Una taxa turística aportaria 9,5 milions a la Costa Brava
Ho conclou una tesi de la UdG sobre finançament local
Calcula que les principals poblacions cobrarien un euro per nit d'hotel
La creació d'una taxa pels serveis turístics aportaria als principals municipis de la Costa Brava uns ingressos anuals de gairebé 9,5 milions d'euros. Així ho conclou una tesi doctoral elaborada per l'economista Ernest Ruiz Garcia sobre el finançament dels municipis turístics, un dels problemes més reivindicats pels ajuntaments de poblacions de costa. Aquest estudi de la Universitat de Girona ha fet una estimació dels ingressos que generaria aquest impost calculant que les dotze principals poblacions turístiques gironines cobrarien un impost d'un euro per pernoctació. De fet, l'autor de l'estudi considera que aquesta és una de les dues millors opcions per solucionar els problemes de finançament que tenen aquests ajuntaments.
En total, a tot el país, la xifra d'ingressos pujaria fins als 19,4 milions d'euros a les 26 poblacions turístiques catalanes que ha estudiat. En concret, l'informe assegura que aquest impost aportaria una mitjana de 31 euros per habitant i any.
L'aportació estatal
L'altra opció que proposa la tesi doctoral presentada a la UdG és introduir canvis en l'aportació que fa l'Estat als municipis, de manera que tingui en compte la població estacional i no només el nombre d'habitants empadronats. L'autor ha plantejat diverses opcions per calcular com s'hauria de fer aquesta modificació i n'ha fet una mitjana. El fet de tenir en compte la població estacional faria que els ingressos que reben de l'Estat els ajuntaments gironins s'incrementessin en 10,5 milions d'euros.
A Catalunya, aquest canvi aportaria 32 euros per habitant i any als ajuntaments que tenen més població durant la temporada turística. Tindrien uns ingressos de 82 milions en total, que significa que els ajuntaments estudiats rebrien 18,8 milions més que actualment.
A part d'aquests dos casos, l'autor encara proposa una altra opció, tot i que menys efectiva, que seria la diferenciació de l'IBI d'habitatges habituals i secundaris.
El cas de Puigcerdà
L'únic municipi gironí que apareix en l'estudi i que no és de la Costa Brava és Puigcerdà, on l'autor calcula que un impost turístic aportaria 138.999 euros anuals. Si es canviés l'aportació que fa l'Estat tenint en compte la població estacional i no només els empadronats, els ingressos s'incrementarien en 61.841 euros. Els casos gironins en què els ingressos pujarien més si s'apliqués una ecotaxa o bé si es tingués en compte la població real en l'aportació de l'Estat serien Lloret de Mar, Roses i Castell-Platja d'Aro.
Un estudi de 26 poblacions catalanes
La tesi doctoral que ha arribat a aquestes conclusions es titula Estratègies de finançament dels municipis turístics i competitivitat: el cas dels municipis catalans i ha estat defensada per l'economista i interventor de l'Ajuntament de Roses Ernest Ruiz Garcia i qualificada d'excel·lent cum laude a la Universitat de Girona. El text analitza els problemes financers dels municipis turístics de Catalunya i proposa diverses solucions.
Ernest Ruiz tracta en la seva tesi, que ha estat dirigida pel doctor de la UdG Jaume Guia i Julve, un problema molt reivindicat per les poblacions turístiques, que és la necessitat d'establir un sistema que reconegui les seves singularitats. Aquesta necessitat es fa palesa després de l'estudi realitzat a 26 municipis turístics catalans, entre els quals n'hi ha dotze de gironins. La realitat que se n'extreu és que la normativa imposa a aquestes poblacions competències addicionals que no tenen la resta de municipis, així com l'obligació de prestar uns serveis que no els correspondrien si s'atengués únicament la seva població resident. Per contra, el sistema de finançament local ho ignora i no preveu instruments que compensin econòmicament els ajuntaments. El seu autor explica que ha invertit cinc anys en l'elaboració de la tesi i que s'ho ha agafat com un “repte personal”. Ernest Ruiz espera que el seu treball tingui una utilitat per als ajuntaments implicats. Per fer la tesi ha estudiat els pressupostos municipals del 2001 i del 2004.
