Es busca treballador
La situació econòmica actual comporta que el mercat de treball estigui sota mínims, però tot i això encara hi ha empresaris que sol·liciten mà d'obra
Comercials i professionals liberals són els oficis amb més demanda
Es busca treballador. Una frase que ha esdevingut inusual els darrers anys. La crisi ha comportat que el mercat de treball estigui sota mínims. L'atur s'ha disparat –53.905 gironins no tenen feina, segons les dades del mes de maig– i les ofertes de feina no poden engolir aquesta allau de persones que queden al carrer. Certament, trobar feina s'ha convertit per a molts en una quimera, però, tot i això, hi ha sectors i empresaris que continuen demanant mà d'obra.
A través del portal d'internet Feina Activa de la Generalitat, divendres passat s'oferien fins a 325 llocs de treball a les comarques gironines. Al conjunt de Catalunya, les ofertes arribaven a les 3.911. La majoria corresponien a la demarcació de Barcelona (2.936), i tot seguit hi havia Tarragona (428). Només Lleida oferia menys llocs de feina que Girona; en concret, 222.
Un ventall ampli
Les 325 ofertes de feina que hi havia a la demarcació constituïen un ventall ampli de possibilitats. Des de comercials i administratius, fins a cambrers, pastissers, perruquers, informàtics, tennistes professionals i monitors de natació, entre moltes altres opcions.
Si s'analitzen les dades més al detall, el més sol·licitat, per categories, és el que s'anomena professions, arts i oficis –que inclou feines liberals, i aquelles que requereixen una formació professional específica–. D'aquest tipus hi havia 85 feines. Alguns exemples serien: jardiner, comptable, enginyer, terapeuta, lampista, paleta, xofer, socorrista i dissenyador gràfic.
La segona categoria amb més demanda de mà d'obra és la de comercial i vendes (53), seguida d'administració pública (32, entre els quals hi ha tècnics especialitzats, agents de policia i administratius), turisme i restauració (21, pràcticament totes les ofertes a municipis costaners), immobiliari i construcció (17), educació, formació i investigació (16), administració d'empreses (16), serveis personals (12, en què s'inclouen des d'esteticistes i perruquers fins a treballadors socials), enginyers i tècnics (11), màrqueting i comunicació (10) i informàtica i telecomunicacions (9), entre d'altres.
Girona, líder en ofertes
Òbviament, la ciutat de Girona, per la seva capitalitat, nombre d'habitants i activitat empresarial, lidera el rànquing per municipis. Fins a 92 ofertes són per treballar en aquesta ciutat. En el segon lloc, i ja a molta distància, trobem Figueres (20). I després un seguit de municipis amb un nombre similar: Ripoll (14), Sant Joan de les Abadesses (12), Banyoles (11), i Lloret de Mar, Riudellots de la Selva, Olot i Santa Coloma de Farners (amb 10 cadascun), a tall d'exemple.
És clar que el mercat de treball es mou a poc a poc. I que el nombre d'ofertes de feina és escàs. La temporada turística ben segur que marcarà un parèntesi en aquest sentit tenint en compte les bones previsions. El problema és que la dinàmica, un any més, es podria acabar invertint en el darrer trimestre de l'any.
Jornada completa i sou que no arriba a ser mileurista
Les ofertes de jornada completa són majoritàries, tenint en compte el ventall que s'oferia divendres passat a través del portal Feina Activa. En concret, de les 325 propostes de feina, 92 eren de jornada de vuit hores. En 78 casos, aquest apartat era indiferent per a l'empresari. En 17, l'oferta de feina era a temps parcial; en 9, parcial al matí; en 7, de jornada intensiva, i en 4, de parcial a la tarda.
Pel que fa al sou, la definició és indiscutible: un sou que no arriba ni a ser mileurista. I és que fins a 323 ofertes eren per un salari màxim de 10.000 euros anuals. En només un cas, la remuneració oscil·lava entre 10.000 i 20.000 euros. I, en un altre, entre 20.000 i 30.000.
Si es tenen en compte els estudis sol·licitats, hi ha dispersió de requeriments. En 24 ofertes de feina es demanen estudis primaris; en 13, primera etapa d'educació secundària; en 12, grau mitjà de formació professional; en 11, grau superior de formació professional; en 7, diplomatures universitàries; en 3, llicenciatures. I així, una llarga enumeració fins a la possibilitat de no tenir estudis.
Finalment, la relació contractual que ofereixen els empresaris es mou entre temporal i indefinida. En primer lloc, però amb poca diferència, hi ha els contractes indefinits (138). De temporals, en aquest cas, n'hi ha 116. En 58 casos, aquest apartat és indiferent. I només 13 ofertes de feina són amb un contracte de caràcter mercantil.
Fins a 181 currículums de persones que aspiren a una oferta de feina
Davant les poques possibilitats d'aconseguir un lloc de treball, els currículums s'acumulen en moltes empreses
A.Puig
Qualsevol possibilitat de feina és valorada, per la majoria de gent que està a l'atur, a preu d'or. I no és estrany comprovar, per exemple, que una oferta del portal Feina Activa per treballar de conductor d'un camió a Riudellots, per un sou de 1.200 euros mensuals, rebi fins a 181 currículums de gent que pretén aspirar-hi. O una altra, de recepcionista administrativa, a Girona, en què no s'especifica el sou, 152. I ens podem fixar en altres exemples: fins a 63 persones s'han presentat per fer de repartidor en motocicleta a Girona, per una feina a temps parcial de 400 euros de sou mensual. I 97, per una oferta de reposador d'hipermercat a les Preses, per una remuneració que oscil·la entre els 600 i els 800 euros.
Feines ‘esportives'
Un pot arribar a trobar feines de tota mena i, dins l'àmbit de l'esport, també es generen possibilitats. Així, per exemple, a Cassà es busquen tennistes professionals. També hi ha molts municipis o clubs esportius que, en aquest període de l'any, busquen monitors de natació o socorristes.
D'altra banda, hi ha la possibilitat de trobar feines pels dies festius, com la que s'ofereix a Girona d'educador durant el cap de setmana de trastorns de conducta. I també es requereixen empleats per a tasques a la llar o de tipus personal com ara un lloc de treball de xofer a Banyoles, un de cambrera de cap de setmana en una segona residència a Palafrugell o, un altre, per encarregar-se dels fills d'una família, a Ripoll, entre altres.