Cinc ciutats gironines tenen menys atur que fa un any
Dels dinou municipis de més de 10.000 habitants, l'Escala, Olot, Ripoll, Roses i Santa Coloma han frenat la desocupació
A la demarcació, però, s'ha assolit un màxim de 58.037 desocupats
Cinc dels dinou municipis gironins de més de 10.000 habitants tenen menys atur que fa un any. És la interpretació positiva d'unes xifres de desocupació que, a la demarcació, ha assolit un rècord històric: 58.037 persones sense feina. Dèiem, doncs, que hi ha cinc grans municipis que poden veure el got mig ple. Són l'Escala, Olot, Ripoll, Roses i Santa Coloma de Farners, segons dades extretes del Departament d'Empresa i Ocupació. Per tant, municipis tant de costa com d'interior, tot i que no són els que tenen més població a la demarcació.
Concretant les dades, Ripoll és el municipi que registra un descens percentual més important, del 14,2%. Actualment, la xifra de desocupats se situa en 842, que són 139 persones menys que el març del 2010. En canvi, respecte al trimestre anterior, és a dir, respecte al desembre, hi ha un 8% més d'aturats (63 persones en nombres absoluts). Una dinàmica similar s'ha produït a Olot i Santa Coloma de Farners. És a dir, la desocupació és inferior respecte a l'any anterior (-6,3 i -7,75%) però hi ha hagut un increment en els darrers tres mesos (1,5% i 2,6%) –vegeu les xifres absolutes en el gràfic que acompanya aquesta informació.
En canvi, hi ha dos municipis que tenen menys desocupació, tant si es compara amb el mateix període del 2010 com si es fa amb el trimestre anterior. Són l'Escala i Roses. En el primer cas, la xifra de persones sense feina és de 693, un 2,5% per sota del nivell del març de l'any passat i un 7,4% inferior al del desembre. A Roses, els percentatges es mantenen força similars: la xifra total d'aturats és de 1.578, un 1,5% menys en comparació amb fa un any i un 1,7% respecte a fa tres mesos.
Al mes d'abril pot canviar la dinàmica
Que la Setmana Santa coincideixi amb finals del mes d'abril pot fer capgirar la dinàmica pel que fa a destrucció d'ocupació, encara que només sigui temporalment. Segurament el sector serveis, impulsat pels empresaris turístics, incrementarà la contractació. Hi ha més hotels, càmpings, cases rurals i apartaments que obriran per aquestes dates tenint en compte que la meteorologia és bona i que, pràcticament, ja poden encetar la temporada d'estiu. I, els que ja habitualment obrien, veient el bon ritme de reserves, és provable que necessitin més personal. Per tant, la gràfica de l'atur pot fer un tomb. Però segurament només serà transitori, coincidint amb la temporada d'estiu. Després, tot apunta que continuarà creixent la destrucció d'ocupació. De fet els experts en economia auguren que han de passar força anys per recuperar els nivells d'atur d'abans de l'esclat de la crisi econòmica. Per tant, és normal que a la majoria de municipis gironins de més de 10.000 habitants s'hagi incrementat l'atur respecte a l'any passat. Però que n'hi hagi cinc que són l'excepció de la norma, és un signe, encara que lleu, d'optimisme.
Uns 2.100 desocupats de la ciutat de Girona ho són de llarga durada
D.Vilà / A.PuigA la ciutat de Girona hi ha actualment 7.536 persones que estan aturades (un 7,4% més que el març del 2010) i, d'aquestes, unes 2.100 fa més d'un any que busquen feina. Són dades que va facilitar ahir el tinent alcalde de Polítiques Socials de l'Ajuntament de Girona, Joan Olòriz, segons el qual, les dades d'augment de la desocupació “es tradueixen en més pressió per als serveis socials” municipals. En la diagnosi presentada ahir hi ha dades certament negatives, com ara el fet que l'atur s'ha doblat des del 2008, que un 12% de les empreses de la ciutat han desaparegut en els darrers tres anys i que s'han presentat 16 expedients de regulació d'ocupació.
Per Olòriz, però, aquesta diagnosi ha de servir “per no conformar-nos a ser espectadors de la crisi, sinó pensar a fer polítiques actives” que permetin revertir la situació. En aquest sentit, Olòriz va proposar una modificació de l'actual fiscalitat que regula l'impost de béns immobles (IBI) perquè sigui progressiu amb relació al valor de l'habitatge. Pel tinent d'alcalde, no és el mateix el preu d'un metre quadrat al barri de Vila-roja, als afores de la ciutat, que a Torres de Palau, una zona residencial. Al seu parer, les persones que tenen més recursos econòmics “han de fer un esforç” perquè si no es generarà una Girona de dues velocitats. D'aquesta manera, la proposta consisteix que pels habitatges situats als barris benestants de la ciutat es pagui un IBI proporcionalment més elevat que pels de les zones més desfavorides. Això, però, no ho pot modificar el consistori, sinó que és competència del govern estatal, i caldria tirar endavant una proposició de llei.