Economia

Pinya del teixit associatiu català contra les retallades

Menys representants que entitats adherides a la foto de família de la manifestació del proper dissabte

Esperen un èxit de convocatòria per fer rectificar el govern

Pocs minuts abans de les sis de la tarda, a la plaça del Rei hi ha molts més turistes que no pas activistes antiretallades. Quan ja hi són tots, es barregen els representants dels sindicats i entitats socials, veïnals i culturals amb grups de turistes que abandonen o que hi arriben, a peu o en bici. Hi ha perill d'atropellament. Sort que els responsables d'organització de la UGT i CCOO criden a l'ordre i envien la gent cap a les escales del Saló del Tinell. Els turistes miren encuriosits. Un cop col·locada la gent per a la foto, més d'un centenar de persones –però que no representen les 180 entitats que fins ahir s'havien adherit a la mobilització–, es desplega la pancarta. Tot a punt per a la foto? No, arriben els últims, més de deu minuts tard. Ara sí. Comencen les corredisses dels fotògrafs. Alguns turistes han passat de la sorpresa a la desvergonya i l'afany de protagonisme i saluden des de dalt de les escales. La quietud inicial dels protagonistes es converteix al cap d'un minut en nerviosisme, i tenen ganes de baixar de les escales. Finalment, l'actor Àlex Casanovas –que era a la foto com a representant del Sindicart– crida “ja està” i tots aplaudeixen.

Durant tot l'acte es respira l'ambient antiretallades i que la faran grossa –la manifestació–. Indignació, cadascú en el seu camp, per una reducció pressupostària que consideren un pas enrere. La tisorada afecta molts sectors i molta gent, d'aquí que esperin que la manifestació de dissabte sigui massiva. Per això es fa dissabte, tot i que el cap de setmana pot no ser el millor moment per convocar-la si fa bon temps. Els sindicats sempre tenen aquest debat intern però aquest cop hi ha pocs dubtes.

Resposta majoritària

“Hi ha una representació molt àmplia de tota la societat. És la societat real qui convoca la manifestació, i això evidencia que la gran majoria de la gent està en contra de les retallades”, destaca Joan Carles Gallego, secretari general de CCOO de Catalunya. “Serà una resposta molt majoritària de la ciutadania. La gent és molt conscient que ens hi juguem molt en drets socials, en sanitat, en educació, en cultura”, preveu Josep Maria Àlvarez, de la UGT de Catalunya. Aquesta majoria a la qual apel·len està representada per entitats que van des d'associacions de veïns fins a agrupacions d'immigrants, d'infermeres a associacions de pares i mares d'escoles i instituts, d'actors a escoltes, de dones a consumidors, de metges a estudiants, d'esplais a ONG, i un llarg etcètera.

Del poder de convocatòria dependrà que el govern els escolti o no. “Creiem que el govern haurà d'escoltar el que li diu la ciutadania”, creu Gallego, i Àlvarez afegeix que “han de veure que han de governar per la majoria, no per als mercats”. Que puguin rectificar sembla difícil, però la força de la concentració del passat 14 d'abril ja va sorprendre l'executiu i tem una resposta ciutadana massiva dissabte. Si surt com la concentració, serà un èxit. El 14 d'abril a la tarda van convocar una concentració a plaça Sant Jaume que va superar les expectatives fins i tot dels seus convocants. Tots els sindicats li van donar suport, sense excepció, i fins i tot alguns van traslladar la protesta a les portes del Parlament.

Un dels sectors més afectats per les retallades és la sanitat, i els representants de metges i infermeres també hi diuen la seva. Antoni Gallego, secretari general de Metges de Catalunya, reclama que s'aturin les retallades: “Si perds l'educació no et mors; si perds la salut, potser sí”, diu, i afegeix que “no cal que trenquin en xarxa uns serveis que ells mateixos van crear”. Sheila Gascón, secretària de comunicació i acció sindical de Satse, denuncia que les mesures s'han pres “al marge dels sindicats” i que són irreals: “El tancament de llits no és real, perquè es tanquen en una planta i s'acaben obrint en forma de llit plegable en una altra, i això va en contra de la qualitat del servei”, diu, i creu que “les retallades no són la solució, la millor manera d'estalviar és millorar la gestió”.

Una crisi moguda

Els sindicats estan vivint una època convulsa pel que fa a mobilitzacions i manifestacions des de l'esclat de la crisi. De sortir al carrer només el Primer de Maig han passat a fer, en els darrers tres anys, una desena de marxes contra la crisi i la posició dels governs i de les patronals. També ha variat el seu poder de convocatòria, ja que han passat de sortir poc més que els delegats a milers i milers de treballadors i fins i tot famílies i pensionistes quan les retallades han estat més socials.

La primera gran manifestació contra la crisi va celebrar-se el 5 de novembre del 2008, en la qual els sindicats convocants, CCOO i la UGT, demanaven als governs solucions que no impliquessin la destrucció massiva de llocs de treball. Els efectes de la recessió es notaven ja a les empreses, els expedients de regulació començaven a estendre's, i els treballadors d'empreses com Seat, Nissan, Pirelli, Delphi van ser els protagonistes de la reivindicació.

Quatre mesos després es va celebrar la segona gran mobilització, i la primera que sumava, com la del proper dissabte, un gran suport social amb un centenar llarg d'entitats de tots els àmbits. Els sindicats demanaven al govern que ignorés “els cants de sirena” de la patronal en un moment en què ja es parlava de reformes com la del mercat de treball i la de les pensions. Un mes i mig més tard, el Primer de Maig, el debat de la reforma laboral ja era una realitat i el temor d'una dura regressió va aconseguir que sortissin al carrer més manifestants que en els anteriors dies del Treball. Aquest temor, juntament amb el bloqueig de la negociació col·lectiva, va portar la UGT i CCOO a convocar de nou els treballadors el 12 de desembre. Aquest cop, però, la protesta va centralitzar-se a Madrid. Els sindicats van omplir desenes d'autocars i la manifestació va ser un èxit. Les centrals van aconseguir pactar les alces salarials amb la CEOE a canvi, però, d'acceptar moderació salarial –això sí, amb una inflació baixa i fins i tot negativa.

Amb la reforma laboral encara verda, el llavors ministre de Treball, Celestino Corbacho, va llançar la proposta d'endarrerir l'edat de jubilació fins als 67 anys. Era finals de gener del 2010 i la resposta sindical va ser ràpida. El 23 de febrer van sortir al carrer per protestar contra una reforma que afectaria tothom i van congregar-hi gent que en altres ocasions no es veia, com famílies, nens i gent gran.

Una primera topada entre sindicats va produir-se l'1 de maig següent. S'hi va arribar en plena negociació de la reforma laboral i amb retallades a les pensions i les del nombre de funcionaris a punt. Per això, van aparèixer a la manifestació de CCOO i la UGT grups independents que van enfrontar-s'hi i es van viure moments de tensió i empentes. Un mes més tard, el 8 de gener, els sindicats van reptar el govern espanyol amb una vaga de funcionaris contra la rebaixa del 5% dels sous públics. L'aturada va tenir un èxit relatiu, però la manifestació va ser multitudinària, amb la crida també dels sindicats de treballadors de les administracions. La unitat es mantenia malgrat grups com els ja esmentats.

Ja no va mantenir-se, però, en la vaga general, el gran duel sindical contra l'executiu de Zapatero, i que van perdre. Les organitzacions més importants de funcionaris no es van sumar a la vaga. Aquí van començar a perdre-la. No obstant això, la UGT i CCOO no tenien més remei que convocar-la contra una reforma laboral que abaratia l'acomiadament. De fet, per molts sindicats més petits, com la CGT, la vaga arribava tard. La reforma de les pensions ha estat l'última i, tot i que les centrals van amenaçar de convocar una nova aturada, finalment van pactar-la. Aquest acord ha comptat amb molts detractors i ha provocat que ni la USOC ni la CGT se sumin a la manifestació de dissabte, perquè creuen que també s'hauria de protestar contra la retallada de les pensions.

180
entitats
són les convocants, fins ahir, de la manifestació de dissabte.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.