Empresaris gironins s'alien per cancel·lar productes financers que els fan perillar el negoci

Diuen que els els van endossar i ara han de pagar grans quotes

«Fem una crida a tots els empresaris gironins que es troben amb aquest problema. Que no tinguin por de sortir al carrer. Ens hem de posar d'acord i anar tots a l'una», sosté Josep Ramos, propietari de l'empresa de Maçanet Vidres i Alumini J. Ramos i portaveu del grup d'empresaris.

Tots ells van «confiar» en la seva entitat bancària quan els va «recomanar» que contractessin aquest producte, del qual diuen que no van ser ben informats. Mentre el tipus d'interès va anar pujant més enllà del nivell que havien fixat les parts, el client va rebre una liquidació en compensació per l'encariment de la lletra de la hipoteca o del préstec. Quantitats, però, poc significatives. «En el meu cas, d'uns 70 euros mensuals», diu Ramos. El problema ha arribat quan, amb la dràstica baixada del tipus d'interès, a part de pagar la quota habitual de la hipoteca o del préstec, aquests empresaris han d'abonar quotes complementàries cada vegada més importants –en el cas de Ramos, de més de 4.000 euros mensuals–. Això, en el context econòmic actual i amb la davallada d'activitat pràcticament en tots els sectors industrials, és una llosa que aquests empresaris no saben si podran suportar. I es queixen que en cap cas l'entitat bancària els va alertar d'aquesta possibilitat.

La seva primera reacció va ser intentar cancel·lar aquest producte. En molts casos, però, això pot arribar a costar uns 200.000 euros –diuen que també se'ls va obviar aquesta informació quan van signar–. Per tant, el que han decidit és deixar de pagar aquestes quotes i començar a tramitar la denúncia. Els passos que s'han de seguir són, primer, denunciar el cas al servei al consumidor de les entitats financeres; després, al Banc d'Espanya, i, finalment, a la justícia ordinària. La tramitació pot durar un any.

Mobilització a tot l'Estat

Aquests empresaris no són els primers a denunciar aquesta situació a les comarques gironines. Ja fa mesos que uns dos-cents afectats de la demarcació (particulars i petites empreses) s'estan organitzant contra el que consideren un «abús» de bancs i caixes. Però hi ha milers d'afectats arreu de l'Estat, que s'organitzen a través de fòrums d'internet. Amb aquests canals comparteixen experiències, informació, documentació o sentències judicials que ja s'han dictat a favor d'alguns perjudicats per aquests productes.

JOSEP RAMOS

«No hauré de fer un ERO, el banc em farà tancar»

Vidres i Alumini J. Ramos compleix aquest 2009 vint-i-cinc anys d'existència. El propietari, Josep Ramos, diu que no sap si «celebrarà» l'aniversari o el tancament. Malgrat que té feina assegurada per a aquest any i el vinent, sosté que la despesa dels productes de risc que li han venut tres entitats bancàries pot ser la seva ruïna.

–Per què ho va contractar?
–«Per què et refies d'aquella entitat amb qui has fet tractes durant anys. Et venen que tot són avantatges, que és una assegurança que equilibra les puges i baixes del tipus d'interès. Però després veus que t'han enganyat i estafat.»
–Quins beneficis li aportava al principi?
–«Uns 70 euros mensuals. Ara que jo haig de compensar la baixada del tipus, n'estic pagant més de 4.000. I si els interessos continuen en caiguda, més hauré de pagar. És inassumible.»
–I què ha fet?
–«Hem deixat de pagar les quotes i ja hem iniciat els passos per denunciar-ho. El problema és que el banc amenaça amb l'embargament. I mentre que la meva tramitació és molt lenta, la seva és molt ràpida. I potser d'aquí a 90 dies tindrem tancades les portes de tots els bancs. La llei està feta per al delinqüent de carrer però no per al de corbata.»
–Tem pel futur de la seva empresa?
–«Sí, però no hauré de fer cap ERO. Serà el banc el que m'obligarà a acomiadar els meus 30 treballadors.»
–Com se sent?
–«Indignat amb els polítics d'aquest país perquè no fan res pel ciutadà. Crec que els catalans som uns cagats, que paguem, callem i claudiquem. Però hem de sortir al carrer perquè vegin quins són els problemes reals. Sense l'empresari i l'emprenedor encara aniríem amb una llança per caçar i amb pedres per fer foc. I, en canvi, el que es fa és donar avals a les entitats financeres. Això et demostra que, en aquest país, qui mana és la banca.»
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.