L'ICO concedeix 3.840 crèdits per 170 milions en cinc mesos
L'institut públic tancarà l'any aprovant 5.000 préstecs directes, el 25% de les sol·licituds
Catalunya lidera la concessió en el total de línies ICO amb 2.968 milions, el 18%
L'Institut de Crèdit Oficial (ICO) va traspassar el 14 de juny una línia vermella que no havia creuat des de la desaparició de la banca pública el 1991 i va passar a estudiar i concedir préstecs directes competint amb bancs i caixes en ple coàgul del crèdit. En sis mesos de funcionament, la línia ICO Directe, l'instrument més semblant a un banc públic que conserva l'Estat, ha concedit 3.842 crèdits per import de 170 milions, segons les últimes dades disponibles a 26 de novembre.
Fins a l'octubre, l'ICO havia aprovat 2.784 operacions per import de 120 milions. És a dir, només en l'últim mes, l'institut que presideix Josep Maria Ayala ha concedit més de 1.000 crèdits directes per valor de 50 milions, quasi un terç de les operacions. “El nostre procés de decisió s'allarga unes tres setmanes i cada setmana decidim noves aprovacions”, explica Ayala. Com que l'ICO no disposa d'oficines, un concurs va adjudicar a BBVA i Santander la comercialització de la línia i a Indra el suport en l'anàlisi tècnica de risc.
Com que la línia naixia per la dificultat de pimes i autònoms de finançar-se, la vicepresidenta econòmica, Elena Salgado, va situar l'import màxim en 200.000 euros tant per a inversió com per a liquiditat. Fins ara, però, la xifra mitjana dels préstecs és de 40.000. El tipus d'interès, tant si és per a inversió o tresoreria, és d'Euríbor a sis mesos més el 3,5%.
El que a l'ICO es manté congelat és el percentatge d'operacions aprovades, que només és del 25%. És a dir, que acaba denegant el préstec a tres de cada quatre pimes o autònoms demandants, perquè, com argumenta Ayala, “no tothom té capacitat d'explicar que el seu projecte és viable en un futur i això no és culpa de bancs i caixes”. “Estem a prop de les 4.000 operacions i a final d'any esperem arribar a les 5.000”, avança en tot cas el president de l'ICO, que va ser nomenat per Salgado al juliol del 2009 procedent de l'Institut Català de Finances (ICF) per rellevar Aurelio Martínez.
Rànquing autonòmic
En el total de les línies ICO, en el rànquing, Catalunya lidera el podi en concessió amb 2.968 milions, quasi el 18% dels 16.994 milions atorgats en total. “La distribució territorial depèn del segment d'empreses en cada territori i això vol dir que Catalunya va al capdavant en finançaments, com correspon al teixit empresarial català, que té un nivell quantitatiu molt més significatiu”, sosté el president de l'ICO. “En determinades línies de finançament com són les tecnològiques, les exportacions, innovació i millora de l'oferta turística, línies molt específiques que no formen el gruix del nostre finançament, però que sí que són molt singulars, aquí es veu com Catalunya fa un salt molt significatiu respecte el seu pes en el PIB estatal”, afegeix Ayala. En la distribució per demarcacions, Barcelona arrasa en import concedit amb 2.204,6 milions, quasi deu vegades més que Girona (296,8), Tarragona (261,7) i Lleida (205).
Després de Catalunya, la segona receptora és Madrid, amb 2.565,5 milions, seguida del País Valencià (2522,8). Fora d'aquesta tríada, Andalusia té 1.750 milions en línies ICO; en cinquè lloc hi ha Castella i Lleó (935,4 milions), i en sisè, Galícia (799,8).
LA XIFRA
Autònoms i pimes clamen per un aval d'ajuntaments
Abans de ser cessat i rellevat per Josep Maria Ayala, l'expresident de l'ICO, Aurelio Martínez, ja va advertir del fracàs de qualsevol línia ICO que servís per avalar el deute d'un ajuntament amb pimes i autònoms. “L'ajuntament sempre preferirà tenir com a creditor una pime o autònom i no l'ICO, perquè aquest és l'Estat i en última instància sempre li podrà descomptar el deute a través de l'Agència tributària”, raonava.
Enmig d'aquesta tenalla es troben autònoms i pimes. Segons un estudi recent del col·lectiu de treballadors per compte propi ATA, més del 90% de les administracions incompleixen la reformada llei de morositat que obliga a pagar en 55 dies. La mitjana real de pagament és ara de 158 dies, és a dir, més de tres mesos de mora.
Esgrimint aquesta mora, que ofega una liquiditat ja asfixiada per la sequera del crèdit, el clam de l'autònom és que es compleixi la previsió fixada a la reforma de la llei aprovada al juliol i es creï una línia directa en 30 dies (n'han passat 120 i no s'ha creat) per facilitar el pagament de deutes anteriors al 30 d'abril del 2010 dels ens locals amb empreses. “L'ICO tenia una línia perquè l'ajuntament atengués proveïdors el 2009, però la demanda va ser molt moderada i el 2010 no es va reeditar”, esgrimeix Ayala.