Girona és l'única demarcació on puja l'estoc d'habitatges
N'hi ha 26.100 pendents de vendre, que representa un 5,3% del parc total, tot i que l'increment s'alenteix cada cop més
Figueres i Girona, les poblacions gironines que superen aquesta mitjana
Girona és l'única demarcació catalana on es continua el procés d'acumulació d'estoc d'habitatges pendents de vendre. Segons un informe de Catalunya Caixa, al tancament del segon trimestre a les comarques gironines hi havia 26.100 habitatges per comercialitzar, el 5,3% del parc total. Aquesta dada suposa 100 habitatges més que al març d'aquest exercici. Aquest increment, però, cada vegada va a una velocitat més decreixent.
Al conjunt de Catalunya, s'ha reduït el nombre d'estocs per primer cop des de l'inici de la crisi. En termes generals, hi ha 141.000 habitatges en espera d'un comprador, 2.000 menys que en el trimestre anterior. I el percentatge és d'un 3,7% del parc total. Per demarcacions, en termes absoluts, l'estoc a Barcelona ha baixat en 800 habitatges, en 400 a Tarragona i en 300 a Lleida. En termes relatius, Tarragona i Lleida redueixen d'una dècima la ràtio sobre el parc total i se situen en el 6,2% i el 3,2%, respectivament, mentre que Barcelona es manté en el 2,9%. La baixa producció, juntament amb una demanda que s'ha recuperat lleugerament respecte als mínims registrats l'any passat, expliquen la situació.
Figueres i Girona, líders
L'estudi de Catalunya Caixa incorpora a l'anàlisi les estimacions per àrees urbanes amb més habitants. D'aquestes, destaquen Figueres i Girona, amb una ràtio que supera la mitjana de la demarcació (6,8 i 6,2% d'habitatges per vendre del parc total, respectivament). A part, són la cinquena i sisena població de Catalunya amb més ràtio d'estocs. Tot darrere se situa Olot (5,3%) i, per sota de la mitjana gironina, Palamós (4,8%) i Banyoles (4,1%).
D'altra banda, l'informe parla de previsió d'absorció de l'estoc d'habitatge en el període 2011-2015. En el cas de Girona, s'alerta de l'important excés d'habitatge de segona residència, fet que trigarà temps a corregir-se. De fet, només a Lleida es calcula que es generarà necessitat de nova producció que, en qualsevol cas seria reduïda, d'uns 4.400 habitatges acumulats fins el 2015.
L'ocupació al sector
El sector de la construcció va adaptant-se de mica en mica als paràmetres previs al boom immobiliari que es va viure entre els anys 2000 i 2007. La mateixa anàlisi de Caixa Catalunya, utilitzant dades de l'Enquesta de Població Activa (EPA), determina que el sector dóna feina al 9,1% de la població activa, una dada que es reduirà encara més l'any que ve i se situarà al mateix nivell que en el període anterior a l'esclat de la bombolla immobiliària.
Així, entre els anys 1997 i el 2000, una mitjana del 8,8% es dedicava a tasques relacionades amb la construcció. Un percentatge que va elevar-se a l'11,2% entre el 2001 i el 2007. Dit en xifres, i segons l'EPA, el sector de la construcció ha destruït 171.900 llocs de treball entre el quart trimestre del 2007 –el moment més àlgid d'aquesta activitat, quan ocupava 448.600 persones– i el tercer trimestre d'enguany, que sumava 276.700.