliminats i continuar pagant als funcionaris, amb un cost anual de 198 milions d'euros (el cost mitjà per funcionari és de 47.800 euros) que es compensaria eliminant altres despeses, com per exemple els 159 milions d'euros que el Ministeri de Medi Ambient té pressupostats aquest any per als Programes Natura que tan poca gràcia fan a alguns col·lectius de pagesos.

De partides per retallar n'hi ha per triar i remenar, si ens dediquem a repassar els pressupostos estatals. El del Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç és una mina on complir les peticions de les organitzacions empresarials que es redueixi la despesa pública. No hi ha cap urgència per gastar 295 milions per impulsar els vehicles elèctrics, de la mateixa manera que és difícil de sostenir que el conjunt dels contribuents paguin 100 milions d'euros als que volen canviar de cotxe, o que es destinin 66 milions d'euros en subvencions i 159 milions en préstecs al Plan Avanza2 perquè empreses i particulars estiguin a l'última en ordinadors. Pressupostar 6 milions per ajudar les empreses innovadores a ajuntar-se diu molt poc sobre la confiança en què els emprenedors es puguin espavilar, i fa sospitar que el ministeri pensa que els inventors són molt curtets i per això tenen una partida de 4,2 milions d'euros per fomentar la sol·licitud de patents per part dels que fan invents.

Continuem escapçant. Si un estat que ha viscut per sobre de les seves possibilitats no es pot permetre continuar mantenint funcionaris sense funció, també ha de renunciar a altres luxes, com el de tenir una televisió pública sense anuncis al preu d'una subvenció per a RTVE de 550 milions d'euros, quantitat que representa gairebé la meitat de la retallada addicional de despesa que Rodríguez Zapatero ha decretat per a comunitats autònomes i ajuntaments. La reducció de despesa en televisions públiques l'ha demanat Rajoy, que també proposa rebaixar les subvencions a partits polítics, sindicats i patronals. Si ens les carreguem del tot, de manera que s'hagin d'acostumar a funcionar amb les aportacions dels afiliats, estalviem 134 milions d'euros, als quals podem afegir els 131 milions que el govern espanyol té pressupostats per a campanyes de publicitat institucional (el 41% a donar consells per fer salut), que és gairebé sinònim de propaganda del partit del govern.

En uns temps en què la recaptació d'impostos ha baixat en picat, també és un luxe que els contribuents puguin decidir que el 0,7% de la quota íntegra de l'IRPF que els toca pagar no vagi a la caixa comuna sinó que s'entreguin a l'Església catòlica per ajudar al seu manteniment. Els 250 milions d'euros que es van desviar per aquest concepte en l'última campanya de la renda gairebé equivalen a l'estalvi que representarà no pagar els ajuts a la dependència des que es demanen fins que s'aproven.

Completem la retallada alternativa. La Federació Espanyola de Futbol promet una prima de 600.000 euros a cada jugador de la selecció si guanyen el mundial de Sud-àfrica. Excusa excel·lent per eliminar els 155,7 milions d'euros de subvenció pública que el Consell Superior d'Esports destina aquest any al foment de les activitats esportives amb transferències a les federacions, comunitats autònomes i universitats. Posats a triar entre ajudar a cuidar un vell impedit o contribuir a la importació de pilotes, la decisió és clara, no?

Però la reducció del dèficit no vindrà només de la part de la despesa. També s'apujaran impostos, i aquí també hi ha alternatives. Rodríguez Zapatero assegura que prepara un nou impost per «als que més tenen», però ara per ara l'únic que és clar és que al juliol s'apuja dos punts, fins al 18%, l'IVA, que paguen igual els que tenen molt com els que tenen poc. Els 1.900 milions d'euros de major recaptació per l'IVA que calcula l'Agència Tributària es podrien aconseguir, per exemple, amb la proposta d'ICV de tornar a aplicar el tipus del 35% de l'impost sobre societats als 14 grups empresarials que tenen una base imposable superior a 1.000 milions d'euros, cosa que representaria una recaptació addicional de 2.500 milions d'euros.

Una altra via perquè contribueixin els que més tenen seria augmentar la tributació de les Sicav, les societats d'inversió especialment creades per als grans patrimonis i que només tributen amb un 1%, però això ho descarta el govern socialista perquè el capital aniria a l'estranger. S'inclina per la creació provisional d'un impost sobre els patrimonis més grans, que no seria res més que la recuperació de l'impost sobre el patrimoni que va desaparèixer en l'exercici fiscal del 2008 i que en l'última declaració va recaptar 1.800 milions d'euros. Quantitat que van deixar de cobrar les comunitats autònomes a les quals estava cedit totalment el tribut. Ja seria bo que aquest impost ressuscitat se'l quedés l'Estat, mentre les autonomies comencen a inventar nous trams autonòmics en l'IRPF per poder quadrar els comptes.