Els olis del lleidatà Grup Pons són escollits producte de l'any a Alemanya
Ni salsitxes de Frankfurt, ni amanides de kartoffel, ni apfelstrudel, ni cervesa. El que triomfa a Alemanya són els olis de les Garrigues. La gamma Selecció Familiar Tradicional del lleidatà Grup Pons ha estat escollida producte de l'any pels consumidors germànics i la marca consolida així la seva posició de preeminència en un mercat on, el darrer trimestre del 2010, va aconseguir un repunt de les vendes d'un 22,4%.
El reconeixement alemany ha arribat en forma de sorpresa, però no és casual perquè l'exportació i la presència en els mercats internacionals són el segell d'identitat d'aquest grup empresarial que té base a Rosselló de Segrià i que, amb una producció de 10.000 tones d'oli cada any, s'ha convertit en un pes pesant de la indústria oleica catalana.
L'empresa ha fet un salt de qualitat des que l'any 1995 va apostar per potenciar una marca pròpia i va anar abandonant el subministrament d'oli a granel a empreses, sobretot italianes, que després s'encarregaven d'etiquetar-lo i fer-lo arribar al públic general.
NO DONAR L'ABAST.
El volum de negoci que fa girar Pons ha provocat que les oliveres que té el grup a les seves finques del petit municipi de l'Albagés no siguin suficients per satisfer la demanda i hagi de proveir-se de matèria primera d'arreu de la Península: “No hi ha prou oliveres a Catalunya per poder fer l'oli que nosaltres produïm anualment”, apunta Eduard Pons, gerent del negoci.
NOUS MERCATS.
El detonador per entrar en la producció de vi va ser una severa glaçada que, l'any 2001, va obligar l'empresa a arrencar 100 hectàrees d'oliveres a les Garrigues. Explica Pons: “Molts dels nostres clients ja feia temps que ens temptejaven perquè els enviéssim vi. T'adones que des de l'exterior es valora el producte mediterrani, però nosaltres no volíem enviar qualsevol cosa sinó un producte de qualitat”.
Per controlar el grau de qualitat d'un producte, res com fer-se un mateix el producte i, d'aquesta manera, Grup Pons va reconvertir en vinya les terres on s'havien congelat les oliveres. No és fins al 2009 que les primeres ampolles, sota la DO Costers del Segre, surten al mercat i per a la seva comercialització l'empresa aprofita els ponts que ja tenia estesos per a la distribució de l'oli. Eduard Pons es mostra molt prudent en tot el que fa referència a la nova línia de producte i apunta que enguany la fita està en les “100.000 ampolles” i que la producció màxima no s'aconseguirà “fins a l'any 2015. I no serà res extraordinari sinó que ens limitarem a 400.000 ampolles perquè és la manera de mantenir la qualitat”.
Així les coses, l'oli (que permet facturar 25 milions d'euros l'any) continuarà essent el principal pilar de negoci, un negoci que els ha permès posar els peus en, segons el gerent, “més de 100 països d'arreu del món”.
Tenen presència als cinc continents, però el Regne Unit, Suïssa, Brasil, els Estats Units, Corea i la Xina són clients preferents d'una empresa que ara es planteja estendre els seus tentacles cap a Mèxic i l'Índia, països “molt interessants per nosaltres i on amb prou feines tenim una presència testimonial”.
El grup té 70 persones en plantilla i en campanya contracta un centenar de treballadors eventuals, i Eduard Pons destaca el “potent equip comercial que viatja per tot el món per seguir trobant clients”.
Però tenir una cartera de clients tan heterogènia suposa una cursa de reptes pel procés de producció perquè “s'ha d'adaptar el producte a les necessitats i a la demanda de cada client i això ens ha obligat a enginyar un sistema de producció molt complex”. El gerent no descarta nous projectes empresarials a llarg termini “i més tenint en compte la situació de crisi en què està l'oli d'oliva, que ha caigut a preus dels anys setanta”, però apunta que a aquestes altures impulsar el negoci del vi “ja és prou repte”.
La taca d'oli no respecta les fronteres
Des dels seus orígens l'any 1945 els negocis de la família Pons neixen amb una clara vocació exportadora. Itàlia era el principal receptor de l'oli que sortia dels molins de la Terra Ferma. Era oli a granel que les empreses italianes, llavors, etiquetaven i distribuïen fins que, a mitjan dècada dels noranta, l'empresa dóna un tomb a la seva estratègia de negoci i aposta per impulsar una marca pròpia.
Grup Pons no s'aparta, però, de les directrius que assenyalen el mercat exterior com el client preferent dels seus olis i els primers mercats on opera l'empresa són Estats Units, Austràlia i el Regne Unit.
La línia traçada per l'oli és ara un referent a seguir a l'hora de donar presència als seus vins. L'empresa es marca però, en aquest negoci, unes fites menors.