Iberdrola comunica a Riba-roja d'Ebre que paralitza el projecte de la tèrmica

Els 70 llocs de treball que havia de crear la central tèrmica d'Iberdrola a Riba-roja haurien anat «molt bé» a la Ribera d'Ebre, una comarca que nota especialment els efectes de la crisi. Aquesta era la reflexió que ahir feia José Luis Aparicio, que va advertir que no pensa «llançar la tovallola», sinó que pressionarà Iberdrola perquè recuperi el projecte. «Ens vam mullar molt defensant la inversió, tot i que la Generalitat s'havia oposat a la central, i ara Iberdrola no ens pot fer quedar malament», va concloure.

La relació d'Iberdrola amb Riba-roja va començar el juny del 2003, quan Aparicio va confirmar que l'empresa estava interessada a instal·lar al municipi una central tèrmica de cicle combinat. A més, la inversió d'Iberdrola estava vinculada a l'arribada d'una altra indústria «no contaminant» del mateix grup que garantia la creació de 50 a 100 llocs de treball directes més. El projecte, però, va nàixer envoltat de polèmica. La central d'Iberdrola va despertar l'oposició de la plataforma en defensa de la Ribera d'Ebre, que ja havia aconseguit que s'aturés la tèrmica d'Enron a Móra la Nova. En aquest sentit, el projecte energètic de Riba-roja tampoc no agradava al PSC, ERC i ICV, partits que també havien rebutjat la central d'Enron. Aparicio va enfrontar-se al seu partit i a diversos departaments de la Generalitat, que va haver d'acceptar la tramitació del projecte, tot i que el 2005 havia advertit que n'informaria desfavorablement. Aparicio, que havia arribat a amenaçar de bloquejar la línia d'evacuació de l'energia eòlica de la Terra Alta –travessa el terme de Riba-roja–, va aconseguir el suport tàcit del govern. El mes de juliol de fa tres anys, el govern espanyol va autoritzar Iberdrola a construir la central de Riba-roja, i l'empresa va començar la tramitació del projecte. «Vam poder salvar l'oposició del PSC i d'ICV, però no la d'ERC», va dir l'alcalde, que va remarcar que Cultura ha trigat quatre anys a emetre un informe sobre l'afectació de la central sobre les restes d'una vil·la romana. A més, Aparicio també va culpar l'oposició municipal (CiU) d'haver espantat Iberdrola amb la filtració d'un conveni amb l'empresa Urbaser, per instal·lar al poble un dipòsit en què se soterrarien 10 milions de tones de bales de residus. «Iberdrola tenia por que ara es pogués formar un front ecologista contra els dos projectes», va precisar l'alcalde.