Economia

Ribó vol mediació vinculant en l'impagament hipotecari

El síndic de greuges reclama un instrument amb més poder executiu que Ofideute per evitar l'exclusió social de les famílies

El Parlament rep les al·legacions dels afectats i dels impulsors de la ILP per a la dació en pagament

El síndic de greuges, Rafael Ribó, va reclamar ahir la creació d'un instrument de mediació entre les entitats financeres i els subscriptors d'hipoteques, una oficina les decisions de la qual haurien de ser vinculants. Aquesta fórmula aniria un pas més enllà d'Ofideute, un servei de mediació de la Generalitat que emet recomanacions però que no són de compliment obligat.

La reclamació de Ribó respon a la situació crítica de les famílies que no poden afrontar el pagament de les quotes de la seva hipoteca, un tema que ahir va monopolitzar la sala de ponències del Parlament, amb la compareixença davant la comissió de justícia que celebra la Cambra aquesta setmana, amb múltiples veus que estan proposant alternatives. Entre les propostes, l'anomenada dació en pagament, per la qual se salda el deute amb l'entrega de l'habitatge.

Tot i que no es va manifestar respecte a les proposicions de llei presentades per ICV, ERC i Ciutadans a favor de la dació en pagament i que, en cas que siguin aprovades, es traslladaran al Congrés dels Diputats, Ribó va exigir “mesures immediates” perquè el problema genera “angoixa social”. Pel síndic, la Generalitat hauria de reconsiderar les funcions d'Ofideute i emular el model francès, basat en la llei de la “segona oportunitat”, i que avalua la situació de les dues parts per dirimir si és just o no obligar al pagament, allargar terminis o perdonar part del deute.

Al darrere de la intervenció de Rafael Ribó, però, hi va haver les de múltiples representants de sectors afectats.

Iniciativa en marxa

Algunes d'aquestes entitats (associacions veïnals, sindicats, organitzacions d'usuaris) formen part de la plataforma que ha generat una iniciativa legislativa popular (ILP) per reformar la llei hipotecària de manera que s'hi inclogui la dació en pagament. Tots van censurar el “retard” de la mesa del Congrés a admetre a tràmit la sol·licitud, atès que l'argument esgrimit fins ara, el fet que hi havia una altra iniciativa en aquest sentit del grup valencià Verdes Ecopacifistas, ja no té raó de ser perquè ha estat retirada.

Ada Colau, de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, va criticar la llei actual que a partir de la sobrevaloració del preu de l'habitatge d'abans de la crisi genera “una anomalia jurídica” i facilita que les famílies “continuïn pagant tota la vida un pis que ara ha perdut bona part del seu valor”. Segons Colau, cada dia s'inicien a Catalunya uns 40 processos d'execució hipotecària (241 al conjunt de l'Estat).

Retroactivitat difícil

Un dels punts calents van ser els entrebancs per aplicar la dació amb efectes retroactius, una dificultat admesa, entre altres, pel president d'Adicae a Catalunya, Manuel Pardos.

Més exigents respecte a la necessitat de fer retroactiva la fórmula de la dació es van mostrar els sindicats. Miguel Ángel Escobar, d'UGT, va defensar-la fent un paral·lelisme amb la normativa laboral: “Quan jo vaig firmar el meu contracte laboral no em podien acomiadar amb 20 dies d'indemnització, 8 dels quals els pago jo a través del Fogasa”, es va exclamar. En la mateixa línia es va situar la representant de CCOO, Aurora Huerga, que va reivindicar la dació com a “fórmula preferent” per liquidar el deute.

Amb tot, alguns experts, com el catedràtic de la UPF Oriol Amat, van alertar que “el sistema no podria assumir una dació amb efectes retroactius”. Amat va apel·lar a la responsabilitat del subscriptor de la hipoteca i a la necessitat de complir els seus compromisos.

La resta de representants d'organitzacions d'usuaris van coincidir a reivindicar l'atorgament de més poder a Ofideute i van lamentar la diligència de la Generalitat “a l'hora de dur a terme els desnonaments”, eficàcia que, segons va subratllar la directora de l'Observatori de Drets Econòmics, Socials i Culturals, Vanesa Valiño, “no s'aplica a l'hora de donar suport a les famílies”.

Pluja d'idees

En les intervencions van aparèixer altres fórmules alternatives o complementàries a la dació, com l'establiment d'una moratòria per al pagament del capital, que instaria el deutor a cobrir tan sols els interessos del crèdit uns anys, o la conversió en contracte de lloguer del títol de propietat perquè no calgués abandonar l'habitatge.

Per part de Càritas, el seu director, Jordi Roglà, va suggerir la implantació d'un “fons de rescat” per a famílies, a imitació del que a Europa s'està impulsant per rescatar estats.

Més de mil desnonaments al mes

Només en els primers tres mesos de l'any, les execucions hipotecàries per impagament del préstec van ser 3.625 al conjunt de Catalunya, 2.147 de les quals a la demarcació de Barcelona, segons dades del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). La xifra és inferior a la registrada en qualsevol altre dels trimestre de l'any 2010, així que l'estadística fa pensar que aquest exercici no serà tan negre com ho va ser l'anterior i com també ho va ser l'any 2009 (amb més de 18.000 execucions en tots dos exercicis).

L'allau d'embargaments i desnonaments per no haver pogut fer front a la hipoteca ha propiciat la creació de xarxes d'afectats que es donen suport mútuament i que, en alguns casos, aconsegueixen posposar les actuacions judicials uns quants mesos.

Ahir mateix al barri del Clot de Barcelona, uns 300 veïns intentaven impedir sense èxit el desallotjament d'una família que hi vivia des de feia més de 20 anys i que no podia pagar el lloguer, i s'hi van viure algunes escenes de tensió amb els Mossos d'Esquadra. També a la Vila de Gràcia s'hi va mobilitzar el veïnat per impedir un altre desnonament al carrer Ca l'Alegre de Dalt.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.