L'home que mai no es va doblegar

Marcelino Camacho representa el millor d'una estirp d'homes i dones que han reconstruït, en la negra nit del franquisme, les peces arrencades d'una democràcia que a mata-degolla la dictadura feixista del general Franco va liquidar. Quan la llibertat sindical va ser arrabassada, i quan els drets de reunió, associació, lliure expressió, manifestació, vaga, van ser prohibits, Marcelino fou un d'aquells que va ajudar a obrir escletxes de llum per confrontar la foscor d'un règim de manca de llibertats, de repressió, d'assassinats i tortura, de presó. Sempre recordarem les paraules dites sortint de la presó franquista per reconstruir el moviment sindical, les CCOO: “Ni nos doblaron, ni nos doblegaron, ni nos van a domesticar”.

La reconstrucció del sindicalisme a Espanya no s'explica sense la dedicació, intel·ligència, fortalesa personal i convicció de Marcelino Camacho. L'aparició espontània d'unes comissions obreres que entomaven el conflicte concret d'una empresa amb la pressió i la negociació per millorar les condicions de treball va donar lloc a sindicalisme de nou tipus que, primer com a moviment sociopolític i després com a sindicat estructurat, són les CCOO d'avui, el primer sindicat del nostre país. Marcelino sabia que les condicions de treball avancen paral·leles a les condicions de vida, que res val si no assoleixes drets socials que valorin l'existència humana amb drets de ciutadania com la seguretat social, l'educació, la salut, la protecció social.

CCOO de Catalunya va compartir amb Marcelino anhels i lluites, però sobretot els horitzons d'emancipació social que van fer que la Comissió Obrera Nacional de Catalunya es confederés voluntàriament des de la seva fundació a les CCOO d'Espanya. Marcelino, igual que el Cipri, sabia que la solidaritat de classe supera les fronteres però que l'organització sindical requereix arrels en l'àmbit concret on es produeix el conflicte. Marcelino Camacho sempre va tenir clar el que volia dir i el que representava el terme nacional en les sigles de la CONC.

Marcelino és un referent del compromís i l'ètica del sindicalista, però per sobre de tot sempre serà un símbol de la lluita per la llibertat al nostre país.