Mor el fundador de CCOO Marcelino Camacho
L'històric líder sindical, referent del moviment obrer, va ser primer secretari general de Comissions Obreres entre el 1976 i el 1987
Al llarg d'aquest divendres s'obrirà a Madrid la capella ardent, on tothom qui vulgui podrà dir-li l'últim adéu
Marcelino Camacho, històric dirigent sindicalista i fundador de Comissions Obreres (CCOO) ha mort aquest divendres a dos quarts de dues de la matinada a l'edat de 92 anys.
Dilluns passat va haver d'ingressar en un centre hospitalari de Madrid, en estat molt greu. Al llarg d'aquest divendres s'obrirà a Madrid la capella ardent, on tothom qui vulgui podrà dir-li l'últim adéu fins dissabte a mig matí. Al migdia, les seves despulles seran traslladades a la Puerta de Alcalà, per fer-li un últim acte de comiat.
Camacho, nat a Sòria el 21 de gener del 1918, fou fundador i primer secretari general de CCOO entre el 1976 i el 1987. Va ingressar al Partit Comunista d'Espanya (PCE) l'any 1935, fet que el va portar a lluitar al bàndol republicà durant la Guerra Civil.
De fet, Marcelino Camacho volia ser ferroviari, com el seu pare. Però va haver d'exiliar-se i no va tornar fins al 1957. I va ser en la clandestinitat del franquisme que va crear Comissions Obreres. La seva lluita el va fer estar empresonat 14 anys. Perquè no passés fred a la presó, la seva dona li va començar a teixir els jerseis de llana vermells que tant l'han identificat.
Camacho va tenir un paper actiu en la transició democràtica. Durant dos anys va ser diputat pel Partit Comunista, però va dimitir perquè no estava d'acord amb l'Estatut dels Treballadors, i un any després va deixar el partit perquè es volia dedicar plenament a dirigir Comissions Obreres.
Des de principis dels anys seixanta va impulsar la direcció del sindicat que, sota inspiració fonamentalment comunista, defensava els drets dels treballadors al marge del sindicat únic del règim de Franco.
L'any 1996, després d'haver estat crític amb l'orientació cap a la dreta que segons ell estava portant el sindicat, no va ser reelegit com a president. Però això no li va impedir seguir la seva lluita obrera, participant en manifestacions i actes de protesta.