Els pobles turístics poden destinar a serveis 77 euros menys per habitant i any
Han de gastar menys en educació, cultura i serveis socials
Les causes, despeses afegides com ara la gestió de les platges, la promoció i la seguretat ciutadana
Els costos turístics obliguen els ajuntaments a reduir la inversió que poden fer en serveis per als empadronats, segons la tesi doctoral que ha presentat Ernest Ruiz Garcia a la UdG. En concret, l'estudi de l'economista conclou que els municipis turístics han de destinar 77 euros menys per habitant i any a partides no vinculades directament amb el turisme com ara l'educació, la cultura i els servies socials en comparació amb la resta de poblacions. L'estudi posa alguns exemples, com ara que les poblacions turístiques gasten en educació 14,2 euros per habitant i any menys que la resta. També dediquen menys diners a promoció de la cultura, tot i que en menys mesura, i en serveis generals (30 euros menys per habitant l'any).
I és que els ajuntaments de pobles turístics tenen altres despeses afegides que no tenen la resta, com ara el manteniment de les platges i les campanyes de promoció turística. L'estudi posa d'exemple que aquestes poblacions gasten gairebé 20 euros més per habitant i any en turisme i 21 euros en neteja viària.
També hi ha diversos serveis que han de tenir sobredimensionats a causa del gran increment de població que hi viu durant la temporada turística. És el cas del servei de sanejament i distribució d'aigua, al qual destinen 20 euros més per habitant i any que els pobles no turístics.
L'informe elaborat per Ernest Ruiz explica que cal tenir en compte que els municipis turístics no tenen ni unes despeses ni uns ingressos per càpita superiors als dels no turístics. Per tant, diu l'autor, “el que es produeix és una redistribució interna de les despesa en detriment dels recursos i serveis destinats a la població resident”, Per això proposa un sistema nou de finançament.
Una reivindicació històrica
La necessitat d'un nou finançament per als municipis turístics és una reivindicació històrica dels ajuntaments de costa, que veuen molt incrementada la seva població als mesos d'estiu. La crisi econòmica ha tornat a posar sobre la taula en els últims mesos aquesta queixa dels consistoris de poblacions turístiques, ja que la caiguda dels ingressos ha agreujat els problemes de finançament a tot arreu, però especialment en aquests municipis. En aquest sentit, la tesi alerta que els desequilibris poden derivar en una subprovisió de serveis públics de les poblacions turístiques i una pèrdua de competitivitat.
