Una directiva europea fa perillar la renovació indefinida de llicències a mercats ambulants
Preocupació en el sector per l'amenaça que representa per al model de treball, i CiU proposa endarrerir-ne l'entrada en vigor
Per poder instal·lar una parada en qualsevol mercat a l'aire lliure, els marxants han d'obtenir una llicència municipal que els autoritzi a fer servir l'espai corresponent. Tot i que actualment tots aquests permisos estan limitats en el temps, la realitat és que els paradistes els poden renovar fàcilment simplement demostrant que compleixen l'ordenança reguladora i que estan al corrent de pagament de les taxes corresponents. La majoria d'aquestes llicències, a més, solen transmetre's de pares a fills.
Tota aquesta realitat, però, ha resultat sacsejada per la directiva europea relativa als serveis en el mercat intern, aprovada l'any 2006 però que el govern estatal no ha adaptat fins al mes de febrer d'enguany pel que fa a la venda ambulant. El reial decret en qüestió, que es va aprovar el 26 de febrer, estableix la necessitat que els paradistes sol·licitin la llicència administrativa per exercir la seva activitat en una població, i, a més, introdueix un canvi important: aquestes llicències no es podran renovar de manera indefinida.
Segons el decret, la falta de sòl públic condiciona que el nombre de llicències sigui «necessàriament limitat», tot i que permet que cada ajuntament fixi la durada de les llicències que s'atorgaran al municipi. Això sí, és necessari que aquest temps «proporcioni una compensació justa de les inversions» que hi hagin fet els titulars, com és el cas dels vehicles de transport i l'espai d'emmagatzemament del gènere.
En un document complementari del mes de maig, es concreta, però, que en cap cas la pròrroga de la llicència no es podrà fer de manera «automàtica» com es feia fins ara, ja que es considera que suposa convertir les llicències en autoritzacions indefinides, extrem que la directiva europea prohibeix. Per aconseguir una renovació, per tant, caldrà que els titulars la justifiquin.
Quatre anys de carència
A la pràctica, l'aplicació d'aquesta llei canviaria radicalment el model de negoci dels mercats ambulants, i molts marxants denuncien que els impossibilitarà fer les inversions necessàries, ja que no rebran finançament dels bancs si no tenen garantida la continuïtat a la feina.
Des de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP), CiU ha impulsat una tanda de negociacions per tal d'intentar dissenyar un model d'ordenança que redueixi l'impacte del nou marc normatiu en el sector. «En els darrers vint anys el sector no ha generat cap tipus de problema», assenyala el representant de CiU a la comissió de comerç i consum de la FEMP, Josep Maria Tost.
Una de les principals reivindicacions que ha plantejat CiU és l'establiment d'un període d'adaptació de quatre anys durant els quals encara no s'aplicarien els canvis en la llei. «Donaria tranquil·litat als venedors i temps per consensuar exactament com aplicar-la». Tost també aposta perquè s'elabori una ordenança tipus que marqui una mateixa durada de les llicències a tot arreu, i que sigui «de sis a vuit anys», per tal de deixar el marxant en una situació de risc relatiu.
Finalment, també s'ha plantejat la necessitat de detallar les condicions que donarien punts als marxants a l'hora de concursar per una llicència, com ara l'experiència que tinguessin o els cursos de formació que haguessin fet. «Així, durant els quatre anys de carència es podrien començar a posar en marxa cursos per ajudar els marxants a adaptar-s'hi», va afirmar Tost.