L'Illa de Blanes, un projecte encara per desenvolupar
Es va projectar fa deu anys i no tindria res a veure amb la idea inicial, però l'alcalde creu que encara s'hi poden fer una zona hotelera i equipaments culturals
La ciutat esportiva és tan sols una part de tot un gran projecte pensat perquè inclogui una zona amb locals d'oci, comercials, culturals i aparcaments allà on ara hi ha el camp de futbol i el pavelló. De tot plegat, només la ciutat esportiva s'ha convertit, de moment, en una realitat. Al voltant de la ciutat esportiva hi haurà, també en el futur, dos camps de futbol i una piscina amb equipaments.
Les administracions és difícil que rebin diners per fer-ho, per les restriccions pressupostàries actuals, però l'Ajuntament ha començat a parlar amb empreses privades que vulguin finançar la construcció i gestionar posteriorment els nous equipaments. “Ho hem estat treballant durant tota la legislatura i hi ha acostaments però s'ha d'estudiar bé la inversió; el conveni que se signaria... encara està en una fase molt inicial”, explica Josep Trias. L'alcalde també creu que la gestió de la piscina no serà prou atractiva per als inversors si no s'acompanya d'altres instal·lacions complementàries, com ara zones d'aigües i pistes de pàdel. “Ha de ser atractiu i rendible per als inversors”, resumeix Trias.
Enderrocar el pavelló
Les entitats esportives blanenques completaran el trasllat a la ciutat esportiva en un màxim de quinze dies, diu l'alcalde, i un cop completat el traspàs, serà el moment de tancar el pavelló i enderrocar-lo al més aviat possible perquè ningú no tingui la temptació de demanar-los-el: “No podem gestionar dos complexos tan similars ni fer-nos càrrec del cost de manteniment dels dos equipaments”, diu Trias. L'enderrocament, però, encara no es podrà fer perquè no hi ha diners.
Encara que s'enderroqui el pavelló, en aquesta zona no hi haurà el que s'havia previst inicialment, en aquell ambiciós projecte batejat al seu dia amb el nom d'Illa Isozaki. “El que hi havia abans: restaurants, botigues, auditori, hotel de luxe, instal·lacions multimèdia..., tot això no serà possible perquè l'arquitecte ja no és el mateix i a més el moment econòmic no és l'adequat, però tenir-hi una zona hotelera seria interessant, igual que el pàrquing perquè, a Blanes, d'aparcament, no en sobra”, diu l'alcalde.
També hi hauria d'haver, continua Trias, infraestructures culturals, “que també en falten”. Amb Tot, Trias recorda que cal anar “a poc a poc, amb seriositat i responsabilitat per no equivocar-nos”.
Consorci urbanístic
El nou consorci urbanístic format per l'Ajuntament i la Generalitat ha de gestionar el desenvolupament d'aquesta zona i treballar per acabar la ciutat esportiva. “I a més ho ha de fer pensant en la viabilitat suficient per retornar el crèdit de l'ICF”, explica Josep Trias.
L'alcalde també coincideix amb l'apreciació que va fer el president del govern català, Artur Mas, quan va visitar la ciutat esportiva per la seva inauguració, en el sentit que actualment seria impossible plantejar-se un equipament d'aquestes dimensions. “Ara és impensable una obra d'aquesta importància pel moment de crisi que patim”, explica Trias.
LA FRASE
LA XIFRA
Un projecte ambiciós gestat fa més de 10 anys
Josep Trias diu que sempre tindrà el dubte de què hauria passat si el projecte de l'Illa de Blanes i la ciutat esportiva no haguessin estat aturats durant tant de temps. “El primer retard va ser quan van canviar el govern local de Blanes i el govern de la Generalitat. O no van creure en el projecte o no s'hi van interessar”, opina. “En aquests anys en què va estar aturat, i en ple auge de la construcció, els preus es van encarir molt”, continua l'alcalde.
Encara que siguin dos projectes diferents, l'Illa de Blanes “s'ha de fer quan sigui viable i ha de servir per pagar el crèdit de 30 milions que tenim amb l'ICF”. Trias recorda que 30 milions és el que havia de costar en un principi la ciutat esportiva juntament amb els camps de futbol i la piscina. “Ara hauríem d'invertir 9 o 10 milions més. Tot el que en un principi es podia haver fet per 30 milions ara en costaria de ben segur 40”, explica. El projecte es va començar a gestar fa més de deu anys, i ha patit nombrosos entrebancs al llarg dels anys.