Economia

L'hora de fer endreça

Avui entra en vigor el nou pla d'usos de Ciutat Vella, que planteja ordenar de manera més equitativa l'activitat comercial al districte

Vol afavorir el trasllat de llicències d'activitat a zones menys saturades

La possibilitat de traslladar les llicències d'activitat –seguint uns condicionants de densitat i distàncies, depenent dels casos– és la principal novetat i argument del nou pla d'usos de Ciutat Vella, que avui entra en vigor. És el que ha de materialitzar la filosofia d'aquest pla, que va deixar pràcticament embastat l'anterior regidora de Ciutat Vella, Itziar González, i que vol fer endreça de les activitats comercials que hi ha al districte: no s'incrementaran les 2.471 llicències d'establiments de concurrència pública, hotelers, musicals i de restauració existents a dia d'avui, sinó que se n'afavorirà el trasllat cap a zones que estiguin menys saturades.

Per propiciar aquest trasllat, s'ha dividit el districte en tretze zones, segons si estan molt, poc o gens saturades. I a partir d'aquí es desplega la norma i el joc d'encaixos: on es poden i on no es poden traslladar els diferents tipus d'activitats. El Raval oest, el Raval sud i el Gòtic sud són les zones més restrictives.

Quant als hotels, un dels àmbits d'activitat que més preocupa els veïns, no se'n deixarà posar de nous ni tampoc ampliar-ne la capacitat, i només se'n permetrà el trasllat en funció de la densitat de cada zona. Pel que fa als pisos turístics, es podran traslladar a edificis sense ús residencial, per bé que l'agrupació –que es va plantejar inicialment– quedarà pendent d'una nova ordenança de l'Ajuntament, un cop s'aprovi el Decret de la Generalitat.

Uns altres sectors regulats a mida són el d'activitats musicals i el de restauració: se n'afavorirà el trasllat de les zones amb més molèsties (Gòtic sud i Raval). I aquí també es posaran límits a un altre cavall de batalla d'aquest pla, el del menjar ràpid. Així, la restauració menor quedarà prohibida d'implantar-se a les zones 1 i 5.

La implantació de nous establiments alimentaris amb degustació i establiments de plats preparats quedarà restringida, i no es permetrà específicament la venda de productes alimentaris preparats per ser consumits al carrer (com a exemple, hi apareixen “els entrepans freds o calents, els kebabs o similars”).

El principal argument del nou pla és també el que genera més dubtes per les possibilitats reals d'aplicació. Per exemple, en el cas de bars i restaurants es permet que, amb el trasllat a una zona menys saturada, creixi entre un 20 per cent i un 30 per cent la superfície del local per a la mateixa llicència. I els establiments musicals podran incorporar música en directe, complint, és clar, un seguit de condicions. A més, també podran canviar a restauració.

Ara bé, la Federació Catalana d'Associacions d'Activitats Recreatives Musicals dubta que aquests siguin prou “al·licients” per traslladar-se a un altre punt del districte. I tem que els tràmits per traslladar-se siguin prou ràpids si, a més, és una zona que no està saturada, no té gaire públic i no es coneix.

Per això la federació ja ha avançat que caldria plantejar “incentius fiscals” –com s'ha fet en altres ciutats catalanes– per propiciar aquest trasllat.

Finestreta única

Per agilitar els tràmits, fa poc menys d'un mes es va obrir l'Oficina de Creació d'Empreses, instal·lada al Convent de Sant Agustí, que centralitzarà tota la informació i tràmits relacionats amb el pla d'usos. Des d'aleshores fins ara, ha rebut la visita de 89 persones que han demanat informació sobre el nou pla. Per ara, hi ha dos grans temes que focalitzen les peticions d'informació: com fer-ho per obrir activitats de restauració i com el pla d'usos afectarà els habitatges d'ús turístic.

Amb el pla d'usos, el districte ha fet un cens de les activitats vigents: de les 2.471 llicències existents, 680 són de tipus alimentari (bodegues, botigues de conveniència, gelateries i orxateries, plats preparats, supermercats i autoserveis), 31 són de tipus musical (bar musical, sala de ball, sala de festes i discoteca), 252 són llicències hoteleres i 92, de restauració. Els habitatges d'ús turístic (462) i les botigues de records (62) conformen la resta de llicències.

89
persones
han demanat informació a l'Oficina de Creació d'Empreses, al Convent de Sant Agustí, la finestreta única del pla d'usos.
257
llicències d'hotel,
entre hotels apartaments, hotels, albergs de joventut, hotels i pensions, hi ha, a dia d'avui, al districte de Ciutat Vella.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.