Els municipis rebutgen la creació d'una taxa turística

Els alcaldes i regidors dels principals municipis turístics gironins reclamen un millor finançament per als ajuntaments, però coincideixen a rebutjar que una taxa turística en sigui la solució. Aquesta ha estat la reacció de les poblacions turístiques a l'estudi de la UdG que conclou que un impost turístic aportaria a la Costa Brava gairebé 9,5 milions d'euros, i 10,5 més si l'Estat incrementés l'aportació als ajuntaments tenint en compte la població estacional.

Només l'alcaldessa de Roses, Magda Casamitjana, trobaria bé la introducció d'un impost turístic. Casamitjana, que ha aprofitat per felicitar l'interventor rosinc per la feina feta en la seva tesi doctoral, diu que tant la taxa com l'increment de l'aportació de l'Estat serien bones solucions per millorar el finançament local.

La resta, però, no aproven la taxa turística. L'alcalde de l'Escala, Estanis Puig, considera que de les tres opcions que dóna l'estudi, l'única amb la qual coincideix és que l'Estat tingui en compte la població turística en el fons de compensació. Puig, que ha defensat en diverses ocasions el problema de finançament dels ajuntaments turístics, diu que la taxa agreujaria els problemes de competitivitat en preu que ja hi ha actualment. Diu que de rerefons hi ha el problema de finançament dels municipis globalment.

Tampoc l'alcalde de Castelló d'Empúries, Salvi Güell, no veu clar que s'introduís un impost turístic, tot i que també defensa que cal trobar una solució per als problemes econòmics dels municipis turístics. Com la resta, també aposta per augmentar l'aportació estatal.

L'alcalde de Torroella de Montgrí, Josep Maria Rufí, reconeix que el finançament dels municipis turístics és un tema recurrent. Ell, com l'alcalde de Palafrugell, Sergi Sabrià, defensa més diners de l'Estat, perquè s'ha de tenir en compte la població estacional. I deixa el tema de la taxa per més endavant, perquè les taxes “sempre creen conflictes”.

L'alcalde de Begur, Joan Català, vol deixar clar que ells han mantingut uns nivells alts d'inversió en cultura i serveis socials. I que el problema ha vingut ara amb la reducció dels ingressos, ja que fa difícil mantenir el nivell que hi havia fins ara. “Ara hi ha una nova realitat”, diu Català, que recorda, però, que posa en qüestió el tema de més ajut als turístics. “Caldria valorar si el turisme és positiu o negatiu, ja que han generat ingressos als ajuntaments”.

El regidor de Turisme de Castell-Platja d'Aro, Martí Duran, es mostrava partidari d'una taxa regulada per llei que no gravés només sobre la pernoctació, per exemple, sinó que tots els establiments la paguessin, i la quantitat aniria en funció de l'activitat i d'altres criteris com la magnitud del negoci, els metres quadrats, entre altres.

Des de Sant Feliu de Guíxols, l'alcalde, Carles Motas, es mostrava contrari com a administració. Segons el seu criteri, la implantació d'una taxa s'ha de consensuar amb els empresaris. En la mateixa línia s'expressava l'alcalde de Calonge, Jordi Soler, que deia que s'ha de treballar per incentivar el turisme i “la taxa aniria en la línia contrària”. Soler era partidari de buscar altres models de finançament per als municipis turístics.

A Blanes i Lloret tampoc no creuen que sigui un bon moment per parlar d'una taxa turística, però per l'alcalde lloretenc, Xavier Crespo, cal redefinir el finançament dels municipis turístics. Fernando Gómez, regidor de Turisme de Blanes, va més enllà i defensa la creació d'un Ministeri de Turisme, per la importància que té en l'economia estatal. Últimament, diu, només hi ha entrebancs: “A Ryanair ens treuen passatgers, AENA anuncia vaga per Setmana Santa i al final hem de viure del turisme interior”.