Les segones residències i els creuers fan augmentar el turisme a Palamós
El juliol es van mantenir unes xifres similars a les de l'any passat, mentre que l'agost està sent ara com ara més bo
Segons Carles Arnall, president de Fecotur, el mes de juliol la davallada del nombre de visitants entre setmana es va compensar amb un augment els caps de setmana. Aquest fet referma la teoria segons la qual amb la crisi la gent ha prioritzat la segona residència davant d'altres possibilitats, una tendència que també sembla que es manté el mes d'agost, si més no a Palamós. A més, l'alcaldessa Maria Teresa Ferrés ha donat les xifres d'atenció d'urgències a l'hospital de Palamós, que van augmentar el juliol un 12% –cosa que indica, doncs, que hi havia més gent–, i ha explicat que els càmpings també van tenir una bona ocupació, de prop del 90% en alguns casos. Com és tradicional, els holandesos constitueixen el col·lectiu estranger majoritari, seguits dels francesos i alemanys, i –per contrast amb altres temporades–, cal destacar l'absència aquest any dels italians.
Els creuers van a més
El dels creuers sembla que és el sector que té més espai per créixer dins l'oferta turística palamosina. Aquest any es marcarà un nou rècord –35.000 visitants, que hi hauran fet 32 escales entre l'abril i l'octubre–, i de mica en mica comerços i restaurants van acceptant aquesta alternativa i se superen les reticències inicials. S'ha avançat pel que fa a l'atenció al viatger, i ja des del port mateix es posa a disposició del visitant un bus que el trasllada al centre, on se li ofereixen moltes possibilitats d'oci. El tracte personalitzat, la proximitat de la platja i la integració amb la vila –aspectes que són poc habituals en la majoria d'escales de creuer– agrada tant als viatgers com a les companyies. A més, està canviant la tendència de fa anys, quan al viatger l'esperava un bus que se l'enduia al museu Dalí de Figueres o al centre històric de Girona. Segons l'Ajuntament, ara tan sols un de cada quatre creueristes marxa fora. La resta romanen a Palamós, hi compren i hi mengen. «Ens volem consolidar, però també podem créixer més. Tot això ajuda a desestacionalitzar la temporada», explica Ferrés, qui indica que aquest és un dels pocs sectors turístics emergents.
«Podem estar-ne contents»
La gastronomia, el plat fort
La gastronomia s'està convertint en un dels plats forts de l'oferta turística de Palamós. Hi ha una setantena de restaurants, una xifra que augmenta any rere any, amb una oferta que va des del plat combinat i la pizza fins a la gamba de Palamós –es treballa perquè aquesta disposi d'una marca de garantia, un signe que certifica l'autenticitat del producte davant el consumidor–. El peix fresc, i també els bars de tapes –que han proliferat–, són també bases gastronòmiques del municipi. «Existeix un turisme gastronòmic emergent», ha admès el president de Fecotur, Carles Arnall. De la seva banda, l'alcaldessa de Palamós ha destacat que «els restaurants atrauen gent tot l'any, més enllà de l'estricta temporada turística, i ja són un referent». Palamós, en aquest sentit, s'ha anat convertint els últims anys en un centre gastronòmic i ha augmentat progressivament l'afluència a la població de turistes i habitants de la resta de la demarcació.
