Oficis d'expresident

Poques empreses privades que aspirin a tenir un paper clau en l'àmbit global en el sector en què treballen es resisteixen a tenir entre els seus col·laboradors un expresident o exministre. Són líders de la política que tenen una sucosa agenda que permet obrir aquelles portes que als professionals més destacats, fins i tot aquells amb una més llarga experiència, se'ls resisteixen. Això es complementa amb bons coneixements legislatius i de regulació i, en molts casos, una important capacitat negociadora i persuasiva, que els converteixen en executius clau per posar en marxa nous negocis o entrar en nous mercats.

L'elèctrica Endesa va comunicar ahir el fitxatge com assessor extern de José María Aznar, amb una retribució anual de prop de 200.000 euros. Endesa valora enormement els contactes que l'expresident pot tenir a Llatinoamèrica, un mercat que l'elèctrica ha posat en el seu punt de mira per l'elevat potencial que té. Endesa està controlada per el grup energètic italià Enel, que a la vegada forma part del hòlding de grans empreses públiques de l'Estat presidit per Silvio Berlusconi que, tot sigui dit, es van avenir amb Aznar en la seva etapa com a president del govern espanyol. Aznar, entre d'altres dedicacions i negocis, també forma part del consell d'administració del grup de mitjans de comunicació News Corporation, controlat per Rupert Murdoch, que l'any passat va retribuir l'expresident amb 171.300 euros. Entre els actius del grup hi ha els diaris The Wall Street Journal i The Times, a més de les conservadores cadenes de televisió nord-americanes Fox o CNBC.

L'interès per créixer a Llatinoamèrica és també el que ha portat Gas Natural a nomenar conseller Felipe González, que rebrà una remuneració anual de 126.500 euros. L'expresident socialista col·labora també activament assessorant el magnat empresarial Carlos Slim, president de Teléfonos de México (Temex) i considerat un dels homes més rics del món.

Tant González com Aznar tenen dret a una pensió vitalícia en la seva condició d'expresidents del govern central, a més d'un equip amb secretaris, assistents i un servei de seguretat. Finalment, tots dos arrodoneixen aquestes xifres amb alguna conferència pública per la qual perceben al voltant de 30.000 euros per xerrada, ja que tots dos tenen un bon cartell al continent americà: Aznar als Estats Units per la seva bona sintonia amb George Bush i González al conjunt de Llatinoamèrica.

Malgrat això, tots dos es queden molt lluny dels més ben pagats en la faceta de conferenciants. L'expresident dels Estats Units Bill Clinton, que rep 250.000 euros per cada xerrada, és el més ben remunerat en aquesta activitat, tot seguit de l'expremier britànic Tony Blair, que guanya més de 100.000 euros per cada conferència.