Caixa Girona es fusionarà amb les de Manlleu Sabadell i Terrassa però sense perdre el nom
El consell d'administració aprovarà dilluns sumar-se a un projecte que situarà el nou grup com la tercera caixa del país
La reunió del consell d'administració està convocada per dilluns a la tarda. La fusió ha acabat sent inevitable perquè era insostenible quedar-se sola al territori, tenint en compte el panorama financer que es perfila. Segons ha pogut saber aquest diari, l'entitat gironina considera que aquesta unió és menys traumàtica en fets i intencions: hi ha un nombre menor d'oficines incompatibles, menys necessitat de reduir plantilles i, un dels punts importants, cada entitat conservarà les seves oficines centrals –cadascuna de les quals estarà especialitzada en un segment bancari específic–. Fonts consultades opinen que esdevé un tracte entre iguals, fet que probablement no s'hauria produït en l'altra opció, en què la centralització dels serveis a Barcelona semblava insalvable.
Reunions rotatives
El nou grup financer que sorgirà d'aquesta fusió tindrà una estructura de funcionament federal. Les reunions del consell d'administració es faran de manera rotativa cada cop en un lloc del territori. Hi haurà un sol president i un sol director general. Caixa Girona tindrà representació en el consell sortint però encara s'ha de definir fins a quin punt.
Les mateixes fonts indiquen que Caixa Girona se sent més còmoda amb aquesta línia. I és que, per exemple, el nom de cada entitat financera es mantindrà en el seu territori d'origen. Només s'hi incorporarà el logo del nou grup –cal veure, però, què passarà amb les oficines que tenen les entitats en altres punts del país–. Les noves seus que s'obrin fora de Catalunya, però, sí que hauran de portar el nom de la fusió.
600 llocs de treball i 200 oficines menys
e.agulló / a.puigLa incorporació de Caixa Girona en el projecte impulsat inicialment per les entitats de Sabadell, Terrassa i Manlleu no implicarà, a priori, canvis en el calendari de la fusió però sí en les quantitats, segons han informat fonts properes a les converses. En aquest sentit, si ara es parlava que entre 350 i 450 persones haurien de deixar la seva feina en les entitats, aplicant especialment programes de prejubilació, ara s'arribaria a les 600, i s'haurien de tancar unes 200 oficines de tota la xarxa que formen les quatre entitats, ja que moltes d'aquestes estan situades a poca distància. La Generalitat de Catalunya ha estat informada en tot moment de les negociacions que s'han mantingut i també ho està ara de tots aquests moviments. Pel que fa a les quotes de poder que tindrà cada entitat en la caixa sortint, això sí que s'haurà de redefinir, ja que Caixa Girona haurà de tenir una presència important en el consell d'administració.
Aprovar-ho al novembre
La intenció de les entitats seria presentar el projecte pràcticament definit al Banc d'Espanya a finals d'aquest mes de setembre. I, al novembre, aprovar-lo definitivament en les assemblees respectives, per poder funcionar ja de manera fusionada a partir de l'1 de gener de l'any que ve.
Pel que fa a l'altra fusió, la que impulsen Caixa Catalunya, Caixa Tarragona i Caixa Manresa –que ocuparia el lloc que inicialment estava reservat per a Caixa Girona– els responsables de les tres entitats volen accelerar tot aquest procés per presentar com més aviat millor la proposta de fusió al Banc d'Espanya, organisme regulador que hi ha de donar llum verd.
Qui ho aprovarà?
La fusió depèn dels disset membres que formen part del consell d'administració, a més del director general de l'entitat, Jordi Blanch , que també forma part d'aquest organisme amb veu i vot.
El consell l'encapçala el president de Caixa Girona, Manel Serra . La resta d'integrants són Pere Cornellà, Josep Calders, Enric Montiel, Miquel Fañanàs, Pere Padrosa, David Grau, Pep Moreno, Maria Glòria Villa, Jaume Torramadé, Consol Cantenys, Joan Cuenca, Josep Darnés, Anna Maria Puigdemont, Josep Pujol, Lluís Sais i Sílvia Cortada.
La tercera de Catalunya
Caixa Girona aporta a aquest projecte, que encara no té un nom definit però que podria anomenar-se Unió de Caixes Catalanes (UCC), un total de 7.715 milions d'euros actius, amb què la caixa resultant comptaria ja amb més de 34.000 milions d'euros. Això la convertiria en la tercera caixa del país i la vuitena de l'Estat. Aquesta dimensió ja entra més en els paràmetres en què el Banc d'Espanya estima que s'ha de moure el nou entorn de caixes fusionades. Es tracta d'una unió d'entitats amb pesos força similars, sobretot entre Sabadell, Terrassa i Girona –vegeu el gràfic que acompanya aquesta informació–, una situació que no es produïa en la fusió amb Catalunya i Tarragona, en què el gran pes específic de la primera entitat marcava un panorama totalment diferent per a l'entitat de les comarques gironines.
L'obra social, a casa
Una de les raons per les quals l'empresariat i la societat civil gironina s'havien manifestat majoritàriament en contra de la fusió de Caixa Girona amb Catalunya i Tarragona era la possibilitat que la tasca que està duent a terme l'entitat gironina a través de la seva obra social s'acabés perdent i deixés de tenir incidència en el territori. La opció triada, però, garanteix que el 75% dels recursos de l'obra social es quedaran al lloc d'origen de cada entitat. És evident que hi haurà una part d'acció conjunta en aquest sentit però només representarà el 25% dels recursos. Aquest ha estat un dels puntals que han fet decidir Caixa Girona.
De l'oposició a la prudència
jordi casasEls responsables de les patronals gironines i de la Cambra de Comerç no volen interferir en el procés de fusió de Caixa de Girona amb les ja fusionades de Manlleu, Sabadell i Terrassa i, per això, es mostren molt cauts a l'hora d'opinar. Si fa unes setmanes exposaven públicament les seves reticències a una possible fusió amb Caixa Catalunya i Caixa Tarragona, ara s'ho miren més des de la barrera.
El president de la Cambra de Comerç de Girona, Domènec Espadalé, és qui n'ha parlat de forma més clara en manifestar el seu desig que Caixa de Girona pugui mantenir la seva independència. En aquest sentit, ha recomanat que hi hagi un pacte amb la resta de caixes que conformarien la nova entitat per tenir-hi un pes específic important. «Sembla que tot plegat va per aquí», ha indicat. Espadalé, a més, ha valorat d'una manera molt positiva el fet que, segons sembla, cadascuna de les entitats del nou grup conservarà la independència de la seva obra social, i ha reclamat que Caixa de Girona pugui mantenir o fins i tot millorar les possibilitats creditícies de les empreses gironines.
El president de la FOEG, Jordi Comas, ha manifestat la seva voluntat de no intervenir en el debat fins que no es produeixi efectivament la fusió. Comas ho ha qualificat de rumor que es pot materialitzar o no i, per tant, ha volgut ser prudent. El secretari territorial de Pimec a Girona, Pere Bugés, s'ha pronunciat en la mateixa línia afirmant que la fusió és una decisió que ha de prendre Caixa de Girona i ha recordat que cada entitat és sobirana i sap la seva incidència en el territori. Només hi ha volgut afegir que, si aquestes decisions vénen forçades per una situació complicada de les entitats i el Banc d'Espanya ho mana, no hi ha res a dir.