Un menú insuficient
L'OCU denuncia el menú del Carrefour perquè diu que no és variat ni té prou quantitat
La crisi ha fet que moltes empreses hagin de fer créixer la imaginació per poder tirar endavant. Els supermercats i hipermercats no en queden pas al marge i han desplegat un munt d'estratègies «anticrisi» per captar uns consumidors que cada cop es preocupen més pel preu, a causa de la pèrdua de poder adquisitiu i per la incertesa de la crisi econòmica. Aquest és el cas de Carrefour, que ha iniciat una campanya publicitària en què proposa un menú d'estalvi per un euro al dia o, més ben dit, un menú familiar per a quatre persones –2 adults i dos nens– per 28 euros a la setmana. La idea seria molt bona si no fos que l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) l'ha analitzat i el considera «insuficient». Segons l'organització, el menú proposat «no té en compte «l'edat dels individus ni el seu grau d'activitat física»; criteris determinants per calcular les necessitats energètiques i nutricionals a l'hora de configurar la seva alimentació. Per començar, diu l'OCU, la proposa de Carrefour no es pot considerar menú. «Un menú és una combinació de receptes, i aquesta proposta no ofereix receptes culinàries per preparar els aliments, ni tampoc n'indica cap combinació», assegura. Per tant, continua dient l'organització de consumidors, «no es tracta d'un menú setmanal sinó d'una simple cistella de la compra».
L'OCU considera la proposta de Carrefour «insuficient pel que fa a la varietat i la quantitat»: «Llevat dels ous i les patates –proposa una bossa de cinc quilos de patates i una safata de dotze ous–, la resta d'aliments s'ofereixen en unes quantitats que no permeten arribar a les racions recomanades d'aliments per persona.» I posa com a exemple el fet que s'ofereixen només tres peces de fruita per persona per a tota la setmana, «quan aquesta és la quantitat recomanada al dia». «La selecció d'aliments proposada per la setmana no assegura una dieta variada», conclou. Per grups d'aliments, aquest menú setmanal ofereix un tipus de llegum, dos tipus de cereals, dos tipus de fruita, tres de verdura i hortalissa, dos de carns magres, un de peix i dos de lactis. «La proporció d'aliments no és adequada per a l'equilibri: falten hidrats de carboni, verdures i hortalisses, fruites, lactis, carns magres i peix fresc. No hi ha oli ni pa fresc», s'assegura des de l'organització de consumidors.
Proposta de l'OCU
Segons l'Organització de Consumidors i Usuaris, és possible fer una dieta equilibrada i alhora estalviar diners en la cistella de la compra. Suggereix comprar marques blanques, ja que «poden suposar un 35 per cent d'estalvi»; comprar productes de temporada perquè «estaran en el seu millor moment i més econòmic»; evitar els aliments enriquits perquè diu que «una dieta equilibrada proporciona els mateixos nutrients que una dieta a base de productes funcionals, i en canvi surt un 33% més cara». L'OCU aconsella que el consumidor vagi en compte amb les promocions, amb els envasos grans i les ofertes, entre d'altres. «No sempre l'envàs més gran és més econòmic. S'ha de mirar el preu per quilo o per litre, que obligatòriament haurà d'acompanyar el preu de venda al públic.
Tampoc les promocions garanteixen un estalvi per al consumidor: el millor estalvi és no comprar més del que es necessita», conclou.
Canvis en els hàbits d'estalvi
Més de la meitat dels ciutadans de l'Estat, un 52 per cent, declara que els seus hàbits d'estalvi han canviat en els últims sis mesos. Així es desprèn d'un estudi realitzat durant el mes de juny per ING Direct en els nou països on el banc és present –Austràlia, Canadà, EUA, Regne Unit, Estat francès, Alemanya, Itàlia, Estat espanyol, Àustria– i en què analitza la manera com la crisi econòmica ha influït en els comportaments relacionats amb l'estalvi la despesa de les famílies. Per països, els italians són els ciutadans que més han variat els hàbits d'estalvi (un 71 per cent), seguits dels nord-americans (un 53 per cent) i els de l'Estat espanyol. Els que menys acusen la crisi són els austríacs i alemanys, dels quals només han variat els seus costums financers un 29 i un 34 per cent, respectivament.
En aquest canvi d'hàbits, a l'Estat espanyol les tendències estan dividides. El 32 per cent dels ciutadans han perdut capacitat d'estalvi en els últims sis mesos, mentre que el 20 per cent estan fent un esforç per estalviar més. La raó principal per la qual estalvien més de la meitat dels ciutadans de l'Estat (un 55%) és per estar protegit de la crisi –per emergències, possibilitat de perdre la feina o de reducció d'ingressos, entre d'altres–. En aquest punt destaca el baix percentatge que estalvia amb vista a la jubilació, només el 7 per cent, enfront de països com els EUA, Canadà i Austràlia, on la jubilació és la tercera de les prioritats per almenys un 12% dels seus ciutadans. A més, els ciutadans de l'Estat espanyol són els més confiats respecte al fet que no hauran de variar la seva edat de jubilació, ja que només un de cada quatre creu que haurà d'ampliar la seva vida laboral (un 24%), enfront dels alemanys, austríacs i nord-americans, dels quals més del 40% preveu que treballarà més anys per culpa de la recessió.
Consum i despesa
La major part dels ciutadans de l'Estat, un 62%, ha sacrificat les compres innecessàries per estalviar durant la crisi. En segon lloc, el 57 per cent aplica mesures d'estalvi energètic com ara apagar llums i reduir el consum d'aigua. L'oci és un altre dels aspectes afectats per la crisi, ja que un 45 per cent dels que han reduït les despeses ho han fet quedant-se més temps a casa.