Uns 400 empresaris es fan seu el decàleg de la patronal FOEG contra la crisi
Les mesures que inclou no són noves, però es considera que és urgent aplicar-les per superar el moment actual
La reforma del mercat laboral va ser una de les mesures a les quals es va fer més referència durant l'acte d'ahir. El president de la FOEG, Jordi Comas, va destacar la necessitat «urgent» de fer aquesta reforma i que es porti a terme una regulació que permeti «que la contractació de treballadors no representi cap càrrega hipotecària per als empresaris». El president de Foment del Treball, Joan Rosell, també va fer referència a la reforma laboral. «Cal modernitzar el sistema, i és l'alternativa per competir», va manifestar. El president de la CEOE, Gerardo Díaz Ferrán, considera que cal fer «reformes estructurals» un cop es toqui fons. «Sortiran més aviat de la crisi els països que facin més bé els deures», va indicar.
Pel que fa al finançament de les empreses, es remarca, en el decàleg, que «la falta de liquiditat d'aquests últims temps les condemna a tancar, com està passant cada dia». «Les línies de finançament (ICO, ICF, entre d'altres) no arriben i les promeses dels diferents governs no es corresponen amb la realitat palpable», s'hi afegeix. També es demana un nou sistema fiscal i que els governs «no tractin l'empresari com un delinqüent». Un altre punt fa referència a la simplificació dels tràmits burocràtics, ja que els empresaris es mostren «cansats que el tracte amb les administracions sigui tan complicat». Es considera també que «les administracions han d'assumir un model de funcionament coherent del segle XXI». En aquest sentit, es destaca que «no pot ser que mentre les empreses es veuen obligades a aprimar les seves plantilles, les administracions s'engreixin cada vegada més».
Uns altres punts del decàleg fan referència a la petició d'una justícia «ràpida i eficaç» i de potenciar la formació en un moment en què l'aplicació de les noves tecnologies avança tan ràpidament. La FOEG recorda que «les comarques gironines han estat durant molts anys la demarcació en què menys s'ha invertit en infraestructures». «No demanem gaire, només que s'executin les compromeses». En relació amb el finançament per a Catalunya, la FOEG manté que «no es pot esperar més, després de tants incompliments per part del govern espanyol». Pel que fa a aquest punt, i en declaracions als mitjans de comunicació, el president de la CEOE va manifestar que també el subscriu, perquè «les lleis hi són per complir-les».
Molta preocupació
El decàleg es farà arribar a les administracions. Gerardo Díaz va recordar que els empresaris estan molt preocupats per la crisi. «Les mesures que es prenen arriben tard i amb comptagotes», va indicar. A l'acte, presentat pel periodista Josep Puigbò, també va assistir-hi el president de la Confederació Espanyola d'Hotels i Activitats Turístiques, Joan Molas, que va destacar la importància del turisme i va criticar els pressupostos «ridículs» que hi destina l'administració.
EL DECÀLEG
LES FRASES
La Pimec també hi era
Les antigues rivalitats entre patronals semblen força superades. El president de Pimec Girona, Iñaki Frade, era assegut ahir en una de les primeres files, i també hi va assistir el secretari territorial de Pimec Girona, Pere Bugés. La crisi ha unit més que mai els empresaris, i en els diferents actes que es porten a terme les reivindicacions són força comunes. No volen ser considerats els «dolents de la pel·lícula», com afirma el president de la FOEG, i reclamen que se'ls reconegui i que s'atenguin les seves peticions. El president de la FOEG, Jordi Comas, va fer servir la seva millor oratòria per donar a conèixer les reivindicacions que s'han recollit en forma de decàleg, i va ser llargament aplaudit pels assistents. A l'acte no hi va faltar un recordatori per a l'anterior president de la FOEG, Joan Fausto Martí, que va morir el mes de gener passat. Entre els assistents hi havia reconeguts empresaris de les comarques gironines i algun representant polític, tot i que pocs. La crida anava adreçada als empresaris i la resposta va tenir un gran ressò. Va ser un clam del món empresarial contra la crisi i un gran «crit» perquè se'ls escolti.