Soriano sosté que Spanair no té cap intenció de tornar a operar a l'aeroport de Girona abans del 2011

El president de l'aerolínia trenca les expectatives dels empresaris en el Fòrum Peralada

L'hotel Golf Peralada va ser l'escenari ahir de la vuitena edició del Fòrum Peralada, organitzat per Tribuna de Girona. Davant d'una sala plena de gom a gom i expectant per conèixer el nou projecte de Spanair, Soriano va exposar cap on va la companyia catalana. De moment, però, la direcció s'allunya, i força, de l'aeroport gironí. Soriano va explicar que Spanair es vol convertir en l'aerolínia de referència a Catalunya, aprofitant les potencialitats de la nova T1 de Barcelona, convertint-la en la seva base operativa i amb l'objectiu que Barcelona acabi tenint rutes de llarg recorregut sense necessitat d'escales.

Però al final de la seva exposició, van arribar les preguntes. I la previsible, perquè els empresaris no descarten que Ryanair un dia decideixi marxar de Girona: «Spanair tornarà?» La resposta va ser clara: «Hem de triar les nostres apostes amb cura, i en aquests moments només és Barcelona.» Segons Soriano, el retorn a Girona s'estudiarà quan la companyia s'hagi consolidat a la capital catalana. Per no desfermar il·lusions, va puntualitzar: «Però això no passarà ni el 2009 ni el 2010.» Per tant, les expectatives dels empresaris gironins d'un possible retorn de Spanair, després que la companyia fos comprada per un consorci d'empresaris catalans i institucions catalanes, van quedar totalment trencades. Expectatives que, el febrer passat, exposava en una roda de premsa el president de la Cambra de Comerç de Girona, Domènec Espadalé, que ahir també era a l'acte.

Cop d'atenció de Serna a la patronal

La consellera de Treball, Mar Serna, va clausurar la jornada i ho va fer amb un toc d'atenció a la patronal: «La reforma del mercat laboral no passa per fer nous contractes ni pel cost progressiu d'acomiadament en funció dels anys d'antiguitat del treballador.» Serna va instar els empresaris a apostar per l'ocupació de valor afegit, per la flexibilitat interna de les empreses, la mobilitat geogràfica i la formació.

La consellera, a més, va destacar la necessitat que els treballadors també s'adaptin al nou model que, segons el seu parer, ha de sorgir arran de la crisi. «S'ha acabat tota la vida treballar al mateix lloc.» I, en aquest sentit, va ser crítica amb els resultats d'una enquesta segons la qual, dels 500.000 desocupats que hi ha a Catalunya, un 63% no estan disposats a marxar de la seva població ni de la seva comarca. Així mateix, va remarcar la necessitat d'aprofundir en la igualtat en el món laboral: «No es pot renunciar al 50% del talent de la nostra població, que representen les dones».

Lacalle defensa un Saló Low Cost a Girona

El president del Barcelona Meeting Point, Enric Lacalle, va defensar, durant la seva conferència al Fòrum Peralada, els avantatges d'organitzar una fira immobiliària de pisos a preus rebaixats a Girona, tal com s'ha fet a Barcelona amb el Saló Low Cost. «Les immobiliàries necessiten compradors. I la demarcació de Girona té grans atractius, sobretot a la costa, que hi podrien portar gent de tot Catalunya si ho expliquem bé i donem un missatge clar.» Davant el silenci dels empresaris del sector presents a la jornada, els quals no es van voler manifestar durant el torn de paraules sobre aquesta proposta, Lacalle va insistir: «És una fira al servei del sector perquè es pugui treure de sobre una part de l'estoc acumulat a un preu que marquen les immobiliàries però que aconsellem que sigui d'ocasió.»

A part, en el global de la seva intervenció, Lacalle va voler transmetre un missatge d'optimisme als empresaris: «Cal ser els millors i podem ser-ho. Però cal la implicació de tothom.»

D'altra banda, la jornada es va completar amb una tertúlia sobre com superar la crisi i sortir-ne enfortit protagonitzada per Enric Casi, director general de Mango; Juan Eusebio Pujol, director general de Santa&Cole, i Ignasi Gómez Belinchon, director general de Kontrelmec. Les conclusions que es van extreure va ser la necessitat de buscar la diferència per ocupar un buit en el sistema productiu, apostar per la innovació, pel talent i el capital humà. També es va fer crítica, com quan Gómez Belinchon va exposar l'excessiva «sensibilitat vers els models productius de volum, com l'automoció» que no s'aplica en les mateixes condicions amb la petita i mitjana empresa, «majoritària a Catalunya».

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.