Palamós, capital de la Costa Brava

«En els darrers anys ens vàrem tornar tots bojos i les famílies vàrem gastar més del compte; però a les entitats financeres també els va passar el mateix, perquè no van saber dir que no.» Si això els ho digués jo tindria un mèrit relatiu. Però si el que ho explica és Joan Maria Nin, director general de «la Caixa», no em negaran que té un altre valor. «Tothom s'ha equivocat», va reconèixer. I hi va afegir un munt de reflexions a l'entorn de la crisi que, creguin-me, van ser tota una lliçó magistral. Una lliçó brillant, amb un munt de dades il·lustratives, que va acabar amb una dosi d'optimisme –que és el que toca– però reconeixent que la realitat és dura («en el camí de la solució hi ha moltes penitències, entre altres la del 20% d'atur») i vaticinant que l'Estat espanyol sortirà de la crisi molt més tard que qualsevol altre i que «la bogeria de consum que hem viscut no la tornarem a viure més». Qui se'n sortirà millor? Els qui recuperin alguns valors com el treball, el capital humà, el control de costos, la confiança... («creguin-me, això no són moralines») i els qui s'anticipin al que ha de venir: «Sempre és millor anticipar mesures que no pas prendre-les quan ja hi ets; perquè anticipar té més risc, però és un valor.» A vegades no és el que es diu, sinó com es diu i, sobretot, qui ho diu. Ahir ho deia Nin, i ho deia davant d'una vintena d'empresaris i polítics que es van aplegar al voltant d'una taula. I que ho fessin un dia d'agost, i a les nou del matí, alguna cosa deu tenir a veure amb els valors dels quals parlava Nin. No els puc pas revelar cap secret, perquè tampoc n'hi va haver cap de massa gros. I, havent-hi empresaris i banquers, i Nin de convidat estel·lar, ja es poden imaginar la resta. Crisi, brots verds i sortides del túnel. Fusions? De fusions no se'n va parlar. Ni un moment. Només m'ho va semblar, per un moment, quan el flamant president de Caixa Girona, Manel Serra, va deixar anar, i en un altre context, aquesta frase: «L'èxit de les caixes ha estat la relació de proximitat amb el seu entorn.» Però potser ho vaig malinterpretar. Hi vàrem veure, entre d'altres, Montse Aguer, de la Fundació Gala-Dalí; Luis Conde, president del Saló Nàutic; Pedro Navarrete, director general de Sony; Sergi Pastor, conseller delegat de Scalextric; Eduard Garriga, director general de Mútua Universal; Lluís Vendrell, propietari d'Unión Suiza; l'empresari Lluís Camós; el conseller Nadal; representants i presidents de les Cambres de Comerç,... Què tenien en comú? Moltes coses. Però una de molt particular. I és l'amistat amb l'alcaldessa de Palamós, Teresa Ferrés, aquesta dona que no para de treballar i muntar coses, i que ahir va organitzar el primer dels Esmorzars a la Costa Brava. No deu ser cap casualitat que es fessin a Palamós. Ni tampoc deu ser casualitat que després d'un bon esmorzar a l'hotel Trias, gairebé a tocar l'aigua, i d'una conversa distesa, molts decidissin que si un dia la Costa Brava té capital aquesta hauria de ser Palamós. Ahir ho va ser.