Lloret perd poca ocupació hotelera, però els turistes són més joves i compren menys
Tres de cada quatre visitants provenen de fora de l'Estat, i la diversificació de mercats ha pal·liat els efectes de la crisi
Aquest estiu ha visitat Lloret menys gent, entre la qual hi ha més joves, fet que ha comportat una pèrdua en els beneficis del sector turístic. L'ocupació en hotels, apartaments, càmpings i altres allotjaments de l'hostaleria ha baixat pocs punts en els darrers mesos respecte del mateix període de l'any passat, afirma el gerent del Gremi d'Hostaleria, Josep Franch. Les dades de juliol «marquen una ocupació del 93,9%» en hotels, càmpings, apartaments i tots els allotjaments en global, afirma Franch. L'any passat aquesta xifra voltava el 95%, amb la qual cosa, assenyala Franch, «s'ha notat una mica». També s'ha reduït la mitjana de dies que passen els turistes a la població, que el juliol passat va ser de 6,8 dies, assenyala el gerent. Pel que fa a l'origen dels visitants, un 76% provenen de fora de l'Estat espanyol, i en aquest grup predominen sobretot els alemanys, i després els francesos. Franch també reconeix que a part d'haver-hi menys reserves respecte de l'any passat, aquest any «s'han fet més ofertes i s'han abaixat els preus».
També assenyala que «tothom es queixa», tot i que reconeix que «a Lloret es veu molta gent». «Hi ha molt de jovent i potser gasten menys; a més, els hotels fan més ofertes de tot inclòs i pensions completes», fet que pot perjudicar bars i restaurants. Sobre aquests establiments, el gerent del Gremi d'Hostaleria destaca que els qui «estan patint més» la crisi són els restaurants de gamma mitjana-alta.
El comerç nota el cop
Per la seva part, el sector del comerç ha notat de forma més important la crisi. Tico Alsina, president de l'Associació Comerciants de Lloret, afirma que la crisi «es nota», i que «el nivell adquisitiu no és el mateix que altres anys». «Hi ha hagut públic més jove que altres anys i que gasta menys diners», afirma Alsina, que confia que al setembre arribi a Lloret un client diferent, de més edat i amb més poder adquisitiu, i que ara, a més, amb els primers símptomes de recuperació econòmica en alguns països europeus, es decideixi a gastar més. De tota manera, Alsina reconeix que «hi ha preocupació» entre els botiguers, ja que «quan veus que el calaix no funciona és lògic que et preocupis». Alsina considera que des de l'any 1992 Lloret no havia patit un any tan dolent pel que fa al comerç, però tot i així afirma que «el missatge que s'ha de donar és d'optimisme».
A ple rendiment
Les oficines de turisme atenen cada dia centenars de persones. La xifra ha augmentat any rere any, i si el 2005 es van atendre 78.441 persones, l'any passat van ser 124.000. Enguany s'han atès fins al juliol 47.500 persones.
Reflexió de Xavier Crespo
L'alcalde de Lloret, Xavier Crespo (CiU), fa una reflexió en el darrer número de la revista Celobert sobre el turisme: «Al setembre iniciarem un nou curs polític en què caldrà posar el turisme i la seva situació en reflexió; això vol dir examinar la davallada d'ingressos que ha tingut el sector, la destrucció de llocs de treball, els nous productes i les línies de promoció, la situació dels municipis turístics i el seu finançament.» Crespo afirma: «Caldrà ser valents i parlar obertament d'on som i en quin punt ens trobem per poder buscar respostes reals i efectives perquè un dels principals sectors econòmics del país no toqui fons.»
LES DADES
«La sort és que treballem amb molts mercats»
Maurici Carbó és el gerent de Lloret Turisme i parla obertament de l'evolució turística d'aquesta temporada en aquest municipi selvatà.